Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco/Capo XII

Capo XII

../Capo XI ../Capo XIII IncludiIntestazione 24 dicembre 2023 75% Da definire

Capo XI Capo XIII

[p. 39 modifica]

Capo XII.

A
QUEL tep Gesü al pasaa ü dé de sabat per ü cap de gra: ei sò disepoi, ch’i ghia fam, i s’è metic a ragoi di spighe, e a majà.

2 Vedendo sta roba i Farisei, i ghe disia a lü: Varda coma i tò disepoi i fa quel, che no s’pol miga fà in sabat.

3 Ma lü al gh edis: Ì miga lezit cosa l’à fac Daed, che al se troaa famat, con töc quei, ch’i era con lü:

4 Coma lü a l’è entrat in la cà del Signur, e l’à majat i pa de la proposisiù ,che no’l podia pör nè lü, ne quei, ch’i era con lü majai, föra di saserdoc? [p. 40 modifica]

5 O no if miga lezit in de la lege, che in di dé de sabat i saserdoc in cesa i romp ol sabat sensa fa pecat?

6 Mé ades ve fo sai, che’l gh’è ché ü, che l’è piö grand de la cesa.

7 Che se voter saesef, cosa al völ di: Al me pias la misericorgia, e miga ol sacrefese: no avresef mai con danac i inosenc:

8 Perchè ol Fiöl de l’om a l’è padrù ach del sabat.

9 E’ndac vea de là, a l’è ’ndac a la sò sinagoga.

10 Quanda eco ön om,che ’l ghia öna má stenca, e i gh’à domandat e i gh’à dec: A s’pöl mo guari in dé de sabat? co l’intensiù de acüsal.

11 Ma lü al gh’ à respondit: Chi saresel fra oter, che ’l ghes öna pegora, e che se la gh’ borles in d’ü fosat in sabat, no la ciapes, e ’l la tires föra?

12 Ma quat no l’è de piö ön om de öna pegora? Doca aca en sabat a s’pöl få dol bé.

13 Inalura al disé a quel om: Slonga fò la tò mà. E lü al l’à slongada fò, e l’è deentada sana come l’otra.

14 Ma i Farisei, indac fora de là, i à tegnit conses contra de lü, sö la manera de mandal al babe.

15 Ma Gesü saendol al s’è ritirat de là: e’l gh’è ’ndac dré öna quantità de quei, che ’l gh’à restitüit la salüte: [p. 41 modifica]

16 E’l gh’à proebit söl serio, che no i la spiferes inturen.

17 Perchè al vegnes föra quel, che l’era stac dec dal profeta Isaea, che ’l dis:

18 Eco ol mé piö car servitur, sielt da mé, e doe la mea anima la s’è tat compiasida. Sura de lü a gh ’metirò ol mé speret, e lü al portarà la nöa de la giöstesia a la zet.

19 La sò us no la quistiunarà, nè la sigarà, né la sarà sentida da vergü sö per i piase:

20 Lü no’l scarparà la cana s’cepa, e no l’ismorsarà ol stopi, che ’l föma, fina al punto che ’l fase trionfà ol giödese:

21 E la zet i gavrà speransa in del sò nom de lü.

22 Inalura al ghe fü presentat ü sbirtat, orb e möt, e’l l’à guarit in manera che ’l parlaa, e ’l ghe edia.

23E töta la zet a l’era föra de lé, e la disia: ÈI forse questo ol fiöl de Daed?

24 Ma i Farisei sentendo sta roba, i à dec: Costü no ’l scasa i demogni, che col ajöt de Belzebù, che l’è ol imperatur di demogni.

25 Gesü però, cognosit i sò penser de lur, al gh’à dec: Qualunque al sees ol regno divis in partic contrare, a l’indarà ’n malura: e qualsees sità, o famea scarpada sö in partic contrare, no la starà miga in pé. [p. 42 modifica]

26 Ma se 'l diaol al casa vea ol diaol, lü a l’è in rota con lü stes: coma düraral doca ol sò regno?

27 E se mé case vea i demogni col ajöt de Belzebù, co l’ ajöt de chi i a casa vea i vos'c fiöi? Per sta rezù chilò lur i sarà i vos’ giödes.

28 Che se mé per mez del speret del Siur case vea i demogni, a l’ è doca sigiir, che a l'è riat a oter ol regno del Siur.

29 Perchè come al pöl ü entrà in cà d’ü bölo de sima, e robaga i sò laur, se prima no ’l liga ol bölo, per spojaga dopo la cà?

30 Chi no l’ è con mé, a l’è contra de mé: e chi nol ragoi insem’ a mé, al bòta vea.

31 Per quest mé ve dighe, che qualunque pecat, e qualunque cospetù al sarà perdunat ai omegn; ma la bestemia contra ol Speret no la sarà perdunada miga.

32 E a toc quei, ch’i avrà parlat mal del Fiöl de l om, al ghe sarà perdunat: ma a quei, ch'i avrà parlat mal del Spirito sant, no’] ghe sarà perdunat nè a sto mond, nè a quel oter.

33 O dè per buna la pianta, e per bu ol sò fröt: o dè per catia la pianta, e per catif ol sò fröt: perchè dal fröt a s’ cognos la pianta. [p. 43 modifica]

34 Rasa de epere, com' a pödif parlà bé voter, che sì catif? perchè quanda a l'è pié ol cör, al sborgna fò da la boca.

35 Ol om come 'l va da ü bu tesor al tira fò dol bé: ol catif da ü catif tesor al caa föra dol mal.

36 Ades me v' fo sal, che da qualunque parola osiusa, ch'i avrà dec i omegn, i ne renderà cönt al dé dol giö-dese.

37 Perchè i to parole i te giöstificarà, e i tò parole i te condanarà.

38 Inalura a i gh' à turnat a parlà vergü di Scribi e di Farisei, e i gh'à dec: Maest, am desidera de ed vergü di tò miracoi.

39 Ma li al gh'a respondit: Sta rasa catia, e adültera la à a sircà ü miracol: enigü miracol al ghe sarà con- sedit, föra de quel de Giona profeta.

40 Perchè come a l'è stac per tri dé, e tre noc in pansa a la balena, cosé ol Fiöl de l' om a l'istarà per tri dé, e per tre noc in dol sé de la tera.

41 La zet de Ninive la s’rioltarà nel dé dol giödese contra de sta nasiù, e la la condanarà: perchè lur a i à fac penitensa a la predicasiù de Giona. E eco ché ü, che a l' è piö de Giona.

42 La regina dol mezdé la s'reoltarà ol dé dol giödese [p. 44 modifica]contra sta rasa de omegn, e la la condanarà, perchè a l'è egnida de 'n cò de la tera a senti la sapiensa de Salomù, e eco ché ü, che a l'è de piö de Salomù.

43 Quanda ol speret d'inferno a l'è vegnit fò d' ön om, al va in di löch sech a sircà de posà, e nol troa miga.

44 Inalura lü al dis: A turnarò a cà mea, e doe egne. E riat là, al la troa öda, e scuada fò, e preparada.

45 Inalura al va, e al töl sö sèt d'oter sperec piö catif de lü, e i va a staga det : e l'öltem stat de st' om al deenta pez del prim. Icsé al süsederà ach a quela rasa malan- drina.

46 Intat che lü al seguitaa a parlà a la zet, eco che la mader, e i fradei de lü i spetaa de föra, desiderando de parlaga.

47 E vergü a i gh'à dec: Tò mader, e i tò fradei a i è ché föra, e i sirca de té.

48 Ma lü al gh' à respondit a quei, ch'i ghe parlaa: | Chi è la mé mader, e i mé fradei?

49 E stendida föra la mà vers ai so disepoi: Ques'ce, al disé, a i è la mader, e i fradei, che go mé.

50 Perchè töc quei, ch'i fa la olontà del mé Pader, che l' è in siel: töc quei a i è mé fradei, e sorele, e mader.