Pagina:Pasino Locatelli - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco.djvu/51


CAPO XII. 41

16 E’l gh’à proebit söl serio, che no i la spiferes inturen.

17 Perchè al vegnes föra quel, che l’era stac dec dal profeta Isaea, che ’l dis:

18 Eco ol mé piö car servitur, sielt da mé, e doe la mea anima la s’è tat compiasida. Sura de lü a gh ’metirò ol mé speret, e lü al portarà la nöa de la giöstesia a la zet.

19 La sò us no la quistiunarà, nè la sigarà, né la sarà sentida da vergü sö per i piase:

20 Lü no’l scarparà la cana s’cepa, e no l’ismorsarà ol stopi, che ’l föma, fina al punto che ’l fase trionfà ol giödese:

21 E la zet i gavrà speransa in del sò nom de lü.

22 Inalura al ghe fü presentat ü sbirtat, orb e möt, e’l l’à guarit in manera che ’l parlaa, e ’l ghe edia.

23E töta la zet a l’era föra de lé, e la disia: ÈI forse questo ol fiöl de Daed?

24 Ma i Farisei sentendo sta roba, i à dec: Costü no ’l scasa i demogni, che col ajöt de Belzebù, che l’è ol imperatur di demogni.

25 Gesü però, cognosit i sò penser de lur, al gh’à dec: Qualunque al sees ol regno divis in partic contrare, a l’indarà ’n malura: e qualsees sità, o famea scarpada sö in partic contrare, no la starà miga in pé.