Capo XI. Ullà tŏ val da s’vistì t’l desert?

../X ../XII IncludiIntestazione 12 marzo 2016 75% Da definire

Christoph von Schmid - Storia di Santa Genoveffa (1810)
Traduzione dal tedesco di Jan Matî Declara (1878)
Capo XI. Ullà tŏ val da s’vistì t’l desert?
X XII

[p. 53 modifica]minoſes fosces d' la laurz, 'l cameleo simile al frutt d' aurēr, la melarosa, o pom vert, la zicuta, e 'l fungung coucce da tac' blanc', dijōla: "Pur l' amor d' Iddì, chisc' nè ciarciè pa; plouttosc' sta zenza mangiè, denanche m' l mostrè, seno tè tirass' te pa addòs 'ng grang mē. Dea ch' ella ē bona d' coscienza, l' ammonīla a sè stravardè dalla desobbedienza, dai caprizzi, dalla golositè, e da atri d'fettg' soliti a piccei mittungs, e dijō, che chīsc' i foss' ciamò plou de dan, ch' les erbes da tosser. Incie 'l picciè, (dijōla) i da gonot la someia a chi fruttg' intossià, pur at'r coucci, bi, addorbi l' oud'l, mo porta lapprò marattìa e la mort: nia daingrè à 'l mal na bella apparenza, e tira plou pro ch' l bengn', sceoucche chesc' funggung da tosser e trou plou bell, che 'l ghel o grisc' che è l' unico bung e san." — Ingsceou i dà bongn' genitori utiles instruziungs a su fiīs dō sua etè e capazitè. —

Capo XI.


Ullà to val da s' vestì t' l deſert?


L' ainsceuda e l' istè è passà inant'r chestes ligrezzes innozentes, e el ē l' alton da vijing, cung sored'l torbido, ch' leva tērt e floresc' abonora, cung su ciarūs scurz, che stoppa oramai tres 'l bel ceìl blě e serengn'. La terra nè portā plou nia da nu, la val n' inggherdenì plou dal sciblament di vicceì, [p. 54 modifica]ch' in grang pērt l' ā arbandonada; i ceuff smarīs o d' l dutt spariis, les fouies pingolā gheles dai lengns e dalles trognores, che sè p'liā al soff'l di ventg' freitg' e insolenti. Plena d' fastidi pur pora dall' invēr ē Genofefa sentada soulla porta d' la caverna, e considerā colles legrimes ai oudli chel temp da incresce, intang ch' el vengn' 'l picce a damanè: "Nè nes ole plou bung Calbeldì, ch' el nes tol dutt, o vegnel presc' la fing dl mon?" Soung chesc' la uma: "No mi bung mutt, cina ch' i sung fedeli e da bengn', Iddì nes ama dagnara angfatt; soulla terra è dutt inconstante, e passa, l' amur d' Iddì è immutabile eterno. El vengn' l' ingvēr e sceoucch' al solito, gnaràle lassura l' ainsceuda, purcicche vign' an porta les medemmes mudaziungs: consolete quindi da ſengn' inant, chè dō l' ingvēr vegn'l attira l' ainsceuda. Mi fì (seghit' la a rajonè) chesc' è l prum inver, ch' t' proves, dopo che tua rajung s' à stlarì; nia morvouia dunque se tè stentes a creie, ch' el vegne indò la bella sajung. Iou, tua uma, baie in chesc' cunt plou da semplize, ch' tou; semia ch' i sa d' sigù dall' esperienza, ch' el vengn' consolaziung soull' affliziung, stenti impò dagnara al creie. Intang m' ŏi rassegnē, e pungsè alles ligrezzes ch' vengn', cang che les penes m' drucca, e purvè d' mè mantignì in pesc' e contenta sceoucche tou."

Tra chesc' temp ēla affaccendada ad abbinè [p. 55 modifica]sou pur l' ingvēr pom e per selvari, fasceoui, nuscelles, paromores, pomaciang, e duttg' i fruttg' da pudei mangiè; e d' buriada col fì àla incie tratt fora d' terra na bona quantitè d' raisc; 'l fengn' pur la cerfa ē belle m'tù ite. Pur at'r plou fistide, che pur 'l nutriment, i fajō 'l pingsir pur na iesta da sè curì e s' defenne l' ingvēr dal freit; purcicche chella, ch' ella ā tangn' d' angn indōs, dè e noutt, ē slisia e scarzada; ella purvā gonot soung lime sentada colles legrimes ai oudli, d' tacchè adūm i tocc', ch' pingolā, cung fiis d' erba o d' raìsc' plou stranceiusc', e na spina, in forma da odla ; mo da d' ſengn' innant ē vigne tacconament inutile. "Ahimè, (sospirāla te so cour) s' i pudess' pouma avei na odla e 'ng stlōpp d' fì! O la jent, ch' vì d' buriada, à tangn' d' benefizi dal Ceìl, e cutang daingrè s' recordi de ringraziè pur chesc'."

'L mutt sè n' ascorjō pou massa de chesta crusc' d' la uma, e 'ng dè vegnel e disc': "R'cordesse, uma, cicch' m' ais respognù, cang ch' i s' damanā, purcicche la cerfa p'rdō 'l pulang? — Vign' istè, dijōſe, Dì i dà na iesta plou liſira d' curù scurcoucce, e a vigne ingvēr na plou p'ſoccia d' curù d' l ceind'r. — 'L Signur s' ung darà pou ci os una, c'rdeis d' i est'r manco a cour dena cerfa [p. 56 modifica]El iest i animai, El m' sincarà ci a mè na iesta.

" Valgungn' dis dō, raccomanela al picce, d' restè bel chìt t' la ūtia, e ella cuna grang mazza grossa in mang, dana pēr jou na cūccia plena d' latt taccada, va fora pur 'l bosc a chirì ca e là bongn' fruttg' da mangiè. R'vada a mezza la rūa d' la munt, ullacch' ella è pur jì, s' ella sentada jou, pur palsè e sè sollevè cunung pude latt, e in chesc' moment vengnel 'ng lù d'botta sou pur la costa cuna bīscea tra i denz, e s' ferma cui oudli fittg' soung chella persona, tang ardiis e luminusc', ch' ella tromorā dutt adum. Mo al pingsir, te ci prigo, ch' ella ē, s' ala fatt ardiment, e col mazzung in aria vala ingcuntra al nemico terribil, t' i mola 'ng brao colp soul ciè, pur varentè dalles zanes la pura biscea. 'L lù inceornì à lascè tomè 'l boccung, ed è bordorè co lunc' jou pur la para, cina ch' i frignungs i l' à tutt d' vista. Genofefa pliada sura l' animal pur terra, i à dè ite valgunes gottes d' latt, pur 'l tra a vita, mo inutile. A considerè chella běstia, sè descedāle fora t' sua anima reflessiungs malingconiches. "Pura bīscea (baiāla tra d' sè) forsi nasceuda t' mi proprio paìsc', se t' fosses ciamò vīa, t' oressi inzertiè e nudrì sou, ci ligrezza, ch' el ess' mi fì a t' udei! Forsi, ch' t' aldīs ai grangn' pastorecc' d' mi sposo . . . Ahi! scě; ch' t' pagina:57 [p. 57 modifica]portes soul spině nosta mērscea. O se t' viesses, e t' intenesses 'l baiè d' jent, o cutang e d' cutan d' cosès, ch' i t' uress' damanè! 'L conte, elle gnu dalla verra? Pengs'l ciamò a sua Genofefa? Elle dessenè impara, o elle r'vè a cunesce sua innozenza? Elle tres benestante, intang ch' iou m' consume tla m'ſeria?" A chestes parores i èle tomè ite 'ng grang pingsīr. — Ella m'ssā est'r daimprò da so paīsc'; zenza nè r'vā la biescea te 'chi lusc': purcì nè dess'la ella e so fì fa ritorno in patria? — A chesc' pingsīr i elle gnu 'ng desiderio fulminante d' udei ingdō su paisc' da ciaſa; in modo, che les legrimes d' gorō indolat'r jou pur les masselles. Dō lunc pungsē finalment'r disc'la: "Chilò oi restè, dea ch' i sung obbliada pur jurament. Ben vei ch' i pudess' affermè, ch' i sung stada sforzada al dè pur tema dalla mort, mo chesc' nen è r'jung suffizienta pur 'l rùmpe: e despò na te resoluziung desperada n' i podess'la portè la mort a chi dui galantŏmi, ch' m' à salvè a mè la vita? Mai plou: i m' ung resterà chilò, cina, ch' el è l' orentè d' Iddì: forsi ch' El fesc' r'vè arlerc val persona, ch' à compassiung e mè delibera. Trou manco mal sopportè vigne desgrazia, che s' aggravè la propria coscienza.

Dō chestes consideraziungs s' àla chirì t' l rū, che jē jou pur la munt, na pera da ciajò [p. 58 modifica]taianta, pur tra jou la pell dal corp d' la bīscea, la percura t' ega dal sanc e dalla terra, l' à m' tuda ad assuiè te sored'l, spo s' l' àla tratta indōs, e te chel, ch' el gnē scur āla fatt ŏta verso ciaſa. Schmerzenreich gnē ingcuntra cung grang ligrezza, e scraiā da lunc': "O uma, gneiſe, gneiſe alla finada; iou gnē gram pur os iou. Ullacche seis stada cina ſengn'?" Mo tena ŏta elle restè spordù: purcicche la piliccea nouia n' i lascea reconesce la uma; quindi plengn' de tema s' ele ŏt incearc, e ju te tana a s' ascogne: "No tè tèmei, 'i sung iou," scraia la uma. Cang ch' el conesceō sua usc', āle ceaffè coraggio, e: "Sii lode a Iddì; mo cocche seis mudada? e chesc' me plesc': osta iesta someia oramai la mia: co mai seiſe r'vada a la ceaffè?" "I l' à ceaffada dal bung Iddì" è la resposta d' la uma. "Ah, nè s' l ai forsi ditt, uma, (scraia 'l picce zapporang dalla ligrezza), ch' Iddì pur l' ingvèr sè provvederà d' na iesta nouia e miù? e chesta è morjella gratta, blancia, ch' ella someia chi nioi d' l ceìl da d' ainsceuda: ang veiga, ch' ella è na sincunda dal Ceìl." Ei va intramidui t' la grotta; Schmerzenreich i presenta alla uma na piccera cuccia d' làtt e 'ng ceast cung fruttg, intang ch' ella cuntā ca pur menù, cocch' ella ē r'vada a s' injignè chel guant d' pell.

La sajung crudia i tignō serrà te ciaſa, mo impōne tang a rigor, ch' ei nè pudess' val [p. 59 modifica]bell dè la vaghè a ji fora pur la val. "Veigheste (dijō Genofefa) cocche la buntè d' Iddì sè desmostra incie in chesta sajung, ſengn' elle dutt bell blanc, nett e licceorent. Les brusces e les trognores è vistides d' broja, ch' lumina, sceocch' elles foss' in plengn' forniment; la nei lumina t' sored'l e fesc' sluminè tizzes verdes, blěs e couccenes. E dea ch' i lengn's à purdù les fouies, à 'l Signur lascè i p'cceōs vertg', pur i lascè 'ng rifugio ai animai d' bosc. Les spinoſes trognores d' snìure à incie d' ingvēr sūs bromores būrnes, acceocch' i vicceì ceaffe da mangiè, e affinch' el nè mancie da beire, nosta fontana serena nè dlaccea mai. Pur chesta m'demma gausa cresc'l tan d' erbes stersces e fresches, pur nudrì pures besties. In chesta maniera provved' Iddì a sūs creatures, ingsceou fesc'l udei so amur benefico cina ch' el dura la sajung crudia, ch' ung ſengn'." Cang ch' el ē bur temp, o rì ventg' sburrā som'nā Schmerzenreich val granì da finestra fora, e fora dang porta gnēle 'l pietecoucce, la svelta moſena d' bosc e la bella moſena būrna a s' i mangiè sou. Ingsceou tirāle ci fora ſengn', ch' i rechli o i lěoi gnē tang mesti, ch' ei i tolō 'l mangiè fora d' sua mang, e cun'sceus in maniera, ch' ei saltā e ſugā cung el.

Ingsceou sung passā l' ingvēr pur Genofefa nia zenza val ligrezza, mo ci lapprò cun nia puc' fastīdi.