Luisa Manfroi

Appunti intorno all’alpeggio in Agordino: storia, normativa e ricordi di un “malghèr” ../3 ../5 IncludiIntestazione 3 agosto 2015 25% Da definire

Appunti intorno all’alpeggio in Agordino: storia, normativa e ricordi di un “malghèr”
3 5

LUISA MANFROI


Appunti intorno all’alpeggio in Agordino: storia, normativa e ricordi di un “malghèr”


Fin a calche an fa, sul fenì del istà, no l era difizile vede par i stradogn malghe de vache che venia du da montagna. L era 'n dì de gran festa par i parogn, parché i podea vede da nof el sò bestiam che l era stat tut istà a montegà.

Sto an par la prima ota el “Gruppo Folk - Union Ladina Val Biois” de Falciade l à pensà de recordà el dì de la desmontegada co na festa durada tut el sabo, da la matina fin a not fata. El vinticuater de setenbre, de matina, s’à vist na malga de vache, ciaore, fede e cavai pasà par le strade de Falciade apede ai malghèr.

Vache dai biei corni co d’intorn fior e dase. Una pi bela de chel’aotra, che ogni tant le se stunfonea tra de ele. Tanta anca la dent, che par tut al dì l é stata su la Piana a vardale polito e a ghe fà foto. Mai vist nia de pi bel e valch de pi corios, da 'n pochi de ani en cuà. Soraltut par chi picioi che, se nia nia no i é pi usai a vede na vaca, sion par crede che fra 'n pochi de ani i credarà che l lat el viene fora dai cartogn enveze che dal scarp de 'na vaca.

Na ota enveze vede bestiam nte na stala l era come vede ades na machina te garas, no se se fea par nia marevea. Da rest, se se fà en pensier, avé en animal 'nte stala l era valch de polito che podea ghe daidà tant a na fameia, che senò la ris-cea de patì la orba, e no l era propio tant da scherzà visto che na ota le fameie le era grande come da rest anca la fam.

'Na bela pensada, chela del “Gruppo Folk - Union Ladina Val Biois”, che se non aoter la serve anca a no se desmentegà de tut el laoro che fà i malghèr a ghe stà drio al bestiam tuta istà e vedolàlo fora par chi prai. Epur l é na granda tradizion, chela de montegà. Ferdinando Tamis l à fat en studio intorn a la storia de l portà le vache en malga. Entorn al 1000, cande che ti nosti paes (chei che vien ciamai ades Agordino) l era el Vescovo de Bressanon che comandea, venia ziedù ale Regole el dirito de montegà (jus monticandi) e chel de siegà i prai e taià i alber. Le Regole dopo le ghe dea le malghe a chi che domandea, ma sol che par i mes de l istà.

Dopo el 1404, cande che sies pasai ala Republica de Venezia, el dirito de le Regole l é restà senper conpagn. No l era canbià nia rispet ai ani prima. Te zerti casi le stese regole le se spartìa le malghe, come chi da Oltach cande che, tel 1467, le vile de Oltach, Miana, Digoman e Frasené, che fin a alora le monteghea tute auna, le à destinà de se spartì le malghe en poche a par om.

Te chi ani là, rispet a calche zentenèr de ani en avant, l era cresù el numero de le vache e anca le fameie che stea te sti paes. I avea tuti bisogn de se slargà e de avé pi roba, tant che no l era difizile che i catese da dì tra en comun e ‘n aoter par el dirito de siegà.

Ben cognesuda l é la famosa "lite de Colmont", tra Valada e le Regole de Canal, par siegà i prai de Colmont, sot le zime de l’Auta. 'Na barufa che s’à sturtà drio par diversi ani e che s’à fenì par medo de tribunal. 'N tel Trezento, Primier e Falciade i à catà da che dì par via dei pascoi deintorn al Focobon e ala Venegiota. Calche zentenèr de ani dopo, cande che l era en bal la barufa de Colmont, entorn al Siezento, chi da Moena i se ciapea par le straze con chi da Falciade par i termen e i pascoi del Paso San Pelegrin. La malga la venìa data ai malghèr en grazia de en ato publico, onde che venia dit s-cet chel che i malghèr i dovea fà, come giustà el cuert de la casera co l era bisogn, siegà i prai sol che apede ale malghe ma no pi 'n là, parché servìa a pascolà le vache. No le fede e le ciaore, parché chele le dovea sta pi aote come alteza.

Co l union a l’Italia, ‘nte l otobre del 1866, ale Regole l é venù drio i comugn. Anca dopo l é stat encora bisogn de fà dei regolamenti par chi che ciapea en man na malga. 'Nte l 1936, en provincia de Belun, l é stat metù du en regolamento, "Norme per l'affitto delle malghe di enti pubblici in provincia di Belluno".

I comugn, cande che se tratea de malghe sue, i fea en contrato onde che venìa metù du par cuant che na malga la venìa fitada, el temp da cande che se scominziea a cande che se fenìa de montegà, la grandeza dei prai, el numero pi alto de bestie che se podea portà e cuant che i dovea pagà de afit. L afit no l era par tuti conpagn, parché l era diverso par ogni malga: i dovea però pagalo a scadenze ben fise. En terzo i dovea pagalo prima del 31 de maio, el rest entro el 31 de agosto. L'era anca chi che magari i stentea, e alora i dovea pagà en pi na tasa del siei par zento su chel che no i avea pagà.

Chi che ciapea en man na malga però, no i podea fà i parogn come che i volea, i dovea enveze cenì polìto i pascoi soraltut cande che se tratea de l acua, che la podea ruinà i taregn cande che la corea par sora. Da rest no i podea gnanca otà du tera a se fà ort come che i volea, parché prima i dovea ghe domandà el permeso al comun. Cande che se tratea enveze de levine, foch o nef che fea dan ala casera, al teaz o al stalon, alora l era el comun che paghea i dani.

Anca riguardo al bestiam. de solito l era vache, mande e vediei. Manco enveze l era le fede e le ciaore che se podea portà su par i pascoi.

I ghe cenìa anca che l bestiam, co l venia portà 'n montagna o cande che l desmonteghea, el pasese par troi e strade segnade. Se i dea fora. i dovea pagà en tant. No l era del tut sbalià, se se pensa, parché na malga de vache la podea fà pi dan de chel che se pol se pensà, cande che no la stea 'nte strada.

Sicome na ota, fursi pi de ades, na vaca la era valch da cenì da cont, no se podea propio portà en malga bestiam che no l avese fat na visita del veterinario. L'"afta epizootica" e altre malatie che se podea ciapà da 'n animal a chel aoter, le era viste come en pericol grant par el bestiam, e le podea fà na strage a dan dei parogn de le bestie, che i podea dì anca en desgrazia.

L era anca le malghe dei privati. I "Borìch", na fameia de bacagn da Martìn, frazion de Zenzenighe, i avea na malga sua, chela de Campedel e Mandrìz, fin dal 1887, e i à montegà fin sul fenì dei ani ‘70, poch dopo che l era mort el Giovanni Battista Fontanive "Tita Borìch".

Su par la Costa (del Pape a Zenzenighe), le era diverse le malghe apede a chela de Campedel: l era chela de Rudelefin Bas e Rudelefin Aot. De là enveze, verso el Spiz de Medodì, le malghe de Ambrusogn e Torcol le era de chi da Taibon. Da la banda del Pelsa l era la malga de Colmandro, del comun de Santomàs. I prai de Campigol i era dei privati, e chi che sieghea i s’avea fat i casogn ai piei de le Pale Longhe (sot Pape) par mete inte el fen del istà. I disea che l era en fen bon e sostanzios da ghe dà ale vache da lat e ai tor.

Undes ani fa avei descorù col Gino Fontanive "Borich", che l m'avea savù da dì tant de che che i fea d’istà su par le malghe e cuant laoro che i avea. El disea che de matina i se desedea intorn ale cuater e meda - zinch, davant dì, i dea te stala a molde a man (no l era le “mungitrici”, alora), i netea 'nte stala, entant el casèr el tachea a fa la scòta.

I magnea bonora la polenta, entorn le nof, dopo i portea el bestiam fora par chi prai fin a drio medodì, cande che se sturtea le vache auna davant stalon, par podele molde da nof verso le siei de sera. Ades, de tute le malghe che l era na ota, ghe n’é restà propio poche. El bestiam l é calà tant anca parché fameie che à na vaca o doi ‘nte stala l é propio difizile ghe ‘n catà. L é 'ncora calche stalon e calche bacan che laora vei e festa. Se spera sol che i cene duro, anca se la fadiga la é granda, ma l é ‘ncora da ghe dì grazie soraltut parché i siega e i cen net i prai du par apede ale case.

(Zenzenighe)