Corinna De MeioI

Malverdo blagon ../2 ../4 IncludiIntestazione 3 agosto 2015 25% Da definire

2 4


I TOSATE DE LOZE,

CO LA MAESTRA CORINNA DE MEIO


Malverdo blagon


N bel malverdo, gran come na ciasa, l stà nte n landro sote l Ciareido. L é propio bel, bulo, con tante mace dale e verdo scuro su la pel verda ciara come i s-ciopete, na coda longa, a ponta e na bela fila de dente bianche come l neve. L bicia fora da la sò bocia n grumo de cuor ros come l sango e fiorute de dute i color.

I malverde e le iserte che stà su par chi pras i và a ciatalo e i domanda: “Me idesto a ese bel come té?”, “Me fasto deventà bulo così?”, “Me piasarae avé anche ió chele bele mace!”.

Ma lui no l i varda gnanche, al l i scorsonea con bruto far e l pensa solo che par sé. ‘N tin a l’ota, nisun vo pì savé de lui e l resta solo come n cian. Na bela dì rua nte l sò landro na masnada de ragnute, che fa tante tele de talaren: dal dito al fato i talaren se taca su par la pel de Malverdo e la ruina duta.

Blagheta proa de duto par giavasele: l se bicia sote l aga de rin, al se grata la schena sul giaron de Pian de Paradis, l se scussa su le père del Pupo de San Laurenzo, ma nuia da fei, la pel resta tal e cual: la fà olco!

Malverdo piande desperou dute le sò lagreme, e a la fin, straco morto, l se ndormenza. Ntanto che l dorme al se nsunia de sò mare, che la zerca da consolalo e la proa a vede da ché che vien sto bruto fato.

“Asto agìu mal con calchedun?”, “Asto maltratou calche malverdo de Baion?”. “Asto ofendù i nostre vece?”. Ma lui responde senpre de no. Niante che vegne dì, Malverdo se deseda straco sbatù, coi oce sgionfe e l cuor gros de dispiazer.

Al se sovien de sò mare, l se acorde che l é n còcio ordenario e l se vargogna.

Cuan che l vede da lontan le iserte e i malverde de là ntorno, al i ciama, l i saluda e l scominzia a fei polito con dute. Dì par dì, no se sa come e parché, i segne negre de le tele de talaren sparise e la sò pel torna bela lustra come niante. Blagheta no é pì solo, l duga, l laora, l se gode, l ida dute, l fà l brao, l à capiu che é bel stà con dute, tratà polito chi autre, vive n comunion, cossì dute te vó ben. Ades anche la Monte la somea pì bela.

(Loze)