Poesie (Porta)/87 - LA NASCITA DEL PRIM MAS'C DEL CONT POMPEE LITTA NEVOD DELL'ECCELLENTISSEM SUR DUCA

87 - LA NASCITA DEL PRIM MAS'C DEL CONT POMPEE LITTA NEVOD DELL'ECCELLENTISSEM SUR DUCA

../86 - SESTINN PER EL MATRIMONI DEL SUR CONT DON GABRIELL VERR CON LA SURA CONTESSINA DONNA GIUSTINA BORROMEA ../88 - IL ROMANTICISMO IncludiIntestazione 27 settembre 2008 75% poesie

Carlo Porta - Poesie (XIX secolo)
87 - LA NASCITA DEL PRIM MAS'C DEL CONT POMPEE LITTA NEVOD DELL'ECCELLENTISSEM SUR DUCA
86 - SESTINN PER EL MATRIMONI DEL SUR CONT DON GABRIELL VERR CON LA SURA CONTESSINA DONNA GIUSTINA BORROMEA 88 - IL ROMANTICISMO

 
LA NASCITA
DEL PRIM MAS’C DEL CONT POMPEE LITTA
NEVOD DELL’ECCELLENTISSEM SUR DUCA

Vision
Che sogn, che sogn d’Egitt! che sogn del Lella!
Vision, vision real, patenta e vera;
s’è faa dent in del ciel ona scorlera
e hoo vist on bott sta pocca bagattella!5

On salon longh on mii tutt d’or massizz,
on bell trono in del mezz de diamant,
con sù madamm Luzzina in guard’infant,
diademma, toppè, scuffion de pizz.

La gh’eva el scettro in man, del pè on pavon,10
de fianch de zà e de là dò fil piegaa
de taborè d’argent, con sù settaa
Dej e Deess, vestii a la gran façon.

Vener la fava on spicch proppi di soeu,
col cappellin montaa a la Bolivar,15
vestina e camisoeu curtitt e rar
e i sò pellegattinn pettaa al poggioeu.

Minerva in andrienn con cera brusca
l’eva astratta in su l’orden del componn,
cont in man quell’usell, simbol di donn,20
scrusciaa sul dizionari de la Crusca.

Apoll come on Oblatt in gran zimara
el se spassava via a improvvisà
sott vos, su l’aria del Baruk-Abà,
strusand dent con la frusta in la ghittara.25

Ganimed stinch e drizz come on palett,
cont el cuu in foeura e fassaa sù in di fianch,
el trava locch i donn coj colzon bianch
e duu fior ce coturni del Ronchett.

Marte toeuss di fadigh, sgennaa di caj,30
pien de ferr e de azzal denanz, dedree,
el pareva ona cassa de danee
collogada dessora a duu strivaj.

Bacch, quell bon fasorott, in vesta e cappa,
col sò coo ingarbiaa dent in di frasch,35
el dormiva poggiaa sul coll d’on fiasch,
come ona guardia Svizzera del Pappa.

Flora, Cerer, Pomona, tutt trè arent,
in bust e socca e cappellin de paja,
tiraven giò del birbo e del canaja40
a campann doppi contra el re di vent;

e lu, tirato come on candiree,
cont ona faccia de pappon de gess,
el pareva a quij donn ch’el respondess:
Savii coss’hii de fà? boffemm dedree.45

Infin per toeulla corta e vegnì a nun,
gh’eva tucc i Dej fin, tucc i ordenari,
de moeud che a riscontraj col dizionari
se sarav vist che no en callava vun.

La soleta lusnada, el solet tron50
je trà tucc locch com’è de consuett;
se fa silenzi, no se sent on ett,
e se alza sù in pee madamm Giunon.

Messieurs e Dames, la comenza, savoir
che v’hoo faa incomoda col mè perché,55
ché vorrev da vujolter on piasè,
ona finezza che me sa de car.

La contessina LITTA de Milan
l’è lì per mett al mond on bell Duchin:
inscì gh’è scritt sul liber del destin,60
se no l’ha leggiuu maa el mè cappellan.

Ceci vrai, come già el sarà verissim,
mì no mancaroo franch del mè dover;
se corri meneman per i porter,
figurass per on Duca ezzellentissim!65

Ma trattendes però d’on’occasion
strasordenaria come questa chì,
j’aurai plaisir de mennà giò con mì
on cortegg, me capii, degn de Giunon;

vorrev che tutt i mas’c in borsa e ciod,70
e i donn in andrienn, gioj e mantò,
vegnissen al battesim del poppò;
che già no mancarà quaj coss de god.

A sta proposta quell desgarbadon
de Pluton, tutt vestii de vellù negher,75
el ghe volta el forell e el dis: allegher!
e el fà per andà foeura di mincion.

I tre Grazzi, che hin tutt de Casa Litta
ghe traversen el pass per tegnill dent,
e lu, traccheta, el sbusa el paviment,80
e fourt, debass, allon, pesc che né in slitta.

Intrattant on tremendo cattabuj
el trà sott sora tutta la brigada:
Nun battesem? esclamen, che cinada!
Nun coj stoll e coj cott?... Aala traa on buj!85

Nun debass mes’ciaa sù cont i prevost,
coj canonegh e i pret a fagh legria?
In pagament de quella cortesia
che n’han faa col grattann tutt el fatt nost?

L’eva lì lì per rompes l’udienza,90
quand monta in pee del scagn madamm Minerva
e lì allon, citto tucc, citto che derva
el bocchin de giulepp madamm Sapienza.

Cossa l’è sto smargess, sia malarbett!
la dis cont ona vos de cardeghee,95
v’aala forsi invidaa a scenna d’Atree
a invidav a Cà Litta a toeù i sorbett?

Malarbetti sonaj! Mì che sont mì,
fioeura de la crappa del patron,
gh’hoo tanta botta, tante pretension,100
no voo debass magara tutt i dì?

E inscì mò, se semm Dej del temp di Gregh,
n’han fors traa abbass del tutt al dì d’incoeu?
Insègnen minga a cred forsi ai fioeu
squas pussee a nun che a chi n’ha tolt l’impiegh?105

E mì no corri giò per tutt i fraa
fina a avegh la bontaa de lassamm mett
con la mia brava faccia in suj vignett
e el mè lorocch dessora a i tês stampaa?

Domandi mì, gh’è baccol a Pavia,110
che se dottora, che se fa ingegnee,
che no me tiren subet per i pee?
Mì ghe patissi?, malarbetto sia!

Chì la finiss, e mastegand cadenn,
trand zipria de per tutt, la se le molla;115
allora Apoll el ciamma la parolla,
e el le ferma intrattant per l’andrienn:

Madamm Minerva, el dis, la gh’ha reson,
e minga vuna, la ghe n’ha cinquanta;
e mì sont minga vun de quij che canta120
per ogni razza de fedel mincion?

No me tocca de andà tutt i dì in strusa
a intonà ghittaritt, zanforgn e flutt?
Me lassen god in pas mezz on minutt
tanti accademegh de la zucca busa?125

No me tocca, domà articol sonitt,
de fann giò di mie de million?
E per quest me ritiri, foo el lizon,
me lamenti, pajasci marcaditt?

E Marte, quell belee d’on general,130
eel minga in ball anch lu tutt quant el dì,
no ghe tocca di voeult, tant come mì,
de stà sott a la mitria e al puvial?

E Esculappi, quell scimma de dottor,
nol serv debass de insegna ai spezziarij,135
tal e qual fan servì per i ostarij
e per i bettol i sò sant de lor?

A duu squarc d’eloquenza de sta razza
se quietten i spiret: S’ciavo suo,
responden tucc, et cum spiritu tuo;140
viva Luzzina - fortunaa el Tirazza!

Adess tucc i discors hin quij de andà:
di vestii, di etichett, di zerimonni,
del Duchin che ha de nass, del Duca ANTONNI,
di sorbitt, di bombon de gajoffà.145

Tucc voeuren fà quajcoss per quell bambin;
Minerva la voeur vess lee la madrina,
mettegh lee in bocca el saa de la dottrina,
ricamagh coj sò man fina el scuffin.

Apoll el voeur cantagh la falanana,150
quand el gh’abbia besogn de indormentass,
i tre Grazzi ninnall, portall a spass,
Igea mantegnigh la baila sana.

Marte el voeur dagh la forza e Bacco el brio,
Vener el mostaccioeu de la mammin,155
Amor quij vergnarij, quell fà gognin
ch’han de robbà i basitt al Duca Zio.

Dighi nagott i Mûs, fan on tarlesch
che paren minga noeuv, ma on centenee;
hin fina rivaa a dì che a sant Michee160
toeuven cà sul Liron de sant Franzesch.

Credeva che tutt coss finiss chì inscì,
che on’oltra potentissima tronada
l’avess de licenzià quella brigada
e mì restass in libertaa anca mì;165

quand, sissignori, che madamm Giunon
l’alza ona spanna i zij e la me petta
on’oggiada d’Ix, Ipsillon e Zetta
de fà andà on classicista in convulsion.

E la me dis: Coss’è sta petulanza170
de spionà i fatte nost, brutto linoeucc?
Tiret indree del pass, bassa quij oeucc,
che dessadess te insegni la creanza!

Allon presto! respond, dì chi te see?
Set Arcad, set Intrepid, Intronaa,175
Umid, Concord, Ombros, Infarinaa?
Foeura i manegh, andemm, mostra i palpee.

Mì che sont minga vun, grazia al Signor,
che gh’abbia sudizion di Dej de baja,
che soo come va tolta la canaja,180
ghe rispondi anca mì de sto tenor:

Cossa te dêt d’intend, veggia pelada,
marcanaggia priora di sabett!
che ghe sia de besogn de toeù el begliett
per vegnì chì a vede ona pajasciada?185

Pajasciada! la sclama... Sì signora,
sì pajasciada, ghe respondi mì,
pajasciada, l’hoo ditt, gh’el torni a dì;
e el sarav mej fornilla che l’è vora.

Credii che la Cà Litta abbia besogn190
di voster protezion, di vost regaj?
Car i mee sciori, com’hin mai sonaj
a mettess in del coo sta sort de sogn!

I LITTA hin ricch, sfondaa in di million,
pien fina ai oeucc de titol e de onor,195
nobil, de nobiltaa che han quistaa lor
e che san mantegniss cont i soeu azion.

El Duchin che ha de nass l’è già in bonn man,
ché on fioeu d’ona Cà come l’è questa
el ghe n’ha della gent che ghe fa festa,200
senza rompegh el coo col vost baccan.

Cossa vorii insegnagh violter Dej?
Forsi i voster virtù? me cojonee?
Vorrisev tirann foeura on bell belee,
el vorrav imparann propri de bej!205

Vorii insomma on parer de galantomm,
fee a mè moeud, stee on poo foeura di mincion:
se de nò, se ve veden sur Liron,
minga sorbitt, ve voeur toccà di pomm!

Segond el solet di vision, me vedi210
tutt i Dej contra mì; dà la lusnada;
se sent anmò la solita tronada
e anch mì segond el solit me dessedi.