Poesie (Porta)/88 - IL ROMANTICISMO

88 - IL ROMANTICISMO

../87 - LA NASCITA DEL PRIM MAS'C DEL CONT POMPEE LITTA NEVOD DELL'ECCELLENTISSEM SUR DUCA ../89 - MENEGHIN BIROEU DI EX MONEGH IncludiIntestazione 27 settembre 2008 75% poesie

Carlo Porta - Poesie (XIX secolo)
88 - IL ROMANTICISMO
87 - LA NASCITA DEL PRIM MAS'C DEL CONT POMPEE LITTA NEVOD DELL'ECCELLENTISSEM SUR DUCA 89 - MENEGHIN BIROEU DI EX MONEGH

 
IL ROMANTICISMO

Deggià, madamm Bibin, che la gh’ha el rantegh
de mettes anca lee a spuvà redond,
e la dezid de Classich, de Romantegh
come se se trattass de vej, de blond;
che l’abbia flemma de sentimm anch mì5
che a sto proposit gh’hoo quajcoss de dì.

In primis ante omnia, ghe diroo
che per vorè dezid de sti materi
l’è minga assee l’avegh in spalla el coo,
E squass nanca l'avegh fior de criteri
ma fa besogn cognoss a menna did11
in longh e in largh i caus de dezid.

Che se per moeud de dì la se imbattess
in duu che la fasessen a cazzott,
e inscì per azzident el né vedess
vun più stizzos a mettes l’olter sott,16
vorravela mò dì cara signora
che la reson ghe l’abbia quell dessora?

Donca, perché on brighella e on stentarell
e on lapôff che voeur falla de platon
van adoss ai Romantegh col cortell21
e responden bestemmi per reson,
madamm Bibin, la vorarà anca lee
andà adoss ai Romantegh cont i pee?

Lee tant bella, graziosa e delicada,
la vorrav fass de stomegh inscì fort26
de stà a botta a sta pocca baronada?
Ohibò, madamm, la se farav tropp tort!
Se lor tratten de bulli e de bardassa,
quest l’è on sò privileg, che la gh’el lassa.

Donca, madamm, che la se rasserenna,31
che la comoda in rid quell bell bocchoeu,
ché i Romantegh infin no hin l’ienna,
hin minga el lôff che va a mangià i fioeu,
ma hin fior de Paladin tutt cortesia,
e massim coj donn bej come usciuria.36

E l’è appunt dal linguagg che i Paladin
parlaven in del temp de Carlo Magn
che i Todisch han creduu, madamm Bibin,
de tirà a voltra on nomm squasi compagn
per battezà sti Paladin novej,41
protettor del bon sens e di donn bej.

Ora mò, quant al nomm, che no la vaga
a cerca pù de quell che gh’hoo ditt mì,
o brutt o bell el nomm coss’el suffraga?
Ai Todisch gh’è piasuu de digh inscì,46
e inscì anch nun ghe diremm a marsc dispett
de sti ruga in la cacca col legnett.

Tornand mò adess a nun, l’ha da savè
che el gran busilles de la poesia
el consist in de l’arte de piasè,51
e st’arte la sta tutta in la magia
de moeuv, de messedà, come se voeur,
tutt i passion che gh’emm sconduu in del coeur.

E siccome i passion coll’andà innanz
varien, baratten fina a l’infinitt,56
segond i temp, i loeugh, i circostanz
tal e qual i sò mod di cappellitt,
così i poetta gh’han de tend adree
come coj cappellitt la fa anca lee.

E siccome anca lee ai sò tosanett61
per moeuvegh la passion de studià
no la ghe esibiss minga on coreghett,
né i scuffion cont i al de cent ann fa,
né i peland a fioramm con sù i paes
che se ved suj crespin, suj cari chines;66

inscì anch con nun, se voeuren sti poetta
ciappottann i passion, moeuven el coeur,
han de toccann i tast che ne diletta,
ciappann, come se dis, dove ne doeur,
senza andà suj baltresch a tirà a man71
i còregh e i scuffion gregh e roman.

Al temp di Gregh correven in l’arenna
perfina i re per acquistass onor,
Pindar poetta pien de foeugh, de venna
el cantava el trionf del vincitor,76
on trattin Fidia el le ritrava in sass,
e se trava giò i mur per dagh el pass.

Al dì d’incoeu, mandamm, la sa anca lee
de che razza hin sti eroj che menna i bigh,
fior de rabott che corr per pocch danee,81
che de l’onor no ghe n’importa on figh,
tant che ai poetta, ai prenzep, ai scultor
patt e pagaa ghe importa on figh de lor:

ché se on quaj talenton strasordenari
per cantà sti trionf l’incomodass86
tutt i divinitaa del dizionari
e el componess on pezzo degn del Tass,
sto pezzo arcistupendo, arcidivin,
el farav rid anch lee, madamm Bibin.

E quand la sent, madamm, a invocà Apoll91
e a domandà in ajutt i noeuv sorell
per carità on abaa ghicc che mett al coll
la prima voeulta on collarin morell,
ghe par, madamm, che st’invenzion la sia
el non plus ultra de la poesia?96

E quand, madamm, in cas de sposalizzi
la sent tutt el dì a sonà ai orecc
che Amor, quell bardasson, l’ha faa giudizzi,
che l’ha ferii duu coeur coj medemm frecc,
ghe par che sti antigaj sien maravilli101
de fà andà in broeuda, in gloria, in visibili!?

E quand in mort de quaj donnin pietos
gh’el fan vedè sto amor a Sant Gregori
a piang, a desperass tra i pret, i cros
e i pitocch che pelucca i gestatori,106
se sentela, madamm, a sto spuell
a gerà el sangu, a rescià la pell?

E quand che la se imbatt in d’on poetta
che per la mort de Barborin, de Ghitta,
el se le scolda con la foresetta111
de Atropp che gh’ha mocciaa el fil de la vitta,
ghe par, madamm, che sto poetta el senta
el dolor, la passion ch’el rappresenta?

E poeù: là via! a mì e a lee, per dilla,
ne van mò proppi al coeur cert poesij116
che paren i rispost de la Sibilla,
la smorfia di santissim litanij,
de tant che hin pienn de Dej e de Deess
squittaa col servizial in drizz e in sbiess?

Sicché i Romantegh fina chì la ved121
che n’hin minga sti eretegh, sti settari,
sti gent pericolos che ghe fan cred
i Torquemada del partii contrari,
che tran in aria el cuu e s’innoreggissen
a bon cunt su tutt quell che no capissen.126

Né l’ha nanca de cred ai strambarij
che ghe dan a d’intend per spaventalla,
che i Romantegh no parlen che de strij,
de pagur, de carr matt, de mort che balla,
ohjbò: coss che ghe creden press’a pocch131
come la cred lee al pappa di tarocch.

I Romantegh fan anzi profession
de avegh, con soa licenza, in quell servizzi
tutt quell che tacca lid con la reson,
che somena e che cova i pregiudizzi,136
vegnend giò da Saturno a quell folett
che ha stremii l’ann passaa tucc i sabett.

Ma deggià che dabass la gh’ha la fiacca
per andà a vedè Romma de palpee
e quistass el piasè de piang a macca141
sora i sbuseccament di temp indree,
prest, che la vaga, allon, madamm Bibin,
denanz che daga foeura el vicciurin;

che sto balloss, che no l’è minga pratich
di prezzett de Aristotel suj teatter,146
l’è fors capazz contra i unitaa drammatich
de cred dò or pussee de vintiquatter,
e in grazia d’ess on gnocch, on per, on figh
de dà foeura fors pesc del Cattabrigh.

Beata lee, madamm, che l’è levada151
a boccon coj prezzett di classicista,
che in quij trè or che la stà là incantada
no la perd mai i dò unitaa de vista
e la sa fin che pont lassass andà
coll’illusion, denanz de tornà a cà.156

Chè quij goff de Todisch, quij ciaj d’Ingles
se lassen mennà attorna di poetta,
e stan via con lor di dì, di mes,
senza accorges che passen la stacchetta,
e riden, piangen come tant poppò161
anch che Orazzi e Aristotel voeubbien nò.

Fan tal e qual che fava quel bon omm
che ghe criaven (che la scusa on poo)
perché el fava i fatt soeu depos al Domm:
Se pò nò, se pò nò!... Ma mì la foo,166
el respondeva intant al busseree.
S’el gh’avess tort o nò la diga lee.

Ma per lassà de banda l’ironia
che no l’è piatt per lee, madamm Bibin,
ghe diroo che, interess de poesia,171
se no gh’è del giudizzi in del coppin
i regol faran mai nagott dedrizz,
che la forma no fa el bon del pastizz.

Certe regol hin anzi come el bust
coj stecch de ferr, de tarlis doppi in spiga,176
che tante mamm credendes de bon gust
metten sù ai sò tosann per faj stà in riga,
ghe fan dà in foeura el cuu, la panscia indenter
e ghe rescien tutt la pell del venter.

Inscì, madamm, col bust di sò unitaa181
se rescia i temma, se stringa l’azion,
deventa tutt coss suppa e pan bagnaa,
se streng, se imbruga l’immaginazion,
e el camp de la natura inscì spazios
el va tutt a fornì in d’on guss de nos.186

Inscì, per strengegh sù in vintiquattror
on fatt che no pò stagh in quel pocch spazzi,
o gh’el sciabelen giò de guastador
o gh’el fan cantà sù come el prefazzi,
con de quij soliloqui de repezz191
che fan poeù parì un’ora on mes e mezz.

E sì, madamm Bibin, che dal moment
che trè or ghe somejen vintiquatter,
la podarav mò anch comodament
mett de part el penser d’ess in teatter196
e figurass inscambi de passann
trenta, quaranta, on mes, magara on ann.

Perché se in d’ona fiasca d’on boccaa
l’è assee brava, madamm, de fagh stà dent
mezza zaina de pù del mesuraa,201
la pò anch vess capazza istessament
de faghen stà ona brenta e s’el ghe par
magara el lagh de Comm, magara el mar.

Ora i coss essend quij proppi appuntin
che dis on galantomm, che sont mì quell,206
ghe lassi giudicà madamm Bibin
se el Brighella, el Lapôff e el Stentarell
e quell car Cattabrigh dolz e mostos
resonen col denanz o col depos.

Ma via là - che la vaga, che l’è vora,211
a sentì la Virginia - On olter dì
ghe vuj legg el Macbeth, se la me onora,
franch e sicur che infin la m’ha da dì:
Grazie, Bosin, capissi, noccoralter
i smargiassad no me capponen d’alter.216