Plaid
 |
Questo testo è completo, ma ancora da rileggere. | |
| ◄ | Notizias historicas sur l'origin della Societad Rhaeto-romana | Volksmedizin | ► |
Questo testo fa parte della raccolta Rätoromanische chrestomathie
CASPAR DECURTINS.
Plaid, tenius el cussegl gron ils 25 de Matg, 1887.
(Ineditum nach dem Autograph des Redners.)
Perdunien, sch’jeu plaidel en romonsch sur ina questiun, che partegn tier al pievel romonsch e tuca ses interess vitals.
Duront che auters stadis vegnan muventai da vehements combats pervia de lungatg e nationalitat han las treis natiuns, unidas en las treis ligias, manteniu la pasch la pli perfetga. Il sentiment per libertat e giustia ei staus ferms avunda per procurar a scadina siu dretg. Garantescha gie nossa constitutiun als tudestgs, talians e romonschs il dretg de cultivar e plidar il lungatg mumma e de far diever de quel en baselgia, en casa cumin et en casa de scola.
Deplorablamein ha ei muncau als romonschs las forzas socialas e politicas per seunir egl cuors dil miez temps tier ina unitat politica e dar a lur nationalitat e lungatg ina basis solida. Gia la reformaziun ha anflau il romonsch dividius en dus dialects principals, seformai sper ils flums grischuns. L’uniun de Vazerol e la lutga gloriusa della Tgavalaina han bein uniu ils umens sper il Rhein e sper igl Inn, mo buca scafiu in lungatg de scartira per ils romonschs dellas treis ligias.
Suenter Pader Placi a Spescha ei professor Gion Antoni Bühler staus gl’emprem, che ha exprimiu vigurusamein l’jdea della uniun romonscha. Perschuadius, che mo l’uniun la pli stretga sapi preservar ils romonschs della smanatschonta ruina, ha Bühler duront ina retscha ded ons cun in jdealismus rar et ina perseveronza admirabla luvrau per l’uniun dils romonschs e la regeneraziun dil lungatg mumma. Nunemblideivels restan ses merets sco poet de canzuns melodiusas, auctur capavel de historias popularas, fundatur della societad raetoromonscha.
En siu entusiasmus per il romonsch ha Bühler maniau de saver scafir in lungatg de scartira prendent ord ils dialects differents las expressiuns adequatas e seaproximont adina pli e pli al plaid original latin.
Deplorablamein ha Bühler emblidau, ch’ei ha duvrau la lavur de generaziuns, il sforz de tschentaners per far crescher il lungatg de scartira dils pievels differents. Mo tras quei ch’in dialect en consequenza de relaziuns oeconomicas e politicas ha anflau ina pli intensiva cultivaziun litterara, ha aschia obteniu la hegemonia sur ils auters dialects, ei tal plaunsiu vegnius il lungatg de scartira. Naturalmein han ils aucturs, che scrivevan en quei dialect, sesurviu d’expressiuns valentas e plaids adatai ord ils auters dialects. Ina gada lungatg de scartira, che ha victorisau, ei tal vegnius enrichius cun il meglier ord ils differents auters dialects. Aschia ei carschiu organicamein il lungatg de scartira dellas naziuns differentas, mo nagliu ei quel staus l’ovra dina aunc aschi recha e vigurusa individualitat.
Ins auda savens tier nus a citar sco prova din lungatg fusionau il lungatg de scartira della Serbia e della Rumenia. Ei glei a nus buca dretg capeivel, pertgei ins citescha quels dus exempels; mo ina gada numnai, vulein nus mirar, en con lunsch els han entgina valur sco perdetga per il lungatg de scartira fusionaus ord ils differents dialects.
Il lungatg de scartira della Serbia ei il product della pli recha activitat litterara en in dialect tras differents tschentaners. La regeneratiun gloriusa della litteratura serbica ei vegnida manada neutier tras in studi profund della poesia dil pievel et eis ei il meret immortal de Vuk Stefanović Karadžić de haver insistiu sisu, ch’ins scrivi il lungatg sco ins plaida quel.
Era la litteratura dils Rumens ei carschida organicamein tras ils tschentaners et il lungatg de scartira ei nuot meins ch’il product d’ina fusiun arbitraria. Dapi in per decenis havevan perderts empruau de schubergiar il lungatg da plaids jasters et aproximar quel pli e pli alla mumma latina. Encunter quei purismus malsaun et in latinismus nunmotivau ei els anno 60 sesalzada la societat Junimea, componida da poets talentus e litterats distingui. Quella societat ha dumondau, ch’ins regenereschi la litteratura ord il scazi rech dil lungatg plidau e della tradiziun dil pievel. Cun vigur rara ha ella en cuort temps, schlargiont las reglas fatas et antiquadas, manau neutier ina nova fluriziun della litteratura rumena.
Els vesan, mes Signurs, ch’ei vegn cheu cun sucsess combattiu in system, il qual ins glorifichescha tier nus sco la tschema dil progress.
Ieu plidassel buc en Lur cussegl sur il lungatg fusionau, il fretg dellas lavurs stentusas din um, ch’ei vegnius grischs en il combat per il romonsch, sch’il romonsch fusionau vegness buca docius cun ina exclusivadat deplorabla egl seminari de scolasts. Instrui solettamein egl romonsch fusionau, senza haver caschun de leger ils aucturs el lungatg plidau, deigen ils scolasts giuvens dar scola en in lungatg, ch’ils affons capeschan buc. Als affons della Surselva e della Engiadina ei il lungatg fusionau in lungatg jester. Senza instructiun el lungatg plidau e nunsavent scriver il lungatg fusionau, cala bein enqual scolast de dar instructiun en il romonsch e scomia quel cun il tudestg. Enstagl fortificar il romonsch en siu combat cun il germanismus, spossa l’instrucziun en il lungatg fusionau la schiglioc aschi difficila defensiun dil romonsch.
Ieu vi buca tractar pli alla liunga las experienzas peniblas, ch’ins ha fatg da quellas vards e mo constatar, che nagin scolast en la Surselva instruescha el lungatg fusionau. Els capeschan, che sut talas circumstanzias sesaulza tier ils romonschs de quella e tschella aua il clom ramurus ei deigi vegnir dau el seminari l’instrucziun el lungatg plidau, destinont in instructer per il ladin et in per il sursilvan. Quei giavisch ha la conferenza dils scolasts sursilvans a Vella unanimamein exprimiu.
Sco il Ziller observa cun raschun eis ei nezessari, ch’igl affon obtegni sia emprema instrucziun egl lungatg mumma, sche siu svilup organic deigi buca vegniir interuts cun don et aschia tschentel en interess della scola romonscha e dil romonsch sez la proposiziun:
L’instrucziun el lungatg romonsch deigi vegnir dada el seminari scolastic els dus dialects principals: sursilvan e ladin, aschia ch’ils scolars della Surselva, Sutselva e Sursess visetan l’instrucziun el dialect sursilvan, ils scolars della Engiadina, Bergugn e Val Mustair l’instrucziun el ladin.