Questa pagina è stata trascritta e formattata, ma deve essere riletta. |
Plaid | 975 |
als tudestgs, talians e romonschs il dretg de cultivar e plidar il lungatg mumma e de far diever de quel en baselgia, en casa cumin et en casa de scola.
Deplorablamein ha ei muncau als romonschs las forzas socialas e politicas per seunir egl cuors dil miez temps tier ina unitat politica e dar a lur nationalitat e lungatg ina basis solida. Gia la reformaziun ha anflau il romonsch dividius en dus dialects principals, seformai sper ils flums grischuns. L’uniun de Vazerol e la lutga gloriusa della Tgavalaina han bein uniu ils umens sper il Rhein e sper igl Inn, mo buca scafiu in lungatg de scartira per ils romonschs dellas treis ligias.
Suenter Pader Placi a Spescha ei professor Gion Antoni Bühler staus gl’emprem, che ha exprimiu vigurusamein l’jdea della uniun romonscha. Perschuadius, che mo l’uniun la pli stretga sapi preservar ils romonschs della smanatschonta ruina, ha Bühler duront ina retscha ded ons cun in jdealismus rar et ina perseveronza admirabla luvrau per l’uniun dils romonschs e la regeneraziun dil lungatg mumma. Nunemblideivels restan ses merets sco poet de canzuns melodiusas, auctur capavel de historias popularas, fundatur della societad raetoromonscha.
En siu entusiasmus per il romonsch ha Bühler maniau de saver scafir in lungatg de scartira prendent ord ils dialects differents las expressiuns adequatas e seaproximont adina pli e pli al plaid original latin.
Deplorablamein ha Bühler emblidau, ch’ei ha duvrau la lavur de generaziuns, il sforz de tschentaners per far crescher il lungatg de scartira dils pievels differents. Mo tras quei ch’in dialect en consequenza de relaziuns oeconomicas e politicas ha anflau ina pli intensiva cultivaziun litterara, ha aschia obteniu la hegemonia sur ils auters dialects, ei tal plaunsiu vegnius il lungatg de scartira. Naturalmein han ils aucturs, che scrivevan en quei dialect, sesurviu d’expressiuns valentas e plaids adatai ord ils auters dialects. Ina gada lungatg de scartira, che ha victorisau, ei tal vegnius enrichius cun il meglier ord ils differents auters dialects. Aschia ei carschiu organicamein il lungatg de scartira dellas naziuns differentas, mo nagliu ei quel staus l’ovra dina aunc aschi recha e vigurusa individualitat.
Ins auda savens tier nus a citar sco prova din lungatg fusionau il lungatg de scartira della Serbia e della Rumenia. Ei glei a nus buca dretg capeivel, pertgei ins citescha quels dus exempels; mo ina gada numnai, vulein nus mirar, en con lunsch els han entgina valur sco perdetga per il lungatg de scartira fusionaus ord ils differents dialects.
Il lungatg de scartira della Serbia ei il product della pli recha activitat litterara en in dialect tras differents tschentaners. La regeneratiun gloriusa della litteratura serbica ei vegnida manada neutier tras in studi profund della poesia dil pievel et eis ei il meret immortal de Vuk Stefanović Karadžić de haver insistiu sisu, ch’ins scrivi il lungatg sco ins plaida quel.