Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/984


976 Caspar Decurtins Era la litteratura dils Rumens ei carschida organicamein tras ils tschentaners et il lungatg de scartira ei nuot meins ch' il product d' ina fusiun arbitraria. Dapi in per decenis havevan perderts empruau de schubergiar il lungatg da plaids jasters et aproximar quel pli e pli alla 5 mumma latina. Encunter quei purismus malsaun et in latinismus nunmotivau ei els anno 60 sesalzada la societat Junimea, componida da poets talentus e litterats distingui. Quella societat ha dumondau, ch' ins regenereschi la litteratura ord il scazi rech dil lungatg plidau e della tradiziun dil pievel. Cun vigur rara ha ella en cuort temps, schlargiont las reglas fatas et 10 antiquadas, manau neutier ina nova fluriziun della litteratura rumena. Els vesan, mes Signurs, ch' ei vegn cheu cun sucsess combattiu in system, il qual ins glorifichescha tier nus sco la tschema dil progress. Ieu plidassel buc en Lur cussegl sur il lungatg fusionau, il fretg dellas lavurs stentusas din um, ch' ei vegnius grischs en il combat per il 15 romonsch, sch' il romonsch fusionau vegness buca docius cun ina exclusivadat deplorabla egl seminari de scolasts. Instrui solettamein egl romonsch fusionau, senza haver caschun de leger ils aucturs el lungatg plidau, deigen ils scolasts giuvens dar scola en in lungatg, ch' ils affons capeschan buc. Als affons della Surselva e della Engiadina ei il lungatg fusionau in lungatg 20 jester. Senza instructiun el lungatg plidau e nunsavent scriver il lungatg fusionau, cala bein enqual scolast de dar instructiun en il romonsch e scomia quel cun il tudestg. Enstagl fortificar il romonsch en siu combat cun il germanismus, spossa l' instrucziun en il lungatg fusionau la schiglioc aschi difficila defensiun dil romonsch. 25 Ieu vi buca tractar pli alla liunga las experienzas peniblas, ch' ins ha fatg da quellas vards e mo constatar, che nagin scolast en la Surselva instruescha el lungatg fusionau. Els capeschan, che sut talas circumstanzias sesaulza tier ils romonschs de quella e tschella aua il clom ramurus ei deigi vegnir dau el seminari l' instrucziun el lungatg plidau, destinont in instructer 30 … per il ladin et in per il sursilvan. Quei giavisch ha la conferenza dils scolasts sursilvans a Vella unanimamein exprimiu. Sco il Ziller observa cun raschun eis ei nezessari, ch' igl affon obtegni sia emprema instrucziun egl lungatg mumma, sche siu svilup organic deigi buca vegniir interuts cun don et aschia tschentel en interess della scola 35 romonscha e dil romonsch sez la proposiziun: L' instrucziun el lungatg romonsch deigi vegnir dada el seminari scolastic els dus dialects principals: sursilvan e ladin, aschia ch' ils scolars della Surselva, Sutselva e Sursess visetan l' instrucziun el dialect sursilvan, ils scolars della Engiadina, Bergugn e Val Mustair l' instrucziun el ladin.