Milanin Milanon/Ohee spazzacamin!

Ohee spazzacamin!

../L'inverno ../Ringraziament del poer spazzacamin IncludiIntestazione 18 luglio 2016 100% Da definire

L'inverno Ringraziament del poer spazzacamin
[p. 29 modifica]

OHEE SPAZZACAMIN!


Pel pranzo Natalizio offerto dal Patronato
agli Spazzacamini il Natale 1889.



La mattina d’inverno, tra el ciar el scûr, quand ven giò quî nevad o boffa quî scighêr inscì ner, inscì frecc, se sent di volt su per i tecc ona vôs d’on tôs, ona vôs che scappa dalla cappa d’on camin... ohee spazzacamin!

De fœura tira el vent, che sbatt la nev in sbièss e gòtta giò dai grond di candiròtt longh longh, che fan scacc a guardaj: e sti pover bagaj su per i tecc, su per l’abbajn... ohee spazzacamin!

E nûn, gent che sta ben, a sto penser vemm sott a la coverta; sott al trapontin a bev a gott a gott quell [p. 30 modifica]teved inscì dolz e moresin, on teved che per la carna e per i oss el ve scalda i radîs del cœur. E sto pover piscinin... ohee spazzacamin!

Cont indoss quatter strasc de pagn, l’hann tiraa giò da quij so car montagn col cœur che magonava. E intant che lu l’andava giò per el sentee, tre volt el se voltaa indree a cercà in su l’uss de la soa cà, el pannètt ross de la soa mamma... E cont sto goss, allôn, giò per el Tesin... ohee spazzacamin!

L’è chi a Milan sto pover patanèll a patuscià, a spregà in la palta i so sciavatt, negher come on scorbatt, col muson bordegaa, i pee gelaa, i man gelaa, che squâs se stenta in mèzz a la carisna a vedè l’innocenza.

El piœuv, el gela, el fiocca, e lu [p. 31 modifica]ghe tocca girà per i contrad, col scovinètt sott sèlla e in man on tocch de pan senza luganeghin... ohee spazzacamin!

L’è chì Natal. La ven, la ven la gran giornada, che la par fada per voress ben. Se derva el cœur, se torna piscinin, se strengiem tucc intorno ai vecc, e piœuva, fiocca, faga frecc, se taja el panaton, settaa, content, in d’on canton del noster car camin... Citto, fiœu, sentii... ohee spazzacamin!

Signor! sti pover ratt hinn restaa chì lontan dal fogoraa de la soa mamma, col gran magon, senza on Bambin che ghe regala on sold o ona carta de toron.

Signor! e intrattant che sul fœugh spara el sciocchètt in mèzz al son di forcellinn, di tond, fiœu, dee a trà, [p. 32 modifica]scoltee sta vôs che ven giò dal camin... ohee spazzacamin!

La dis: — Benedetta la gent che in sto moment ascolterà sta vôs: e benedètt quî tôs che darann on quaj sold del so borsin per el disnà del pover spazzacamin. Benedetti quî siori che cont dês lira all’ann vestirann sti gambètt, sti stomech biott, scrivend el credit in del cœur di pover mamm, librètt d’or e d’argent, che rend el cent per cent.