Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese/Capp XXIV

Capp XXIV

../Capp XXIII ../Capp XXV IncludiIntestazione 11 dicembre 2023 75% Da definire

Capp XXIII Capp XXV

[p. 95 modifica]

CAPP XXIV.

E
GESÙ quand l’è staa fœura de gesa, l’andava. E ghe s’è vesinnaa i sò scolar, per fagh vedé i fabbrich de la gesa.

2 Ma lu per risposta el gh’ ha ditt: Vedii vialter tutt sti robb? In veritaa mi ve disi, che ha minga de restà preja sora preja senza vess trada per aria.

3 E intant che l’era settaa giò sul mont Olivett, ghe s’è portaa vesin i sò scolar de noscondon, e gh’ han ditt: Dimm a nun, quand l’è, che succedarà sti robb? e qual è el segn de quand ti t’hee de vegni a la fin del mond?

4 E Gesù per risposta el gh’a ditt: Guardee, che quajchedun no ve inganna.

5 Perchè tanti vegnaran a mé nomm, disend: Mì sont el Crist: e ingannaran tanta gent. [p. 96 modifica]

6 Perchè sentirii parlà de guerr, e de frecass de guerr. Guardee de no stremiv. Perchè bisogna,che sti robb succeden, ma l’è minga nanmò la fin del mond.

7 Perchè ha de saltà su on popol contra l’alter popol, e on domini contra l’alter domini, e ghe sarà di pestilenz, di carestij, di terremott de chì e de là.

8 Ma tutt sti robb no hin, che el principi di dolor.

9 Allora ve buttaran in mezz ai tribuleri, e ve faran mori: e sarii odiaa de tucc i nazion in causa del me nomm.

10 E allora tanti se scandalizzaran, e se tradiran, e se odiaran vun cont l’alter.

11 E saltarà fœura di profetta fals, e ingannaran tanta gent.

12 E perchè sarà cressuda la miseria, in tanti se refreggirà la caritaa.

13 Ma chi tegnarà dur finna in fin, quell el se salvarà.

14 E sarà predicaa sto Vangeli del regno per tutt el mond, per testimonianza a tutt i nazion: e allora vegnarà la fin del mond.

15 Quand donca vedarii l’abbominazion del gran dolor già ditta dal profetta Daniell, logada in d’ on sit sant: chi legg, capissa, [p. 97 modifica]

16 Allora quij tai, che se trovarà in Giudea, che scappen sui montagn:

17 E quell tal, che se trovarà sul soree, ch’ el vegna minga giò a tœù quajcoss de cà soa:

18 E quell tal, che sarà in campagna, ch’ el torna minga indree a tœù la soa vesta.

19 Ma guaj ai donn gravid, e a quij, che lattarà in quij giornad.

20 E preghee per no fà, ch’ abbiev de scappà d’inverno, o in sabet.

21 Perchè allora el tribuleri el sarà tanto pussee de quell, che l’è staa dal prencipi del mond finna al dì d’incœu, e che no sarà mai.

22 E se quij giornad saran minga scurtaa, se salvarà nissun: ma quij giornad saran scurtaa per causa di carœu,

23 Allora se quajchedun ve disarà: Ecco chì, ecco là el Crist: degh minga a trà.

24 Perchè saltarà fœura di Crist fals, e di profetta fals: e faran di gran robb, faran di miracoj, in manera d’in gannà finna (se l’è possibil) i istess carœu.

25 Ecco che mi ve l’hoo ditt prima.

26 Se donca ve disaran: Ecco che lu l’è in del desert, moviv minga: eccol là in fond, dee minga a trà. [p. 98 modifica]

27 Perchè compagn de la lusnada, che la ven foura d’orient, e la se fa vede in occident: in l’istessa manera vegnarà el Fiœu de l’omm.

28 Dove se sia ghe sarà el corp, là radunarà anca i aquil.

29 Ma subet dopo el tribuleri de quij dì deventarà scur el sô, e la lunna la darà pu la soa lus, e borlarà giò del ciel i stell, e i orden del ciel saran traa sottsora:

30 Allora el segn del Fiœu de l’omm el se vedarà in ciel: allora se battaran el stomech tucc i tribù de la terra: e vedaran el Fiœu de l’omm a vegni giò sui nivoj del ciel cont potenza, e maestaa tanta.

31 E’l mandarà i sœu angioj, che cont la tromba e cont ona gran vos radunaran i sò carœu di quatter vent, da on’ estremitaa a l’altra del ciel.

32 Imparee pœu sta parabola de la pianta de figh: quand el so ramm el deventa moresin e sponta i fœuj, savii, che gh’è vesin l’estaa:

33 In l’istessa manera quand vialter vedarii tutt sti robb, savarii, che l’è vesin a la porta.

34 In veritaa ve disi, che passarà minga sta generazion, senza che succeda tutt sti robb.

35 Passarà el ciel e la terra, ma passaran minga i me paroll. [p. 99 modifica]

36 In quanto pœu a quell di e a quell’ ora nissun le sa, nanca i angioj del ciel, via domà del Pader.

37 E come l’è staa ai temp de Noè, istess el sarà al moment, che vegnarà el Fiœu de l’omm.

38 Perchè siccome in di di prima del diluvi i omen no pensaven, che a mangià e bev, sposand e dandegh mari ai donn, finna a quell dì, che Noè l’è andaa dent in l’arca,

39 E s’hin minga curaa, fin a tant ch’è vegnuu el diluvi, e i ha mazzaa tucc: insci ha de succed quand vegnarà el Fiœu de l’omm.

40 Allora duu se trovaran in campagna: vun el sarà ciappaa, e l’alter el sarà lassaa stà.

41 Dò donn saran al molin a fa masná: vœuna la sarà ciappada, e l’altra lassada stà.

42 Donca stee in guardia, perchè savii minga, a che ora el vegnarà el voster Signor.

43 Sappiee però, che se el pader de famiglia el sa vess, a che ora dev vegnì el lader, el starav dessedaa sicur, e el lassaray minga sforzà la soa cà.

44 Per quest anca vialter stee preparaa: perchè el Fiœu de l’omm el vegnarà quand men ghe pensee.

45 Chi l’è quell servitor fedel, e prudent, miss dal [p. 100 modifica] padron a la testa de la soa servitù, per scompartigh el mangià a sò temp?

46 Fortunaa quell servitor, ch’el sò padron in del tornà indree, el trœuva ch’ el fa insci.

47 In veritaa ve disi, ch’ el ghe fidarà l’amministrazion de tucc i sò sostanz.

48 Ma se quell servitor cattiv el disarà in del sò cœur: El mè padron el tarda:

49 E’l comenzarà a batt i servitor sò camarada, e a mangià e bev coi ciocch:

50 Vegnarà el padron de sto servitor, in del dì, che lu le speccia nò, e in l’ora, che lu el sa nò:

51 E le tirarà de part,e ’l ghe darà post tra i impostor. Là ghe sarà lagrim, e dolor de dent.