Pagina:Pasino Locatelli - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto bergamasco.djvu/78

20 Perchè doe gh’è dò, o tre persune önide in nom mé, chilò csé me a m’troe in mez a lur.

21 Inalura Piero a l’è egnit visì a lü, e ’l gh’à dec: Siur, per quate ölte a gh ’ perdunarò al mé fradel, che l’à pecat contra de mé? fina a sét völte?

22 Gesü al gh ’ à respondit: No te dighe miga set völte: ma fina a setanta ölte sèt.

23 Per quest ol regno di siei al sömea a ü re, che l’à ölit fà i cönc coi sò servitur.

24 E scomensat a faga i pöles, al gh’era presentat ü, che ’l ghe dosia dà a lü des mela talenc.

25 E sicome costü no ’l ghe n’ia ü boro per pagà, ol padru al dé urden, che ’l födes vendit lü, la sò moer, i sò fiöi, e quat mai al ghia, e ’l födes saldat föra ol cönt.

26 Ma ol servitur al se s’era inzenöciat zo, e ’l la sconzüraa disendoghe: Abie pasiensa, a t’pagarò fina in d’ü quatri.

27 Ol padru al ga it compasiù de quel servitur, e ’l l’à liberat, donandoghe töt ol debet.

28 Ma ol servitur quanda a l’era ’ndac vea de lé l’à troat ü di sò compagn bisaca, che ’l ghe dosia restitül a lü sento monede: e al gh’è saltat al col, e la strengulaa col diga: Paghem quel, che ť vanse.