Historias dil munt sogn Gieri/3
 |
Questo testo è da formattare. | |
| ◄ | 2 | 4 | ► |
En il reginavel dellas praulas.
680 Signura Gada
plaida: „O grazius signur,
Carina spusa Gielgia, per vossa grond' honur
Resunan oz en sala ils himnis populars
De viarva sursilvana en tuns recents e clars.
Sco nossas auas contan en las profundas valls,
685 E sils viadis portan salids si tiels castials,
Aschia regordientschas e bials pertratgaments
Flessegian en la viarva de nobels sentiments;
Faviala populara, ti spieghel bi e clar,
Als auditurs presenta quei ch' ei ad els pli car.
690 Presenta nossa patria e ses custeivels duns,
Dil pievel las isonzas e bunas tradiziuns,
E vivi nossa Rezia, cun ses signurs e purs!
Mantegni Dieus nies pievel en tuts ils onns futurs!“
Il catschadur semeina silla vart de Schlans
E mira pauc sils fatgs d' agricolans.
En sala applaudeschan ils auditurs attents,
695 E la massera metta ils nums dils hosps presents
Al buob en la capiala e tut ei spert d' accord
De far uss in' entschatta cun trer pils nums la sort.
Il Victor arv' il cedel e legia cun snavur
Il num dil Zievi Liver, che ha gl' emprem l' honur.
700 Quel stat sper Floribella, pertratga in moment —
Pren neunavon curascha e resda cun talent:
715 Sin selvischinas gl' egl el tegn mirau.
Castials claustrals da lunsch, Castliun, Cartatscha,
E sin ils pezs las bastiuns de glatscha,
La vall de la Cadi el contemplescha
El clar solegl, che giud il tschiel sclarescha.
720 El ves' il pez Tumbiv el clar sclarir,
Sin lezza vart dil Rein il mat vul ir.
Entuorn Darvella enten la planira
Stat la salin en spigia gia madira.
Las spundas soleglivas ein segadas
725 Ed han furniu als contadins fenadas.
Uradis han dau anim al risdiv,
Ch' ornesch' ils praus cul verd pli clar e viv.
730 Las selvischinas ein svanidas tuttas
E bein setratgas sillas alps e muttas.
La vall Friberg sesarv' avon ses egls,
El stat sut l' aulta tuor de mirs grisch - vegls;
La claustra de Muster ha leu ugaus,
735 Che prendan en il fretg ded ers e praus.
Il mat va sur gl' ual, il vehement,
Che ha per devastar in ferm talent.
Va silla senda si encunter Schlans
Anflond er' leu fistitgs de castellans.
740 Il giuven ha in malruaus, che catscha,
In ardiment terlischa silla fatscha,
Cun desideri si' egliada mira,
Sch' el entupass zanua la ventira.
Per mira ha el oz il pez Tumbiv,
745 El va, ch' il saung gli batta, buglia viv.
Dall' alp de Schlans el vegn sil Tschegn dadens
Tenend semtgai paliats, tadlond savens.
Mo selvischinas catt' el oz buc ina,
Schege ch' el va e reiva cun furtina,
750 Ni cots selvadis en la tgeua aria,
Ni svelts camutschs sin prada solitaria.
Mo las montognas dattan in regal,
Ch' il giuven mat ha de basegns ual:
Da grondius maletgs tut circumdaus,
755 Il catschadur sin l' alp vegn pli tempraus
El respirescha tgeuadat alpina,
Che po al cor survir sco medischina.
Siu pez seslarga sin ils aults sereins,
El stat e teidla sin uals e Reins,
760 Che contan frestgamein canzun alpina,
Ch' els han empriu sper il glatscher, en tgina.
Havend cun ses paliats negin success,
Il mat ha per genetschas interess,
Ch' il bab ha sin quei Tschegn ad alp cargau;
765 El anfla quellas en in fop alzau.
La roda dil solegl abass semeina;
Il mat pertratga de turnar a tscheina
Giu en vischnaunca. Ed el vegn el plaun
Sut tegia sper il laghet umbrivaun.
770 Leu ves' el il sterler, in umet vegl,
Che lav' ils mauns ell' aua ded in begl.
Vestgius quel ei cun caultschas de curom,
Cun in manti de launa, gries e lom.
Dus egls perderts laghegian ord siu tgau,
775 Quel sa depli, che quei ch' in vess sminau.
Els sesan e marendan sper il lag,
Il mat pren paun e puolpa ord il sac.
Il vegliet discurreivels vegn vonzei,
El ha udiu dals vegls de quei e tschei.
780 „Il plaun de plaids“, senumna la planira,
Di el mussond spel lag sin la pastira.
„Ei vegn risdau da vegl, ch' ils pardavonts
Dertgira cheu tenevan avon onns.
E che dals plaids e plogns, ch' il pievel greva,
785 La selva sin quei crest neu rebatteva.
Cheu denter Breil e Schlans permiez gl' uaul
La via vegn aunc ussa si egl ault.
Cheu van atras fumegls e castellans,
Vegnend dal munt sogn Gieri, mond a Schlans.
790 El lag ins buentava ils cavals
E ruassava dals stentus vials. —
Els foss de la pastira leu els plauns
Ins anfla ossa vera de carstgauns.
Cheu ha ei dau battaglia vehementa
795 Encunter ils lombards e nauscha schenta.
La claustra fuv' in temps en prighel stada,
Dad jasters lumbarduns mal ugadada,
Castials e beins claustrals da ladernaglia
Cheu eran mal salvai en Sutsassiala.
800 Lanfranco cun Carnussio ein scatschai —
E malamein dals purs vegni
mislai.“
Il pign sterler compogn' il catschadur
Dal plaun viado, ch' els cattan adagur
Ils vitgs de Breil e Quort leu visavi,
805 Ed il vegliet perdert seferma, di:
„Avon biars onns il vau, ch' ei uss furaus
Tras las Pardialas, fuva tut serraus
Ed emplenius entochen sum cun grava,
Che la Cadi in lag entir formava.
810 Sch' ei deva vi Sursaissa ina bara,
Menav' ins il vischi sur l' aua clara,
En barcas tiel senteri venerabel,
Ch' ei staus sil crest sogn Zievi, leu probabel
Davos la tuor antica e caplutta
815 Leu denter pegns sin ina biala mutta.“
Il catschadur giudlunder sesmerveglia;
Mo il sterler perdert ad el cusseglia:
„Mei sin quei crest damaun ad inspectar,
Sco jeu hai detg, vegnis vus ad enflar.“
820 Il mal vegliet sin quei dal catschadur
Domonda siu balester, dat zinzur —
E sil moment vegn ina lieur stupenta
Ord la pignola, stat e sepresenta.
Ed il sterler sagietta in paliet,
825 Che fa curdar la lieur leu sin in biet.
„A vus la preda auda, mei, prendei,
A vies sogn Zievi mei recommandei!“ —
Il giuven mat va l' auter di sil crest
E sesa silla mutta sin in piest.
830 Sper ils mulins viado flessegi' il flém,
Ord ils tgamins dil vitg sesaulza fem.
Sper via ora casas e clavaus,
El plaun rivaun, las pendas ers e praus,
Sut Crestas ves' el la parochiala
835 E sil cadruvi la fontauna biala.
Da Capitasch, la Platta, Quort, Canal,
Arriv' il pievel sin il crest ual,
Gliei gie vigelgia della gronda fiasta —
Ed ordavon vegn giuventetgna casta
840 Tenor vegl usit tiel survetsch divin.
E denter las mattauns il pelegrin
Ves' ina feglia nobla, bein carschida,
De fatscha fetg sereina e cotschnida,
E biala sco in radi dil solegl,
845 Che dat en da fenestra bein marvegl.
Il giuven va en la caplutta veglia,
Gartegia de maneivel della feglia.
El mira bein sils vegls e bials maletgs
Dils sogns apostels, sin ils vuts perfetgs,
850 Sil plantschiu sura d' aissas fin ornadas,
Sin preits encunter munt bein tabligiadas:
Mo la dunschala pli siu cor muenta,
Pertratgs pli lunsch el bein naven spuenta,
Mo returnond cul pievel giu el vitg,
855 Enquera el ded ir sin bien fistitg,
Per plidentar empau la giuvintschella
Ed obtener invitaziun dad ella. —
Ch' il mat ha giu fortuna si Canal,
La fin de la historia muoss' ual. —
860 Solemna, biala ei la fiasta stada;
La processiun cul vut de la Beada
Ei ida tras il plaun de bi risdiv,
Ils zenns han resunau tiel til festiv;
Las giuvnas han giu si las schlappas bialas
865 E fazolets rasai sur las schuvialas,
Han compignau cantond „Salve
regina“
La mumma de Niessegner, ton carina.
Sco ina Nossadunna, benedida,
Al mat ei la dunschala comparida
870 Il di de fiasta silla processiun.
Els cors ei seplantada l' affecziun,
Che vegn in proxim di a compignar
Quei ventireivel pèr tier igl altar. —
La presidenta cloma al Zievi Liver „Viva!“
875 „La tuor sil crest sogn Zievi dagl architect deriva,
Che ha sil munt sogn Gieri quei vegl clutgèr formau.
Sco quellas tuors cuzzeivlas, ch' ils vegls han baghegiau,
Daventi la ventira, che ha vos cors ligiau!
E segner Heinric plaida cun beinvulent surrir:
880 „Il catschadur dil Vali ha giu in cletg entir.
Sche buca cul balester, sche tonaton cul sogn,
Ch' ei semussaus al giuven patrun e bien compogn.
Sogn Zievi e sogn Gieri benedeschien vies ani —
Sin glendisdis semptgadas ein nozzas el casti.
885 Cul Zievi, Floribella, nies car affon, stai bein,
In vivat a vies Vali da cor nus tuts clamein!“
Ils screts en la capiala uss scrola il Victor;
Il num de Floribella el trai lu siedor.
La giuvna admirada, domonda il siu frar,
890 Ch' el prendi sia harfa, in cant per compignar.
Ed ils fargliuns ensemen legreschan cun canzun
La gronda compagnia en biala reuniun.