Historias dil munt sogn Gieri/2

Il casti e siu pievel

../1 ../3 IncludiIntestazione 29 ottobre 2019 50% Da definire

1 3

Il casti e siu pievel.

Canzun, continuescha de dar la descripziun 1),
… Co il barun e segner fa la visitaziun
Dadens da siu minister entuorn accompognaus
310 El niev palas cun sala, daquort ch' ei restauraus.
Leu ord la cuort aviarta la scala lenn va si
En la secund' alzada, en stiva dil casti.
Sil bi lautget declara igl administratur
Cundrez de la fortezia a siu superiur.
315 Cun ina quort' egliada sil favoreivel plat
L' entira cuort ins vesa, sur la profunditat. …
Igl ur de precipecis de l' autra vart ensi,
Ils mirs, las palisadas encunter il miezdi.
Ils magasins, las stanzas vieifer el cantun,
1) Buns sclariments davart ils castials medievals porscha la grond' ovra:
„Burgenkunde“ da Otto Piper.
320 El qual las fumitgasas han lur habitaziun.
„E leu giufuns la casa ei dat in esch zuppau
Or en la vall profunda, che po survir per vau
En cass d' uiar' e prighel, ch' ins less dascus fugir,
Mitschar da la bloccada el liber pli segir.
325 Denton en cass de prighel, sch' igl inimitg rumpess
En casa tras miraglias, la tuor aunc resistess:
Ni flommas ni zacussas fan tema al balfrid,
Che porsch' en si' altezia refugi … e salit.
Sin scala lenn movibla, che tonscha dal palas
330 Dado sitier l' intrada spuretga tier il plaz
Digl ault balcun de porta, ils umens defensurs
Van en la tuor pli gronda battend culs successurs
Da surengiu cun armas, che fan dado sterment,
Cun crappa, buoras grossas e cul cuntegn buglent,
335 Derschius dal priel sin fueina agl inimitg sil tgau,
Che less cavar sutora ils mirs e far in vau,
Ne tras la porta pintga en casa seschlihar,
Ne better fiug sin lautga per quella arsentar.“ —
Mo oz ei gevia grassa e prighel zun negin —
340 Pinada ei la meisa en sala cun tgamin
Pil giuncher cun la spusa e tuts ils envidai,
Che ein tier la familia sil munt gia arrivai.
Da duas varts fenestras lain penetrar il clar,
Ch' ins po la sala nova mirar e contemplar;
345 Rodunda ei lur fuorma sisum en stil roman,
Cun ina colonnetta amiez parada fan.
Entuorn la meisa ruver ein supias cun pusal,
Tagliadas ein figuras lien cun art special.
Las preits ein tabligiadas e suenter vi il baun
350 De seser giu envida vitier sin mintga maun.
Il vegl plantschiu de schiember serasa sur ils tgaus,
Cun guottas ord la fravgia el ei egl ault fermaus.
Sin ina vart fermadas ins vesa vid ils crutschs
Las armas e la corna de tschierfs e de camutschs.
355 Spel puffet sin clavella pendius ei gl' instrument,
La gronda biala harfa, che dat compognament
Cun sias harmonias al vierv de trubadurs,
Dils cors ils buns auguris cun niebel sentiment.
El va lu tras l' historia dil remarcabel munt,
435 Ch' entscheiva baul sco quella de tut igl auter mund.
„Quei tratsch rivaun fretgeivel sur Glion e Valendau,
Vegls Rets han quella Foppa marvegl gia cultivau.
Lungatg antic resuna els nums de vitgs, ucclauns,
Quei ei favial' artada, schi veglia sco' ls pagauns.
440 Schurmetg e segironza pon dar ils quolms segirs;
Perquei sin grugns e greppa ils vegls han fatg lur mirs.
Il crap als onns resista, fertont ch' il miridur,
Finida la miraglia, banduna la lavur.
Tgi sa dir contas gadas quei vegl castell sigl ur
445 Ha viu midada fatga digl agen possessur?
Cheu han calau de reger dil Fryberg ils signurs,
Sco quels de Vaz e d' Austria, culs castellans migiurs,
Pussonza pli negina han nobels de Sargans,
Ruaus ha la fumeglia dad jasters arrogants.
450 Nus lein setrer cul pievel e culs signurs vischins,
Carschid' ei la pussonza dils libers els cumins.
Pertut en las vischnauncas ils purs han lur cuitg.
L' independenza crescha, gliei buc sco pli daditg.
Igl um cumin recloma pli gronda libertat,
455 E plaun a plaun garegia la suveranitat. —
Sin vus e vossa casa, o aultditgau barun,
De mantener fidonza nus vein tutta raschun.
Pil bien dil segneradi nus lein bugen luvrar,
Per la ventira vossa lein il bihèr svidar!“
460 La tschalerera derscha vin tgietschen els boccals,
Ils hosps fan vivas printgas sco leghers commensals.
Denton tier sia harfa va giuncher Lanzelet,
Las soras deian porscher cantond in pign duet
Per divertir la meisa, che vul bials suns udir;
465 E las dunschalas contan cun mied e tact segir:

Nus lein cantar dal cavalier,
Ch' ei pli daditg en quest revier
Cul pievel staus en carplina;
Ils purs ein stai fetg grittentai,
470 Avon la tuor ein serimnai
Schmanatschond agli ruina.
Puraglia grescha si pil casti:
„Tirann, tei oz pendin nus si,
Has meritau la torta!“
475 Cheu la signura el prighel grond
Vegn sin fenestra a smanond
Teil' alva sur la porta.
Da cor migeivel e generus,
Carina culs paupers e munglus
480 Ell' era adina stada.
Il pievel per ella ha compassiun,
Fretgeivla ei sia intercessiun,
La supplica vegn tadlada.
Il capitani dils purs armai
485 A la signura rispunder lai
Cun biala curtesia:
„Vus libramein passar pudeis
Cul pli custeivel, che vus haveis,
… Aviarta vegn la via!“ —
490 La dama vegn ord il casti,
In survient ha sin schuî
In sac de gronda peisa.
Ils purs gia sminan buca bien,
E vessan de roclar talien
495 Il sac sur greppa teissa.
Mo il menader di denton
A la signura: „Mei vinavon!
Mettei en segirezia,
Vies scazzi, sco glei concediu,
500 La garmaschia fin ha priu
E nossa ei la fortezia!“ —
La nobla dama ha saviu
Spindrar la veta a siu mariu,
Ch' ei staus schi mal en fetgas.
505 Sto enzacu la tuor curdar —
Dil fatg il pievel vegn a risdar
En sias canzuns e detgas. —
Il bi solegl sesbassa, ch' ils radis sularai
Arrivan tras fenestra sin meisa dils rimnai,
510 Sclarend las noblas fatschas dils leghers commensals,
Che plaidan in cun l' auter ils plaids pli cordials.
Bufatg il segner Heinric empiar' il giuncher Risch,
Qual seigi questa sera siu pli intim giavisch.
Quel de Razen declara, da meisa si levond,
515 Per tonta curtesia da cor engraziond:
„Stimada compagnia, nus essan incantai,
Jeu e la spusa mia. E quei, ch' il pli cheu plai,
Ei quella harmonia, che tuna el casti.
Nus lein en questa sala rimnar en in rudî
520 La servitit totala sper in boccal de vin,
Nus lein tuts enconuscher, lur duns e lur vertits,
A vitg en redunonza lein star cun nos subdits,
Guder quels dis vacanza, disquorer cun scadin.
Il pievel sa historias de rir e de bargir,
525 Jeu sminel, quella sala ha bia a nus de dir.
Fumegls e fumitgasas san veglias tradiziuns,
Raquentan bialas praulas, scaffidas dals babuns.
Quei ei tier nus la moda las seras de risdar
Ed en quei reginavel plascheivel de sgolar.
530 Jeu sai, che mia spusa de quei ha viv plascher,
Perquei en biala stiva puspei lein comparer!“
La Gielgia se cotschnescha e dat culs mauns applaus:
Risdadas popularas fan il siu cor beaus.
Il de Canal excloma: „Quei ei pertratg stupent,
535 Recreaziun de tscheiver, in bi divertiment,
A ti, massera Gada, la caussa nus surdein —
Raquintaziuns dil pievel ti sas stimar schi bein.“
Denton la segneria va ora a solegl,
Va en la cuort aviarta e mira cun smervegl
640 Dagl ault giu en la Foppa, ch' ei pleina terlischur
Da quella roda glischa, che rocla giu tiegl ur
Dils quolms encunter sera, che fieran lur umbriva
Plaunsiu giud las tessaglias sil Rein e sia riva.
Curclada ei alp e prada dal clar vestgiu de neiv,
545 Strusch varga si ed ora sper via ina seif.
Negliu els quolms ins auda il ramurar d' uals,
Gl' unviern tegn en cadeinas quels en profundas valls.
En in profund silenzi ruauss' il mund alpin
E mo da lunsch ins auda sin via in stgellin.
550 Las pezzas e montognas terlischan sco cristagls,
Entuorn il munt sogn Gieri ils corvs fan lur termagls.
La Gada premurada va giu tiels survients
E fa en tgaminada il plan enconischents:
Cun praulas popularas ils spus de divertir,
555 De far empau vacanza cun raquintar e rir.
Fumegls e fumitgasas sesentan fetg undrai
Ded ir en compagnia a vitg culs aultschentai.
E la patruna Gada disquora cun mintgin,
Tgei prender per materia e co menar ô fin.
560 E suenter in' uriala per far recreaziun
Bugen serimn' il pievel, entscheiva la sesiun.
Il castellan presenta fumeglia al barun,
Fagend sur las persunas enqual' explicaziun.
Il brav portier e fravi Romeias, grischs e vegls,
565 Compar' en biala stiva sco cau de tschels fumegls.
Strapazs e liungs viadis fan ir el giudavon,
Siu bratsch ha strusch pli possa de dar cul marti grond.
Mo clara ei l' egliada, siu maun ha aunc inschin,
Ed entschallir las lontschas, quei sa el sco buc in.
570 Bugen en compagnia el sesa sin in baun,
Raquenta dallas tiaras, dal grond e bi Milaun. —
Il vegl ha caultschas quortas, gasacca de ponn brin
E fa per reverenza al barunet enclin.
Il Martinut entrescha, dil segner catschadur.
575 El ha schuviala lada e bratscha de vigur,
Cavels de colur nera, che vegnan giu el frunt
E barba empau scarplida giudem il baditschun.
De teila grossa verda ei siu solid vestgiu
E de curom la tschenta el ha entuorn strenschiu.
580 Ventrels zugliai en ghettas la forza lain sminar,
Ch' il catschadur de vaglia sils quolms sa bein duvrar.
Quei um ei staus en tgina spel bien sogn Valentin,
Che fa leu en miraclas el tempelet alpin.
Las alps el enconuscha, glatscher e suffel criu
585 E tut il territori de Breil, Andiast, Pigniu.
El ha sin ina catscha mazzau mo cul cunti
Igl uors de las Pardialas, che mava mintga di,
Scarpont ils tschuts, las nuorsas, ed era la sgarschur
De la contrad' entira per viandont e pur.
590 Il Martinut sil Veptga, sisum il pass Pigniu,
Ha giu pli baul carplina cul catschadur futiu,
Che leva vin Glaruna runar sco pauper cutsch
La preda ded in auter, in grond e bi camutsch.
El ha battiu sgarscheivel cul catschadur rival
595 E dersch il de Glaruna en ina stgira vall.
L' egliada tresta greva uss ha il Martinut —
Il rir el enconuscha depi lu ton sco nuot.
Il Jon Buccatscha porscha agl ault patrun il maun,
El ei in um de peisa cun pass empau de plaun.
600 El porta teila grischa, in tschiep de gries carpun,
In puschel barba brina el ha sil baditschun.
La stad en l' alp Ranasca el regia sco signun,
Gl' unviern el casch' a casa e fa la panizun,
Guverna las magnuccas e pren tschagrun cul caz,
605 El ha quitau dil muvel, furnesch' ils tiers de maz.
Sco hosp sil munt sogn Gieri ei Zipert comparius,
Il svelt hermer de Gula cul nas sco han gedius.
Las fieras el frequenta a Luorscha e Milaun
E porta finas teilas da Basel e Ligiaun.
610 Per spusa Floribella el ha portau vali
E seida fina blaua per far in bi manti.
Sur notg e sin visetta vul star in pelegrin,
Che meina veta sontga ed ha sil mund negin —
Sur Glion el habitescha sco pauper eremit.
615 Oz da Muster el tuorna e porta enqual salid
Al sur caplon Gion Gieri, che stat en quei casti,
Ed omisdus ensemen en sal' ein compari.
Ed il davos dils umens vegn Tieni ferm, il pur,
La tiara el lavura, survescha sco migiur.
620 Il fein e graun el meina la stad en ils irals.
E fa il pervesider de biestga e cavals.
Um grond cun barba cotschna e bratscha de lavur,
El po purtar ils buordis, sin fatscha cun savur.
Capavels tier la pesca el va gl' atun tiel Rein,
625 E ferma en la ríscha fetg inschigneivlamein,
Prepara la pes-chèra … cun stenta e lavur,
Che ils scaruns giavina a mauns al pescadur.
Cun dunna Gada vegnan en sala las mattauns,
Gl' emprem empau schenadas e stattan si pils bauns,
630 Salidan lu la biala, che vegn dagl Aspermunt
Cun tschecca reverenza ed in enclin profund.
Maneivel dil baun pegna las vulan prender plaz,
Sesentan sco fautschellas ge mo en quei palaz.
Mo las dunschalas vulan, ch' ei sesien plinensi,
635 Dad ina vart dils umens, formond sco in tschupi.
Numnada vegn l' emprema, la Mierta ded Andiast,
La veglia tschalerera cun egl e frunt aunc cast.
Quell' ha tier la tschavera a meisa de survir.
Sin sia fatsch' ovala avdesch' il led surrir.
640 Ell' ha sur la schuviala in fazzolet fluriu,
E sur la schuba brina scussal fin surcusiu.
Secunda matta veglia ei quella de Surmir,
Ch' ei el casti vegnida a Gada per survir,
Cambrera Mariarta, che trembla cun ils mauns,
645 Empau de corpulenta, cun egls ners, umbrivauns.
Pli che tschunconta praulas sa ella raquintar,
Sa cun talè e roda stupent aunc manevrar.
Filiera e tissunza ei l' Urschla de Ruaun,
Che po vertir bia uras de seser sin in baun
650 Davos la sperta roda filond las provisiuns
De launa ner' ed alva, che dat ils ferms carpuns.
Quell' ha sin tgau terscholas sco poppas de bi glin.
Tschiep stretg, vestgiu cun fauldas, scussal blihiu e fin,
Caltscheuls ch' ein fatgs cun rutta e gagls ein de colur:
655 Aschia stat vestgida la dunna dil migiur.
La cuschaniera Tina, la vieua vegn en ner,
Siu um ei en santeri si Uors ius a maner.
Siu buob Victor mein' ella bufatg tier il signur,
Quel ha l' egliada viva e vestas de colur;
660 El sa rispunder messa e ferm tuccar il zenn
E plaids de poesias tener bein endament.
Las vaccas el pertgira sil pastg d' atun e matg,
Con bein merlotschas contan el dat si quolm adatg,
El ha empriu de scriver en stiva dil caplon
665 E dat a sia mumma confiert din bien affon.
Cul Victor vegn en stiva aunc in bien auditur:
Filax d' ureglias liungas, che dat en cuort zinzur.
Las combas aultas portan in tgierp stendiu, stampau,
El ha la cua lada, pegl liung e purgniclau,
670 Egliada suspironta, dents alvs mo miez curclai;
Filax ei curteseivels cun ils carstgauns rimnai.
Dunschalla Mengia porta patlaunas e distgets,
Che Tina sillas plattas ha mess en aults casets.
E Floribella tschenta d' argen ils fins boccals
675 E vin en honta gronda per tuts ils personals.
Sisum la meisa liunga dus trons ein restigiai
Pil retg e la regina, che vegnau envidai
De prender il presidi, tadlar las producziuns,
Risdadas popularas, las praulas e canzuns.