Historias dil munt sogn Gieri/16

Il fegl digl uors

../15 ../17 IncludiIntestazione 1 ottobre 2015 25% Da definire

15 17

Il fegl digl uors.

El meins de Fenadur in pur segava,
2125 Ed ils canvaus la dunna enzardava;
E bab e mumma vevan priu sil prau
Lur pop cun els e sin in blah tschentau
Leu sut in fraissen en la frestg' umbriva
El plaun sisum la prada solegliva.
2130 Quei fuva a Salums sper igl uaul,
Che serasava aunc pli lunsch pli baul,
Naven da Lags entochen Flem e Trin,
Gl' uaul, ch' ei staus pil pur pauc bien vischin.
Davos il fraissen neu igl uors quei di
2135 Vegn spiunond e ves' il pop schi bi:
El tschaffa quel en bucca tut en ina,
Encunter la Valtschurta el camina. —
Havend ils geniturs fatg lur lavur,
Els tuornan si tiel fraissen tiel pop lur,
2140 Ed anflan leu mo il batlini vit —
La mumma dat in griu — in tribel git.
„Igl uors ha priu nies pign“, il bab suspira,
Ed adumbatten sin tuts mauns el mira.
Sco in' utschalla, da ses pigns privada,
2145 La mumma quor' entuorn en la contrada.
Igl uors cul pop ha buca fatg mitgiert:
Na, cun in tschaffen ha el dau albiert
En tauna sin il mescal al pignet.
Bargev' el dalla fom en siu letget,
2150 Porschev' el da siu latg sco nuorsas fan
Culs agens tschuts, che vid igl iver van.
Tschun onns aschia ein vergai en tauna,
Il buob mussav' en fatscha colur sauna.
Vergaus quei temps, igl uors va o in di
2155 Cul pign vitier in pegn e di agli:
„Emprova de trer o quei best, sch' ti
pos!“
Mo quei va buc. Igl uors tuorn' anavos
En tauna schend: „Sai tei aunc buc zavrar.
La forza enzacu ti stos mussar.“
2160 Igl uors danovamein lai ir tschun onns,
Il mat ei daventaus pli ferms e gronds.
El ha merveglias de mitschar ord taunas,
El va entuorn ad encurrend puaunas,
El teidla sin ils cloms dils animals
2165 E mir' encunter tschiel sils nibels bials.
Igl uors pertgira bein siu bien scolar,
E di ad el in di, ded empruar
Danovamein la giuvna forza sia:
Mo ferm el tratsch il pegn ei tuttavia,
2170 Il giuven adumbatten trai pil best
E mira sin igl uors cun egl tut trest.
Igl uors marmugna culla vusch profunda:
„Miu buob, ti has aunc buc tetau avunda.“
E vinavon tschun onns il mat dagl iver
2175 Dell' uorsa sto en quella tauna viver.
Carschius dal tut, robusts ei daventaus
Il giuven rés, selvadis e stampaus,
Cun spatlas ladas e pussenta bratscha
Cun ina bèra nera sur la fatscha.
2180 Il fegl digl uors embratscha uss il pegn,
E fetga pei e dat si ferm in sgrégn:
„Ho, hub!“ Ei dat el tratsch in scarp sgarscheivel,
E sia possa muoss' igl um snueivel —
Si ord la crappa cun ragisch e tut
2185 El trai il pegn cun gibel resolut.
Igl uors de quei cuntents po selegrar:
„A casa tia, sas ti uss turnar!“
Il giuven tschaff' il pegn cun sia braunca
E va en direcziun de la vischnaunca.
2190 El vegn tiels ses, domonda de magliar,
La mumma mira, sa ca tgei tertgar.
La veglia pren giud il pane in paun,
Mo quel cul pegn fa dar tuts pauns giun plaun.
El maglia tuts e lai vanzar zun nuot,
2195 E giun tschaler el passa tier la buot,
E beiba ton, ch' ei pauc lien pli vonza —
La mumma dat ad el la declaronza,
Ch' in magliadrun aschi' ed aunc bueder,
Ei detti ni el niev ni el temps veder. —
2200 Perquei ord casa va il fegl, vilaus;
E sin la pezza eis el caminaus
La possa sereghegli' en el pussent
E metta sia gnarv' en moviment.
El tema nuot las spundas de lavinas,
2205 Vulend satieuer oz las selvischinas;
El auda co ils lufts ded alp sescognan,
El va leu nua ch' ils camutschs remognan.
Sil fil de las montognas il gigant
S' avonza cun in pass stendiu pressant.
2210 En in valla el ha lu suatiu
In tschuppel capricorns e quels sturniu.
Cul buordi grev tuorn' el ord la montogna
A sia mumma fa el quel a mogna,
Bettend la carga en dagl esch cuschina:
2215 „Prendei cheu quella carn de selvischina
Per quei tec paun e vin, ch' jeu hai retschiert —
Jeu fetschel da bugen negin entiert!“
Per esser malvesius en casa sia,
Il fegl digl uors pren suta peis la via,
2220 E va egl jester per mussar fermezia
En caussas, che ad auters fan spir sguezia. —
In pur pladescha quel per siu fumegl:
El drov' in ferm sil funds ed en nuegl.
E tgei pagaglia ha quei ferm voliu? —
2225 El ha dal pur lubientscha pretendiu
D' astgar smanar sin el mo ina frida. —
Mo al patrun la ricla ei vegnida,
2190 El vegn tiels ses, domonda de magliar,
La mumma mira, sa ca tgei tertgar.
La veglia pren giud il pane in paun,
Mo quel cul pegn fa dar tuts pauns giun plaun.
El maglia tuts e lai vanzar zun nuot,
2195 E giun tschaler el passa tier la buot,
E beiba ton, ch' ei pauc lien pli vonza —
La mumma dat ad el la declaronza,
Ch' in magliadrun aschi' ed aunc bueder,
Ei detti ni el niev ni el temps veder. —
2200 Perquei ord casa va il fegl, vilaus;
E sin la pezza eis el caminaus
La possa sereghegli' en el pussent
E metta sia gnarv' en moviment.
El tema nuot las spundas de lavinas,
2205 Vulend satieuer oz las selvischinas;
El auda co ils lufts ded alp sescognan,
El va leu nua ch' ils camutschs remognan.
Sil fil de las montognas il gigant
S' avonza cun in pass stendiu pressant.
2210 En in valla el ha lu suatiu
In tschuppel capricorns e quels sturniu.
Cul buordi grev tuorn' el ord la montogna
A sia mumma fa el quel a mogna,
Bettend la carga en dagl esch cuschina:
2215 „Prendei cheu quella carn de selvischina
Per quei tec paun e vin, ch' jeu hai retschiert —
Jeu fetschel da bugen negin entiert!“
Per esser malvesius en casa sia,
Il fegl digl uors pren suta peis la via,
2220 E va egl jester per mussar fermezia
En caussas, che ad auters fan spir sguezia. —
In pur pladescha quel per siu fumegl:
El drov' in ferm sil funds ed en nuegl.
E tgei pagaglia ha quei ferm voliu? —
2225 El ha dal pur lubientscha pretendiu
D' astgar smanar sin el mo ina frida. —
Mo al patrun la ricla ei vegnida,
E dals demunis, in emprest pretenda
2265 Per siu patrun, che va sin schliata senda.
Ils gianters han da tschella ga aunc nodas
E sentan las dolurs de fridas stodas
E vulan buc danovamein riscar
Cun quei selvadi de haver de far:
2270 Els dattan tonts daners sco el garegia.
El porta quels a siu patrun cun breigia.
Vesend la massa, quel survegn sgarschur. —
Ed il fumegl ei uss unfis dil pur.
Essend, igl onn quei di grad alla fin,
2275 Finesch' el siu survetsch sil dretg termin:
El dat la frid' al maluardau patrun,
Ch' el sgola siat dis lunsch — in grond tschancun!
Igl um cul pegn — quei er' in de tschels onns
Encunter quel — nus essan sco affons. — —
2280 Massera Gada muossa al Heinric, siu mariu,
Ded allegrar il segner cun in raquint pulpiu;
Il vegl schuldau raschuna zatgei, che va a prau:
El ei sil munt sogn Gieri minister ed ugau.
Dal mazzadrags el resda tiel giuncher sevolvend,
2285 La praula commuentonta, ch' el ha aunc endament.