Historias dil munt sogn Gieri/17

Il mazza drags

../16 ../18 IncludiIntestazione 1 ottobre 2015 25% Da definire

16 18

Il mazza drags.

 
La feglia dil retg ei vegnida a mauns
Als drags, che laghegian sin ils carstgauns;
Treis bestias havevan lur habitaziun
Giufuns ina tauna en in cantun.
2290 Ed en la stgiraglia els tementavan
La paupra dunschala, ch' els pertgiravan.
Treis giuvens in di dad in plaun ora
Ein in a cavagl sesalzond l' aurora
Per encurrir la dunschala dil retg,
2295 Che fuva svanida aschi anetg.
Cun ditg encurrir vi e neu han ils mats
La rusna anflau ed il vau dils pirats
Amiez in uaul, en in liug de snavur,
Osum las ruinas, che fan sgarschur.
2300 Profunda pareva la tauna snueivla,
Con paupra la matta en cheu sventireivla!
Il giuven dils mats era fetg curaschus,
In svelt cavalier, bein carschius, inschignus.
Quel di als dus auters: „Vuleies ligiar
2305 Mei vid ina suga e schar selischnar
Bufatg giuaden tras il vau della tauna.
Spitgei mei denton sper la rusn' umbrivauna,
Entochen ch' jeu dun in' enzenna bein clara,
Ch' jeu vegli turnar dal ravugl della tiara!“
2310 Ils ses camerats han quei empermess,
Ed en dubitonza agurau bien success.
La suga entuorn il siu pez, va il mat
Sur greppa giu en la profunditat.
Ord ina sfendaglia vegn giu empau clar:
2315 Ed en in encarden el po observar
La giuvna raffada, aunc viva e sauna,
Che sesa e bragia sil mescal en tauna.
Ell' ha ils cavels dal dies giu spatitschai,
Ils egls ein cotschni e zun fetg tribulai;
2320 La biala princessa spert leva sin peis;
Vesend il bien mat descendend aschi teis,
Di ella: „O bien cavalier, cheu vegnis
El prighel pli grond, ch' enzacu en vos dis!
Treis drags habiteschan en quei uffiern,
2325 Armai cun grefflas, cun cua e tgiern.“
Mo nuotatonmeins il schuldau trai la spada:
„Jeu vi, che vus seigies dals drags liberada!“
En in genà ei il drag comparius
Neu ord il camon, nu ch' el era schaschius;
2330 El ei sco la notg aschi ners de mirar,
Sin quater combunas el sa seruschnar,
El mira cun egls camegionts e punschents;
La bucca snueivla ei pleina da dents;
El arva la gula per morder il mat,
2335 Quel aulza la spada d' itschal tiel combat.
Cun ina friduna ord tut sia possa
El sfracca al biestg la cavazza ded ossa,
Ch' il saung e tschurvi tussegau dil drag
Giun plaun en in puoz formeschan in lag.
2340 La feglia dil retg ha de quei giu plascher. —
Mo gia il secund inimitg ei de ver —
In gagl cun dus tgaus, che sefor' ord la greppa
E stenda las lieungas en l' aria steppa.
Siu venter blut melen ei scufflentaus. —
2345 Il dies ei cun squamas surtratgs e curclaus.
Quel dat de lavur al giuven guerrier,
Las testas ein grossas e diras sco fier.
Vonzei lu gartegia la spad' el culiez,
Tschancuna il fil della veta permiez.
2350 La giuvna engrazia al mat valerus
Mo quei che vegn ussa, ei bia pli stentus.
Leu gia paregiaus ei il drag de siat tgaus,
Che spida las flommas ed ei rabiaus;
La tauna rampluna, sco sch' ella dess en,
2355 Tut a sgolatschond gl' inimitg de sterment
Vegn dalla taun' ora cun furia termenta,
Sdermeina la toppa e cua pussenta.
Nies mat curaschus tier sogn Gieri suspira:
El sieua sin fatscha e senta calira.
2360 Schi ferm sco el po il spadun en la braunca
El tegn e trai flad cun il pèz e la launca,
Allura el seglia encunter al drag
E dat giu pils tgaus, mintga frida in sfrac —
Ch' ei squetra ord plagas in saung ner - brin:
2365 In tgau suenter l' auter sto ceder en fin,
E dalla taun' ora va la sanganada,
Victoria compleina ei cheu gudignada!
La feglia spindrada embratsch' il schuldau
E sco per engraziament meritau,
2370 Dat ella cun larmas agli ina véra
E l' empermischun de carezia sincera.
Bufatg en la tretscha vegn ella ligiada
Per esser el liber sidora alzada.
L' enzenna vegn dada dils dus camerats
2375 De trer per la suga. E gleiti ils mats
Observan la fatscha carina e biala
De quella stupenta e nobla dunschala.
Mo quels compogns cun squidonza el cor,
Favregian in plan aschi ner sco in mor:
2380 De far ord ils peis lur amitg generus,
De trer per la suga in toc omisdus,
E lu de schar dar e roclar il mat
Anetgamein giu en la profunditat.
Il giuven quei prighel denton ha sminau,
2385 Havend in' uriala per muot el spitgau,
El ferma in bliec enstagl de sesez:
Ils faulz camerats han tratg empau lez,
Anetg lu schau liber, ch' il bliec ei turnaus
… Dad in grugn a l' auter afuns e sfraccaus.
2390 Il cavalier stat en tauna tut trests,
Pertratga, co' l mund ei squiduss e malgests;
Ge megliers, savens ein ils bruts animals,
Bia megliers, ch' amitgs malfideivels rivals. —
E propi! Beingleiti in' uolp vegl - grischa,
2395 Entrescha tras ina sfendaglia grisch - mischa,
Dat nova speronza al mat cuglianau:
Mo peglia a mi per la cua, tiel vau
Jeu meinel segir tei zaco siedo!“
Il giuven fa quei e mirei, pilvemo:
2400 Scalem per scalem siedor dalla greppa
Ei metschan ord tauna tut tievia e steppa,
E vesan el liber la glisch benedida —
E l' uolp en las caglias silsuenter ei ida.
D' oreifra luna il giuven ei ius,
2405 Ed en il marcau de siu retg serendius.
En seida, vali de colurs las pli vivas
Tuts eran vestgi sin las plazzas festivas.
Nies giuven domonda en ina ustria,
Tgei munti la pompa, la rara legria:
2410 La feglia dil retg cun siu liberatur
Las nozzas ha oz cun tut quella splendur.“
Il mat curaschus va dabot el casti
E dat en cuschina a tuts il bien di.
A mogna el ha de la lenna purtar,
2415 Ed il cuschinier lubescha de star.
Essend quel vonzei en stiva clamaus,
Nies giuven ei staus aschi bein patertgaus,
De metter gl' ani en la taun' aquistau
Discus en la pasta, ch' il coch ha turschau.
2420 Gl' ani ei vegnius en la veschla pli biala:
La coca sin meisa la spusa dunschala
Ha priu sil taglier ed anflau igl ani —
Ed ei da legria spert levada si. —
„Tgi veis en cuschina?“ ha ell' emparau!
2425 „In giuven, che ha de gidar domandau.“
„Fagei comparer el!“ la spusa commonda.
Ed il cavalier cun legria bein gronda
Entresch' ed obtegn anavos siu ani:
Ils dus faulzs amitgs pon star sco sturni,
2430 E tremblan sco triembels. Els teman la mort.
La feglia dil retg ha voliu per consort
Siu dretg liberader e spus veritabel
Il mat generus e guerrier admirabel.
Ils faulz camerats ein vegni en perschun
2435 Ed aunc quella jamna cun dretga raschun
Vid quater cavals ein vegni ligiai
Avon il casti e vegni scarpai. — —
La Mierta tschalerera, che sesa spel tgamin,
Raguda la burnida sil crap scaldau vischin;
2440 Il fem pulit sesaulza tschaffaus el mantel lad
E passa si ed ora tral vau en libertat;
Mo la calira resta en stiva culs burgheis,
La cotgla cotschna scaulda a tuts ils mauns e peis.
La Mierta tema buca de raquintar dadault,
2445 Aunc ditg la lieunga sia ei habla per in sault.