Pagina:Rimes Ladines.djvu/45: differenze tra le versioni

Phe-bot (discussione | contributi)
Mizardellorsa: split
 
Mizardellorsa (discussione | contributi)
Nessun oggetto della modifica
Corpo della pagina (da includere):Corpo della pagina (da includere):
Riga 1: Riga 1:
<poem>
<poem>


pagina:43
::44
Bèl plan bèl plan inscíquʼ ël fòs dër stanc vérs mé gnīl,
Mo troep chamó da batʼ arás denan quʼ revè iló
Con ël a pér dër bèl odôn só cérf dai bī cór;
Pro dʼ ëla ed ůtʼl tʼ sërá per èster vinçitòr quëš ‒
anèl, metů tel dëit quĕ áies ès invišibl; l
Revè pro bèl tòc mĕ piâlla man e al cīl
Sërë́gn e tlér mostrâl na stë́la bèla plů quʼ ór.
Quiló daorí tĕ dà da bëie e mangiè segů prëš.


“Lá sů conšidʼ ra quëla stë́la”, digʼl şëgn tʼ na òta,
La lancia sī na dʼ fèša contra vígni bůr báo.
“La ninfa sta dĕ chasa iló quan quʼ ëla pálsa;
La stráda quʼ tʼ as da fa tʼ insëgnará tůa ocèla;
Dʼ inrè la téra lʼ albergië́ia, spó pa na gròta,
Va zënza të́ma olá quʼ l destin tĕ menará, l báo
La ninfa quʼ tʼ áma tan e gni tůa fòmena álsa.
Nʼ as bría dʼ temë́i, scequé nĕ tʼ pól, ël nʼ a dʼ la orèla.”


Savëi, iů l vèghe, orèsses gian, dʼ olá quʼ ël dʼ ríva
Diolan bëgn fórt quʼ iʼ â dit a mi bon vèdl, vérs chasa
Quʼ iʼ sa tó amòr, conë́sce tůa ninfa e důt incër có;
Bèl plan mʼ en vai, stodian co mai quʼ iʼ mʼ sèssa piè a man
Mo důt savë́i nĕ pón, pasé quʼ an nʼ áie la ríva
Per èster vinçitòr dʼ tan alta imprèša, mása
Quʼ pasáda quʼ ëla sī degůnʼ mai plů rʼ pasé pó;
Sfadiòsa a quëla gënt quʼ notrë́sce só córp con blòt pan.


Perció pazië́nza, scòlta e impára dʼ qual manī́ra
In òrdin më́ti důt a chasa – l laů́r nʼ dorâ dī ‒
Quʼ ël tʼ sī posíbl dʼ revè pro tó tešóro; noš Dī
Lʼ odòndra tlámi spó, damánĕ ad ë́la l momë́nt
Mʼ inspìra, sëgn quʼ ël tʼ ó dër bon; scʼ iʼ pó, lesíra
Dʼ sʼ en gi dĕ mèz: “Iů pënsʼ dʼ mʼ en gi pernan quʼ ël vëgnʼ di”
Prové òiʼ dʼ tʼ la fa, del rèst a degůn amánt val pé rī:
Respògnʼ la; “fórsci dʼ gni comé tʼ èl gnůt in tůa mënt?”


Pasá quʼ sërá trëi mëiš, in fin dʼ lʼ altòn denan quʼ vëgnʼ
“Sīs pů tan bona” dígi” e láscʼ mĕ gni con tè; dant
La nëi, gnarás per dòi stivá quʼ iů instë́s inquína
Gërás e mʼ mostrarás la stráda quʼ iʼ a da tò; dô
Lá òta tʼ fará ‒ chamó nʼ i pós, ciafé, nĕ tʼ ès dëgn,
Gnërái col sòft del vënt; iʼ vadʼ dĕ bòta tan quʼ n sant
Na penitë́nza grána tů tormë́ntʼ sòl fína.”
Scebë́gn quʼ iʼ nʼ áie degů́nes áres, nʼ damané có?”


Trëi mëiš pasá da nu̥ mʼ en vai dal sant e bon òm
Apë́na lʼ álba odôn quʼ lʼ odòndra e iů lasciân l lèt,
E zënza dī pensé mĕ dàl inscíquʼ ël álda
Comiè torôn da důt quʼ ân gian e tóš sůn stráda
Dòi bī stivá mèz bru̥mz mèz cúci in fonz inscíquʼ n pòm,
Nʼ s metòns; “chi chi” mia guída chánta ‒ ël nʼ éva plů noet ‒,
Tan bī fôi fatʼ quʼ ignó nʼ podôn odë́i na fálda.
Sʼ en jóra e crëie quël tan quʼ iʼ a dit na sòl matáda.

“Con quiš stivá”, scomë́ncia l védl “pós gi tan lonce quʼ tʼ ós
Sīs òres tʼ n iadʼ farás, scʼ ël tʼ úga, básta tra l lian
Da mèz; con quël sů inso̊m pasé l gran mér e lécʼ pós,
Con quël da pè gërás inscíquʼ vignʼ áter crestian.


Iů prëš inscíquʼ la òlp, vestí quʼ iʼ mʼ â i stivá, pë́ie
Tel ciòl da mèz e l tirʼ bëgn fórt, mʼ en vadʼ dan fóra
Fagean in dë́rta direzion n bèl iadʼ, mĕ ralʼ grë́ie
Sůn n crëp ad aspeté lʼ odòndra quʼ pé in malóra.


Mo vé ten iádĕ intan quʼ palsòn na bisca longia
Trëi brace e mèz, tan grósa quʼ n lëgn meşán bèl plan vëgnʼ
Vérs nòs per nʼ
</poem>
</poem>