Comun de Moena - Statut: differenze tra le versioni

Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Mizardellorsa (discussione | contributi)
Nessun oggetto della modifica
Mizardellorsa (discussione | contributi)
Nessun oggetto della modifica
Riga 454:
mandat. Per chest fin l mandat vegn conscidrà entriech se l’à na durèda de amàncol trenta
meisc.
: La durèda del mandat e la modalitèdes de litazion vegn regolamentèdes da la lege.
: La demiscions presentèdes da l’ombolt no pel vegnir retrates.
 
2. L’ombolt nominea i componenc de la Jonta, anter chisc l vizeombolt, e l met en consaputa l
Riga 555:
5. I provedimenc de competenza de l’ombolt de norma tol la forma de “Decret”, de
“Ordenanzes” o de autres ac tipics.
: Tel dèr fora si provedimenc, canche l’é nezessèr tor sù la speisa dal bilanz, l cogn vegnir
respetà la normes per la corida finanzièra, e per chest fin ai provedimenc medemi ge vel
enjontèr ite i zertificac revardenc la corida finanzièra da man del responsàbol de l’Ofize
Riga 657:
e di utenc co l’arsegurèr l’emparzialità e n bon ejit.
2. Tel respet de la leges e de chest Statut, regolamenc aposta defenesc:
* a) l’articolazion di ofizies e di servijes con sia relativa funzions;
* b) la dotazions organiches, i livìe funzionai e la definizion profescionala del personal
dependent;
* c) la calitèdes e la modalitèdes de azess a la desvaliva pojizions profescionales;
* d) i deric e i doveres del personal, la modalitèdes de ajornament, e ence la prozedures
disciplinères;
* e) la responsablitèdes leèdes a la singola pojizions de lurier e verificazion de la profescionalità
di dependenc.
3. Aldò de la modalitèdes revardentes, stabilides tel regolament aposta, ti concorsc per i posc’ de
Riga 678:
2. Te sia funzion de coordenament anter i ofizies de Comun e i organs de goern, l secretèr de
Comun se festidiea, aldò di regolamenc aposta, de:
: - organisèr e coordenèr la ressorses umanes, finanzières e strumentales su la basa di prinzipies
sorascric te l’art. 17 e a troèr fora, dò la respetiva competenzes, i responsàboi per i
prozedimenc di ac;
: - portèr dant proponetes, programes e projec per n mior funzionament de l’atività del Comun,
su la basa di obietives cerdui fora dai organs de goern e dai prinzipies scric ite te l’art. 2 de
chest statut.
Riga 688:
dependent scrivan e tel respet di prinzipies revardenc la prozedures fissèdes da la leges
regolamentères de l’ent, canche l sotescrif contrac e canche no l’à nia funzion de notèr. L secretèr à ence chesta competenzes:
* a) verifichèr la fasa che revèrda l’istrutoria de la deliberazions;
* b) dèr fora ac che revèrda manifestazions de iudizie o de cognoscenza desche,
respetivamenter, relazions, valutazions, atestazions, zertificazions, comunicazions, protocoi, e
ence, aldò de la despojizions de la lege dai 4 de jené 1968, nr 15, autenticazions e
legalisazions;
* c) dèr fora ac vincolé de aministrazion e de manejament del personal, e ence de chi
provedimenc de zensura che pervegn a sia competenza aldò de la normes prescrites dal
regolament organich;
* d) dèr fora i ac che serf a meter en doura provedimenc aministratives ja touc dal Consei e de
la Jonta de Comun, che perveit sia competenza;
* e) sotescriver i mandac de paament e la reversales de scodiment.
* f) autorisèr miscions, lurieres straordenères, lizenzes del personal, tel respet de la normes en
doura e del regolament;
* g) tor pèrt a la sentèdes di organs colegiai e de la comiscions pervedudes da la leges, dai
regolamenc e da chest statut.
: L se festidiea de scriver jù i protocoi ence duran, se l fossa debesegn, aparac tecnics per la
registrazion de la sentèdes;
* h) tor sù la domandes di conseieres revardentes la trasmiscion de la deliberazions de la Jonta
sotmetudes al control eventual.
* i) se festidièr, co la possiblità de delega, de la trasmiscion di ac de deliberazion a la Jonta
Provinziala de Trent, atestazion de l’esecutività di provedimenc e di ac de l’Ent e, dò
declarazion del suté de Comun, de desmostrèr che é stat fat la publicazion su l’albo de
Riga 730:
cogn fèr, tel respet de la competenzes, de la valorisazion de la profescionalità, de l’autonomia de duc e de la responsablità revardenta. Soraldut, i sorastanc e i funzionères se festidiea, aldò
di regolamenc e sot l coordenament o dò delega del secretèr de Comun:
: - de curèr l’atuazion de la delibrazions di organs de goern;
: - de dèr fora la direzions, i órdegn e la istruzions al personal subordenà, col controlèr l’atività
de manejament fata dai dependenc e col fissèr livìe de fazion e de rendiment per la
verificazion di resultac;
: - de empegnèr e paèr fora la speises revardentes i servijes de competenza e che é nezessères
per l funzionament ordenèr del Comun, o che vegn cà dai ac dac fora dai organs de goern;
: - de vardèr sora e scodir sobitamenter e totalmenter la entrèdes revardentes i servijes de
competenza;
: - de dèr fora referac, atestazions, zertificazions, comunicazions, desfides e autra cosses
valives, e ence de lascèr fora, dò domana di enteressé, ac che à contegnù nia discrezional e la
autenticazions, legalisazions e zertificazions pervedudes da la lege dai 4 de jené 1968, nr 15.
Riga 789:
l’Aministrazion enteressèda, pel autorisèr respetivamenter l secretèr de Comun e i dependenc
a lurèr per cont de autres Enc Publics dò paament.
: L’autorisazion de chela del period cassora pel vegnir lascèda fora a chesta condizions:
* a) che la prestazions vegne dejoutes fora da l’orarie de servije;
* b) che vegne dat de dreta rejons a la situazions che à chest besegn ence en raport a de
possibola formes de contrast co l’aministrazion comunala e co la compatiblità per portèr inant
i lurieres ordenères de ofize;
* c) che deguna sort de cost vegne metuda a cef de l’aministrazion comunala.
 
***
Riga 916:
emportanc dal pont de veduda sozio-economich, canche chesta sort de manejament fossa de tornacont per rejons de fazion e per arjonjer na miora economìa de scèla e ence tel cajo che
per chest fin, l strument de la convenzion no l bastassa.
* d) tres union con chi autres Comuns che termenéa con Moena, aldò e per i fins pervedui te
l’art. 42 de la L.R. dai 4 de jené 1993, nr 1;
e) tres cordanzes de program pervedudes da l’art. 43 de la L.R. dai 4 de jené 1993, nr 1, per l
Riga 988:
La modalitèdes de formazion e funzionament del Comitat de frazion é determinèdes da
n regolament studià fora aldò.
 
4. L Consei de Comun pel ence meter a jir referendum popolères sibie de proposta sibie de
consultazion en cont de problemes e argomenc de competenza locala, lascian fora i argomenc
Line 1 019 ⟶ 1 020:
5.I ofizies de Comun, tres i strumenc pervedui te chest artìcol, cogn colaborèr per didèr dò e
dèr corp a la partezipazion democratica.
 
***
 
ART. 28 - NORMES DE AZESS AI DOCUMENC E
AI PROZEDIMENC AMINISTRATIVES.
 
1. Per prinzip, duc chi che à enteress pel aer azess ai documenc aministratives del Comun, di
enc, de la istituzions e de la aziendes dependentes. L vegn fat ecezion per chi documenc
scuerc da secret o da proibizion de publicazion su la basa de la leges en forza.
 
2. N regolament aposta disciplinea la modalitèdes, la formes, l’organisazion e i caji de esclujion
del derit de azess, tegnan cont di prinzipies contegnui te la leges en doura e soraldut te la lege
dai 7 de aost 1990, nr 241 e te la L.R. dai 31 de messèl 1993, nr 13.
 
3. Chisc prinzipies e normes a garanzia di deric e di enteresc di zitadins cogn vegnir respeté ence
ti prozedimenc aministratives che perveit ac relatives a situazions iuridiches sogetives.
 
4. L regolament disciplinea avisa e met en doura la formes pervedudes da la normes de lege
sorascrites per la partezipazion al prozediment, co les adatèr a la strutura organisativa del
Comun e col regolèr più avisa:
* a) la fissazion di térmegn che é de ùtol per serèr sù i prozedimenc;
* b) i prozedimenc che la Jonta cognerà respetèr per chierir fora la unitèdes organisatives
enciarièdes per l’enrescida e di responsàboi di prozedimenc;
* c) la comunicazion scrita per i enteressé al scomenz di prozedimenc;
* d) l’audizion di enteressé, sibie direta sibie tres si delegac o organisazion che soratol sia
rapresentanza, tel respet del prinzip del contraditorie;
* e) l’azess di enteressé ai ac del prozediment;
* f) la possiblità de fèr cordanzes che revèrda i contegnui del provediment o che vegn metù a so
post, e ence la formes, la modalitèdes e la competenza a i sotescriver;
* g) la formes, i tempes e la modalitèdes per la comunicazion ai enteressé del provediment
conclusif soratout;
* h) la formes de consultazion, informazion e partezipazion ti prozedimenc per sorator i ac più
emportanc del Comun;
* i) i caji - apede chi pervedui da la leges en forza - olache la domandes di zitadins vegn toutes
sù opura olache certa ativitèdes é da entener facoltatives, dò da na comunicazion a
l’Aministrazion, per mencianza de na comunicazion de negazion, proibizion o sospenjion dant
Line 1 054 ⟶ 1 062:
provedimenc aministratives soratouc dai Organs de Comun, e ence chi de natura desvaliva ma
leé a chi cassora ajache i fèsc referiment a n prozediment, é publics.
 
2. L secretèr de Comun arsegurea che i ac fondamentai del Comun che à fazion generala, più
avisa: chest Statut, i regolamenc, i bilanc e si documenc enjonté, i ac de pianificazion e de
Line 1 059 ⟶ 1 068:
delibrà la libra consultazion da pèrt de vigni un, vegne metui a despojizion te locai de Comun
che passenea, a na vida che duc posse i vardèr fora.
 
3. Per chi ac fondamentai cassora che à valor general, l Consei de Comun pel preveder, tres n
regolament aposta, ence de autra modalitèdes per la publicazion e l deslariament anter i
sentadins.
 
***
 
ART. 30 - L DEFENSOR POPOLÈR
 
1. Co l’obietif de miorèr i raporc anter l Comun e sia popolazion, l Consei de Comun met a jir
l’istitut del defensor popolèr tres convenzion col defensor popolèr provinzial o con chel de n
auter Comun. La convenzion vegn deliberèda dal Consei de Comun e sotescrita da l’ombolt.
 
2. L defensor popolèr ejercitea sia funzions te l’autonomia totala e zenza deguna dependenza dai
organs de Comun. Per la disciplina de sia fegura, de sò lurier e de sia pojizion speziala l vegn
remetù a la normes provinziales revardentes l’argoment (L.P. dai 20 de dezember 1982, nr 28
e s.m. e relativa normes de atuazion), per chel tant che les pel vegnir aplichèdes al Comun.
 
3. La convenzion pel vegnir retrata co na delibrazion motivèda del Consei de Comun demò per
caujes de enosservanza di compic d’istitut da pèrt del defensor popolèr. *** TITOL IV - L

MANEJAMENT FINANZIÈR
 
ART. 31 - L BILANZ E LA CONTABLITÀ
 
1. L manejament finanzièr del Comun se basa sul prinzip de la segureza de la ressorses, chela
sies e chela soradates, tel ciamp de la leges revardentes la finanza publica e locala.
 
2. L Comun, desche ent de autonomìa de couta su la basa de la leges en doura, stabelesc la
coutes, la steores, i cosc’ e la speises per i servijes publics, per solit aldò del prinzip de la
tendenza a scuerjer i cosc’ del manejament, fora che per i servijes de strenta nezessità soziala
olache i cosc’ pel vegnir fissé col tegnir cont de la possiblitèdes di utenc.
 
3. L bilanz de pervijion é l strument de programazion finanzièra e contabola del Comun; l cogn
esser deliberà e scrit jù ti térmegn fissé da la despojizions de lege en doura e su la basa de
chestes l cogn respetèr i prinzipies de la publizità, l’universalità, la veridizità, l’unità, la
spezificazion, l parejament finanzièr e l balanzament economich.
 
4. L rendicont é l strument che desmostra i resultac del manejament; l tol ite l cont finanzièr e l
cont patrimonial e l’é fornì de n referat aposta de la Jonta revardent la fazion del lurier fat e l
stat de atuazion di programes aproé. L rendicont vegn presentà da la Jonta al Consei per temp
al fin de sia aproazion, aldò di prinzipies fissé da la lege.
 
5. La contablità comunala vegn disciplinèda, tel respet di prinzipies de la leges en doura, da n
regolament aposta, aproà dal Consei de Comun co la stima a favor de la maoranza di
conseieres assegné.
 
***
 
ART. 32 - L CONTROL DEL MANEJAMENT
 
1. L control sul manejament economich e finanzièr del Comun vegn soradat a n revijor di conc,
nominà aldò de la lege. L revijor, te l’ejercizie de sia funzions, à l derit de azess ai ac e ai
documenc del Comun e l pel tor pèrt, co na comunicazion dantfora e zenza derit de stima, a la
sentèdes del Consei e, dò domana formala, a la sentèdes de la Jonta.
 
2. L revijor di conc ejercitea i compic fissé da la lege, col verifichèr soraldut l control del
patrimonie de l’ent. L revijor, apede a so referat obligatorie sul rendicont general, pel ence
Line 1 103 ⟶ 1 130:
valutazions tel ciamp tecnich che é de ùtol per n mior ejit di compic soradac ai organs de
Comun aldò de sia competenza.
 
3. L regolament de contablità scrit te l’ùltim coma de l’articol cassora pel preveder e disciplinèr
de autra formes de control intern del manejament, col fin de:
: - arsegurèr la doura de la ressorses per n dret funzionament, na dreta economizità e fazion;
: - verifichèr la razionalità de la prozedures metudes en doura;
: - controlèr i ìndesc de produzion di ofizies e di servijes; - valutèr i cosc’ di ac, di prozedimenc e de la prestazions fates, en raport a la calità de la
distribuzion di servijes.
: I resultac di controi vegn scric ite te na relazion aposta che la Jonta met a la leta del revijor di
conc e del Consei de Comun per l’aproazion del rendicont general del manejament. TITOL V - LA

FUNZION NORMATIVA.
 
ART. 33 - L STATUT
 
1. L Statut contegn la normes fondamentales de l’ordenament comunal. Duc i ac normatives del
Comun cogn vegnir fac aldò de chel che disc l Statut.
 
2. Al Statut e a sia mudazions, dant che sie fora 15 dis da la data de entrèda en forza, ge vegn dat
publizità a na moda da meter en consaputa i zitadins.
 
***
 
ART. 34 - I REGOLAMENC
 
1. L Comun dèsc fora regolamenc:
a) ti setores de competenza pervìa de lege o de Statut.
b) te duc i autres ciampes de competenza comunala.
 
2. Te la materies de competenza resservèda da la lege generala sui enc locai, la potestà
regolamentèra vegn ejercitèda tel respet de la normes generales soradites e de la despojizions
statutères soradites.
 
3. Te l’autra materies i regolamenc comunai vegn fac tel respet de la leges statales, regionales e
provinziales, tegnan cont de l’autres despojizions regolamentères dates fora dai sogec che à na
competenza concorenta te la materies valives.
 
4. La scomenzadiva di regolamenc ge pervegn a la Jonta, a vigni un conseier e ai litadores aldò
de chel che é pervedù te l’art. 8 de chest Statut.
 
5. Te la formazion di regolamenc pel vegnir scutà sù i sogec enteressé.
 
6 I regolamenc à da vegnir publiché doi outes su l’albo de Comun: dò da la delibra, aldò de la
despojizions revardentes la publicazion de la medema delibrazion, e ence per 15 dis dò che la
Line 1 135 ⟶ 1 176:
esser semper sotmetui a normes de publicazion che permete la cognosciblità efetiva. L cogn
vegnir conzedù l’azess ai regolamenc a duc chi che vel i vardèr fora.
 
7. I regolamenc entra en forza e i é donca valévoi a duc i efec te la medema data canche l vegn
metù en doura la delibrazion de aproazion, aldò de l’art. 52, coma 1, de la lege Regionala dai
4.01.1993, nr 1 e si mudamenc. ***
 
ART. 35 - LA ORDENANZES
 
1. L’ombolt, o so rapresentant, dèsc fora ordenanzes de carater ordenèr, aldò de la normes
legislatives e regolamentères.
 
2. L secretèr de Comun pel dèr fora, tel ciamp de sia funzions, zircolères e diretives te
l’aplicazion de despojizions de lege.
 
3. La ordenanzes prescrites tel coma 1 cogn vegnir publichèdes per 15 dis alalèngia te l’albo de
Comun demò ai fins de la cognoscenza publica. Endèna chest temp les cogn ence esser
sotmetudes a formes de publizità che i les fae cognoscer. L’azess cogn esser permetù a vigni
un te vigni ora.
 
4. L’ombolt dèsc fora ence, tel respet de la normes costituzionales e di prinzipies generai de
l’ordenament iuridich, ordenanzes de urjenza per fac che à a che veder con la materies e la
Line 1 152 ⟶ 1 199:
despojizions cogn esser motivèdes aldò. Sia fazion, limitèda per forza tel temp, no pel jir
sorafora i térmegn del debesegn.
 
5. Te vigni cajo de mencianza de l’ombolt, la ordenanzes de chest articol vegn dates fora da chi
che soratol so post aldò de chest Statut.
 
6. Tel cajo che l’ordenanza abie carater personal, la cogn vegnir notifichèda al rezevent. Ti
autres caji l’ordenanza vegn publichèda te la fojes pervedudes tel coma 3 cassora.
 
***
 
ART. 36 - NORMES AD INTERIM E FINALES
1. Chest Statut va en forza dò d’aer osservà i adempimenc de lege. Dò da chest moment fenesc
l’aplicazion de la normes ad interim.
 
***