Comun de Moena - Statut: differenze tra le versioni

Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Mizardellorsa (discussione | contributi)
Nessun oggetto della modifica
Mizardellorsa (discussione | contributi)
Nessun oggetto della modifica
Riga 67:
Comun; sun sia piaza vegn tegnù i “Plàzic”, desche a Ciavaleis; si Regolegn pel portèr dant n auter
candidat cò la terna de inomes per la litazion del Scarie, se chest no ge jissa a scusa.
 
PREÀMBOL STORICH Amò per de autra particolaritèdes Moena se tol fora tel ciamp religious e zivil. Del 1334
PREÀMBOL STORICH
 
PREÀMBOL STORICH Amò per de autra particolaritèdes Moena se tol fora tel ciamp religious e zivil. Del 1334
l Vicare spiritual de Trent, béleche segur per sotlineèr na desferenza linguistica, defenìa la jent de
Moena “distincta a plebe flemarum”.
Line 491 ⟶ 494:
2. L’ombolt ejercitea funzions de rapresentanza del Comun e de la comunanza locala, de
sorastanza e de aministrazion.
 
3. L’ombolt met a jir i compic e la funzions che ge vegn soradates da la leges del Stat, de la
Region e de la Provinzia, e amopede:
* a) l chiama ite i organs colegiai, l fissa l’orden del dì e l rec i lurieres aldò del regolament;
* b) l se festidiea de l’unità de direzion per arjonjer i obietives de l’aministrazion, dajan fora la
diretives per l’atuazion di documenc programatics e di ac fondamentai aproé dal Consei de
Comun;
* c) l rapresentea l Comun te vigni ocajion, donca ence te la lites iudizières e l se soratol la
dezijion de tegnir permez ti iudizies porté inant contra l Comun;
* d) l soravèrda l funzionament di servijes, di ofizies e de la metuda en doura di ac. L se soratol
la scomenzadives che é debesegn per arsegurèr che i ofizies, i servijes, la aziendes e la
istituzions laore aldò de la leges, con trasparenza, didan dò i besegnes di zitadins, per dut
Line 504 ⟶ 509:
sorastanza e de manejament, e per la categoria di sorastanc, tel respet de la normes e di
contrac coletives che disciplinea la previjion e la pojizion iuridica;
* e) l rapresentea l Comun te la promozion, la conclujion e l’atuazion de la cordanzes de
program;
* f) l sotescrif i ac e i provedimenc che à relevanza foravìa e che no é resservé a la competenza
di sorastanc, tel cajo che l fossa pervedù, aldò de la normes e di contrac coletives;
* g) l trata la funzions che ge vegn dat sù da la leges desche ofizial del Goern e l soravèrda i
servijes de competenza del Stat atribuì al Comun;
* h) l tol pèrt a la adunanzes di ombolc chiamèdes ìte da la comunanzes locales a livel
soracomunal, che tol ite l Comun;
* i) te ocajions particolères olache l vegnissa domanà, a rapresentèr ofizialmenter l Comun,
l’ombolt se met de sbiech su la spala dreta la fascia dai trei colores col blason de la Republica.
 
4. L’ombolt ejercitea la funzions de aministrazion scrites chiò sot:
* a) l nominea i comembres de la Jonta de Comun, e anter chisc n vizeombolt, e de chest l dèsc
comunicazion al Consei te la pruma sentèda dò da la litazions;
* b) l pel revochèr un o più assessores col dèr na comunicazion motivèda al Consei te la pruma
sentèda dò da la litazion;
* c) l nominea i responsàboi di ofizies e di servijes;
* d) l’atribuesc e l defenesc la encèries di sorastanc tel respet de la normes e di contrac coletives
che regolea la previjion e la pojizion iuridica;
* e) l soradèsc e l defenesc la encèries de colaborazion da foravìa aldò de la modalitèdes e di
prinzipies pervedui da la lege, dal Statut e dal regolament de Comun. Te chest cajo l cogn se
festidièr ence de l’empegn de la speisa aldò de la modalitèdes che vegnarà defenides tel
regolament de contablità e col tegnir cont de la normes de cheles che é tel second period del
coma 5 che vegn dò;
* f) su la basa de la direzions pervedudes dal Consei, l nominea, designea e revochea, i
rapresentanc del Comun ti enc, te la aziendes e istituzions, e de chest l met en consaputa l
Consei te la sentèda che vegn tegnuda sobito dò. Chest tant vèl tel cajo che no l fossa resservà diretamenter da la leges a la competenza del Consei. Per la modalitèdes, l vegn remetù a l’art.
15, coma 5 bis) de la L.R. 1/93, coi mudamenc de la L.R. 3/94;
* g) l se cruzia di empegnes de speisa che vegn fora dai iudizies olache l tol pèrt aldò del coma
3, letra c) sorascrit, e aldò de la modalitèdes che vegnarà defenides tel regolament de
contablità e col tegnir cont de la normes de cheles che é tel second period del coma 5 che
Line 641 ⟶ 646:
i trenta dis da sia presentazion. Se la mozion vegn aproèda, l Consei vegn desfat e vegn
nominà n comissèr.
 
***TITOL III - L’ORGANISAZION
 
PERT 1 - OFIZIES, PERSONAL E SERVIJES.
 
ART. 17 - NORMES FONDAMENTALES.
 
1. I ofizies, i servijes e la aziendes de Comun é organisé aldò di prinzipies de la funzionalità,
economizità del manejament, flessiblità e trasparenza, a na vida da didèr dò l’azess di zitadins
Line 659 ⟶ 668:
dependent del Comun, l sarà tegnù cont de la cognoscenza del ladin, per l fin de la valutazion
e de la determinazion di ponc revardenc la graduatoria.
 
***
 
ART. 18 - L SECRETER DE COMUN.
 
1. L secretèr de Comun tol sù la funzions pervedudes da la leges en doura - en particolèr su la
basa di artt. 23 e 56 de la L.R. dai 4 de jené 1993, nr 1 - e dai regolamenc.
 
2. Te sia funzion de coordenament anter i ofizies de Comun e i organs de goern, l secretèr de
Comun se festidiea, aldò di regolamenc aposta, de:
Line 671 ⟶ 684:
su la basa di obietives cerdui fora dai organs de goern e dai prinzipies scric ite te l’art. 2 de
chest statut.
 
3. Per solit, l secretèr de Comun rec la comiscions de garejèda e de concors col didament de n
dependent scrivan e tel respet di prinzipies revardenc la prozedures fissèdes da la leges
Line 697 ⟶ 711:
declarazion del suté de Comun, de desmostrèr che é stat fat la publicazion su l’albo de
Comun.
 
4. Per la sostituzion del secretèr de Comun, l vegn tegnù cont de la despojizions de la normes
regionales per la situazion iuridica di dependenc di Comuns e di secretères de Comun.
 
***
 
ART. 19 - I SORASTANC E I FUNZIONÈRES.
FORMES DE CONVENZION E DE COLABORAZION PER
L PERSONAL.
 
1. Aldò de chel che perveit i artt. 22 e 56 de la L.R. dai 4 de jené 1993, nr 1, i sorastanc tol pèrt
tel chierir fora - tres atività de enrescida, de proponeta, de analisa e de studie - e te l’arjonjer -
tres l manejament aministratif de la strutures, de la ressorses finanzières e del personal - i
obietives del Comun prefissé dai organs de goern.
 
2. I regolamenc revardenc l’organisazion, la contablità e i contrac, stabelesc avisa i doveres di
sorastanc e di funzionères e i prinzipies de chi ac che à valor foravìa che i dependenc pel e
Line 725 ⟶ 744:
l’encèria l secretèr de Comun o l’Ombolt o la Jonta de Comun enscin canche no vegnarà dat
fora i regolamenc dic dantfora.
 
3. L regolament stabelesc la calitèdes che i funzionères dependenc del Comun cogn aer per
poder vegnir enciarié de la direzion de cerc ofizies o servijes. L’encèria de direzion vegn
Line 737 ⟶ 757:
arjonc e aldò di besegnes de moviblità; l regolament defenesc avisa la modalitèdes per l
renovament e per la revocazion de l’encèria.
 
4. Tel cajo che no fossa dependenc de Comun en possess de la calitèdes nezessères, l’encèria de
sorastanza e de direzion de la strutures pel vegnir soradata, per de particolèra rejons o per
Line 747 ⟶ 768:
te chest cajo, l vegn aplicà la despojizions contegnudes tel coma scrit cassora, ajache é
compatìboles.
 
5. L’entroduzion de posc’ de sorastanza te l’ordenament del Comun de Moena e la disciplina
che revèrda chest Statut e i Regolamenc de atuazion, vegn sotmetui al respet de la normes e di
contrac coletives revardenc l cajo.
 
6. Per i obietives determiné e per convenzions a térmen se pel perveder, dò da dreta rejons,
colaborazions e consultazions da foravìa ti ciampes tecnich-legai, di projec, de la
Line 758 ⟶ 781:
coma canche no l’aessa metù a jir ofizies aposta opura, tel cajo che fossa en pé chisc ofizies,
no l li aessa fornì di mesi e del personal coche carenea.
 
7. L’Aministrazion porta dant formes de cooperazion e de colaborazion anter Enc per fèr lurèr
dessema dependenc, aldò de la modalitèdes pervedudes dai artt. 23 e chi che ge vegn dò te
chest Statut.
 
8. Tel cajo che fossa besegnes particolères, l’Ombolt, dò da aer scutà sù la Jonta de Comun e
l’Aministrazion enteressèda, pel autorisèr respetivamenter l secretèr de Comun e i dependenc
Line 770 ⟶ 795:
i lurieres ordenères de ofize;
c) che deguna sort de cost vegne metuda a cef de l’aministrazion comunala.
 
***
 
ART. 20 - I SERVIJES PUBLICS.
 
1. L Comun se cruzia di servijes publics de sia competenza te la formes permetudes da la lege,
col portèr dant la colaborazion e la partezipazion de autres enc locai e ence de privac e sia
Line 779 ⟶ 807:
informazions entornvìa la condizions e la modalitèdes per s’emprevaler e livìe calitatives e
cantitatives aldò di obietives programé.
 
2. L’é dover del Consei dezider la modalitèdes e la formes de manejament di servijes publics. La
Jonta comunala pel fissèr la prozedures e la modalitèdes de verificazion e de control
Line 785 ⟶ 814:
constatazions e proponetes per n mior ejit, na miora produtività e economizità tel manejament
di servijes publics.
 
***
 
ART. 21 - AZIENDES SPEZIALES E ISTITUZIONS.
 
1. Tel cajo che vegnissa metù sù, aldò de l’art. 45 de la L.R. dai 4 de jené 1993, nr 1, aziendes
speziales o istituzions per l manejament de cerc servijes, l president e l consei de
Line 795 ⟶ 827:
che doi e nia maor che sie; chest resta en cèria enfin al renovament del Consei de Comun che i
l’à nominà e l mantegn sia funzions enfin a la nominazion del nef consei de aministrazion;
 
3. L’ordenament e l funzionament de la aziendes speziales vegn discipliné aldò da si Statut.
Chest ultim determinea ence i ac de la aziendes che é sotmetui a l’aproazion del Consei de
Comun, tolan ite anter chisc i organigrames, i ac de bilanz, i programes per più egn e i
regolamenc che revèrda l’erogazion di servijes per chi che l’aziendes é states metudes sù.
 
4. L’ordenament e l funzionament de la istituzions vegn discipliné da chest Statut, tant inant che
l’é aplicàbol e compatìbol, e ence da n regolament comunal aposta; l Consei de Comun aproa
i programes de speisa de la istituzions per vigni an e i ac scric tel regolament.
 
5. La Jonta de Comun fèsc controi spezifics e la cogn dèr cont vigni an al Consei de Comun
entornvìa l lurier di organs de la aziendes speziales e de la istituzions, aldò del coma 2 de
l’artìcol 20 scrit cassora.
 
6. Tel cajo che la aziendes speziales o la istituzions lurassa a na vida nia bona assà o che les jissa
da spess o trop de contra a la direzions comunales, l Consei de Comun pel revochèr l
Line 810 ⟶ 846:
favor de la maoranza di conseieres assegné al Comun, e dessema la cogn perveder la
nominazion di neves aministradores.
 
***
 
ART. 22 - SOZIETA DE CAPITAI.
 
1. L Comun pel costituir opura tor pèrt a sozietèdes de capitai tel cajo che chesta sort de
manejament resultassa de ùtol en relazion ai servijes o a l’ativitèdes economiches da fèr. La
Line 819 ⟶ 858:
permeter n mior ejit tel lurier e na maora economizità ti servijes o te la ativitèdes revardenc la
sozietà.
 
2. La costituzion de la sozietèdes de capitai o la partezipazion a chestes, vegn delibrèda dal
Consei de Comun, co la stima a favor de la maoranza assoluta di conseieres assegné; co la
Line 833 ⟶ 873:
rapresentant, scouta sù dantfora la Jonta de Comun e, tel cajo che chest no fossa possìbol, l la
met en consaputa te la pruma sentèda che vegn dò da l’assemblea.
 
***
 
PERT. 2 - FORMES DE COLABORAZION E DE SOCIAZION.
 
ART. 23 - PRINZIPIES DE COLABORAZION.
 
1. Aldò de la despojizions de l’art. 2 e al fin del svelup sozial, economich e zivil de la
comunanza che l rapresentea, l Comun de Moena porta inant e l deida dò formes de
colaborazion e de sociazion con de autres Comuns e Enc locai, - soraldut con chi che fèsc pèrt
de val de Fascia -, con privac e sia sociazions, e ence co la Magnifica Comunità de Fiem.
 
***
ART. 24 - FORMES DE COLABORAZION
 
1. L Comun se soratol l’empegn de meter a jir, aldò di artt. 39 e che vegn dò de la lege regionala
nr 1/93, vigni sort de colaborazion coi autres Comuns de Val de Fascia che resultarà
nezessères e debesegn per l fin de realisèr de dreta mesures de defendura per la mendranza
ladina.
: L Comun se soratol l’empegn de cerir la colaborazion coi autres comuns de l’area ladindolomitica, ence tres l svelup de formes de sociazion o col portèr dant entenudes, convenzions
e cordanzes de program con enc publics e con privac, col fin de arsegurèr la maora
entegrazion de la comunanza ladina.
: Per chest fin, l Comun se festidiea de valorisèr e portèr inant la sociazion anter i comuns
ladin-dolomitics, che, tres sescions di aministradores, porterà inant l’ativitèdes nezessères per
arsegurèr l’entegrazion e la valorisazion de la comunanza ladina-dolomitica.
: L Comun se festidiea ence, per chest fin, de portèr dant e valorisèr la libra sociazion
nominèda Conferenza di Ombolc di Comuns Ladins. De chesta sociazion l Comun de Moena
é ence sozio fondator.
 
2. I raporc de colaborazion e de sociazion vegn apliché ence te la formes e coi strumenc
pervedui te la Pèrt IX de la L.R. dai 4 de jené 1993, nr 1, e più avisa:
* a) tres l’ejercizie consorzià de funzions e servijes soradac o che partegn al Comun, col
s’emprevaler de la “Comunità montana” o de l’ent mesan pervedù dal D.P.R. dai 22 de mèrz
1974, nr 279, o ence tres delega a chest ent de funzions o servijes de Comun;
* b) tres convenzions per l’ejercizie coordenà de funzions e servijes determiné, aldò de l’art. 40
de la L.R. dai 4 de jené 1993, nr 1; l vegn durà l strument de la convenzion, soraldut, ti raporc
co la Magnifica Comunità de Fiem, e ence co la organisazions de volontariat, co la copratives
e co la organisazions che no à fins de vadagn, per meter a jir funzions e servijes de carater
sozial, assistenzial, cultural, sportif e autres de chesta sort;
* c) tres consorzies con de autres enc locai, tolan ite ence la Magnifica Comunità de Fiem, aldò
de l’art. 41 de la L.R. dai 4 de jené 1993, nr 1, per l manejament consorzià di servijes
emportanc dal pont de veduda sozio-economich, canche chesta sort de manejament fossa de tornacont per rejons de fazion e per arjonjer na miora economìa de scèla e ence tel cajo che
Line 875 ⟶ 922:
de na azion entegrèda e coordenèda con de autres Enc Locai, tolan ite ence la Magnifica
Comunità de Fiem.
 
3. Apede la formes de colaborazion scrites cassora, l Comun pel ence meter a jir de autra sort de
sociazion o de colaborazion, semper permetudes da la leges en forza.
 
***
 
ART. 25 - NORMES GENERALES
 
1. Tegnan cont de la normes de lege che disc autramenter, l Consei de Comun à competenza de
meter a jir desvaliva sort de colaborazion e de sociazion. L Consei cogn delibrèr per solit co la
Line 888 ⟶ 939:
modalitèdes e i pians finanzières che é debesegn per arjonjer i obietives che l Comun e i
autres comembres se met dant.
: L Consei de Comun vegn informà, amàncol n’outa a l’an, entornvìa l lurier fat ti lesc olache l
vegn metù a jir la formes de colaborazion e de sociazion.
 
2. L’ombolt rapresentea per solit l Comun te duta sia formes de colaborazion o de sociazion, co
la possiblità de poder soradèr sia funzion al vizeombolt, ai autres assessores o ence a sìngoi
conseieres de Comun, aldò de l’art. 2, coma 7, de la L.R. dai 30 de november 1994, nr 3.
 
3. Entornvia i argomenc de maora emportanza da fèr fora te la sentes olache l vegn metù a jir la
formes de colaborazion e de sociazion, l’ombolt o so enciarià scouta sù dantfora la Jonta de
Comun opura, se chest no fossa nia possìbol, l la met en consaputa te la pruma sentèda che
vegn dò.
 
4. I conseieres e, dò domana ence i zitadins, pel vardèr fora liberamenter i ac relatives a la
formes de colaborazion e de sociazion.
 
PÈRT. 3 - PARTEZIPAZION E DEMOCRATIZITA’ DE L’AZION AMINISTRATIVA.
 
ART. 26 - PARTEZIPAZION POPOLÈRA. 1. L Comun sostegn la partezipazion de si zitadins a l’atività de l’ent, col valorisèr soraldut l
contribut che pel dèr la copratives e la sociazions scrites ite te l’art. 48 de la L.R. dai 4 de jené
1993, nr 1.
***
 
ART. 27 - STRUMENC DE PARTEZIPAZION DEMOCRATICA.
 
1. I raporc co la copratives e la sociazions scrites te l’articol cassora vegn discipliné tres la
convenzions contegnudes te la letra b) de l’articol 24 sorascrit e ence tres autra formes de
colaborazion valevoles per dèr corp a la democratizità de l’azion aministrativa, aldò di
prinzipies contegnui te la leges relatives en forza.
 
2. La partezipazion democratica di zitadins al lurier del Comun vegn fata tres scomenzadiva
popolèra perveduda dal coma 1 de l’art. 8 sorascrit, e ence tres domandes scrites che i
Line 916 ⟶ 975:
vegnir sotmetudes a l’Organ competent, i pareres de regolarità e de legitimità prescric da la
lege.
 
3. L’Aministrazion pel portèr dant, zenza aer debesegn de particolèra formalitèdes,
consultazions popolères, sescions, conferenzes, scontrèdes publiches, e autra cosses