Ra Rejina rosa de ra Dolomites

ladino

Carla Calzà Scritture di donne Ra Rejina rosa de ra Dolomites Intestazione 24 luglio 2015 25% Da definire

Ra Rejina rosa de ra Dolomites

de

Carla Calzà



nze l mondo de Fantasia, agnoche lèa el soroio, l ea na ota na bela val, insoasada da gran crodes che someaa che es se tienisse par man, dutes in cercio.

Chi spizoi l ea ra corona de ra Rejina del Regno, che r aea gnon Rosa. Par chesto ra crodes es ea rosa: par i recordà a ci che stajea inze ra val ci che l ea ra sò rejina.

Inze chel mondo l ea pasc, amor e dute i se capia, E chesto l é ‘sù inaante par anes anorum! Ogni croda r aea un paron, che el stajea su sun na ponta, inze un castel de cristalo; i sò famesc inveze i vivea ‘sodalpè, inze ra val. Ra ‘sente dei castiei ra se ciataa duta ra otes che ra luna se mostraa inluminada. In chera note, i castiei i lujia sote i raje che ra luna ra mandaa ’sò, e sui troes l ea lustro come de dì. I ea dute contente, e ra Rejina Rosa ra deentaa senpre pi na bela e piena de lun, parceche daparduto se sentia cuanto gran che l ea l amor.

Inze i castiei su su ra crodes, ogni mes sul colmin de luna i fejea festa, e ra femenes es se betea su i sarvije pi biei e ra ‘soies pi lujentes.

Coscita i stajea dute in armonia: l Conte Cristalo, l Marchese Pomagagnon, ra Contessa Faloria, ra bela Prinzipessa del Bèco de Mesodì, el Duca de ra Penes de Naerou, el Baron Sorapisc e anche ra tré soreles Tofana. Canche l ea festa, se scomenzaa a balà dapò zena, e dute i se fejea done, parceche i se vorea ben. Ra tré soreles Tofana, inveze, es no n ea come ches outra femenes; es ea burtes e cufolotes e es sin stajea senpre intrà de eres, una pede r outra: ra pi pizora, chera de meso, ra pi granda. Chesta po r ea propio ra slongarona! Ra soreles, par desgrazia, es no n ea solo burtes, ma es ea anche ciacolones, tré batores che, canche es podea, es betea dute in corne e crosc.

Ra ‘sente de ra val ra soportaa duto vorentiera, anche se chera tré zofies es fejea de duto par se fei ben voré solo dal bel Conte Cristalo, che inveze l i tendea a ra Prinzipessa del Bèco de Mesodì. Pian pian, i é vienude dute a saé che chi doi i se vorea ben, e par i noize ra Rejina Rosa r à fato paricià ra pi gran festa che s aesse mai vedù. Ra tré soreles es sin à abù coscì inparmal, che da ra fota es s à betù a magnà da se sbreà e es é deentades ancora pi tondes e pi burtes. Es no n à pi vorù insaé de festes e de bale, es s à sarà via come brandui stizade col mondo intiero, e sora ciasa soa l é vienù ‘sò neola scures, coscì fisses che no se vedea pi fora gnanche l soroio. El cristalo dei castiei el no lujia pi e ra tré soreles es à scomenzà a vive al scuro.

Coscita es à pensà de se vendicà … e es à mandà un tosato a ciatà ra Prinzipessa del Bèco de Mesodì, par ra portà via e ra sarà inze inze na tore su in son de Tofana.

El Conte Cristalo l é ’sù a vede desperà de ra sò nuiza, ma l no n é pi stà bon de ra ciatà. Par chesto l à scomenzà a i dà del nas a duto, e gnanche i paiaze del castel i no n é pi ‘sude adora a l fei ride danoo. Co l é stà ra fin, dal despiazer el s à marà.

Intanto, ra soreles Tofana es à scomenzà a se becà par se caparà el Conte desperà … A chera moda, chera tré scenpies es cardea de se podé vendicà. Anche ra Rejina del Regno ra s à marà dal despiazer, e ra s à indromenzà in eterno. Inze duto l regno s à studà ra lun rosa che ra i aea donà a ra crodes col sò gnon e ra sò beleza, e l é deentà duto cuatro sassate grije.

Inze ra tore su in son de Tofana, chera por Principessa r aea inlagà de lagremes el camerin agnoche r ea sarada via da anes. Un dì na jea, straca e piena de siede dapò de aé fato un gran viaso, r à vedù un piscioto che vienia fora da na tore su sun na croda. Ra s à poià ‘sò là pede e r à beù tanto da se sentì ra panza bela jonfa. Dapò de aé beù, fin che ra vardaa chela soasa de crodes là dintorno, ra s à inacorto che ra no n aea beù aga de ru, ma … lagremes de desperazion. R à vedù anche na scendedura su ra tore, e ra s à fato pizora pizora par ‘sì inze a vede ce che l ea.

Co r é stada de inze, r à vedù na por pricia, con poià sora un cuore de oro.

Ra se l à tolesc e, dapò de aé oujorà un toco col cuore inze l bèco, ra s à fermà inze un bosco là daejin. Da ra besties del bosco r é vienuda a saé che na ota, anes indrio, inze ra val i vivea dute contente. Ra jea r à scotà ce che i contaa e, a sentì ce na por fin che l aea fato chel Regno, ra s à ingropà, Duta despiajuda, inveze de ‘sin sì, ra s à poià sote un gran brascion, agnoche r à ciatà na bestia duta sacagnada: l ea na schirata. Ra jea de bon cuore r à pensà: “Ió son ormai na sciora, ce pode fei par dià sta por bestia?” E coscita r à deziso de i donà algo de sò. R à tolesc el cuore de oro e ra i l à poià su ra panza a ra schirata. Cenoné, ra Rejina Rosa ra s à descedà dapò anes anorum, e su pa ra crodes s à vedù danoo chel bel color rosa de na ota. Par recordà ra ‘sornada, ra rejina r à fato fei mile dis de festa, ra i à donà a ra jea un sciatul pien de ore e ra s à tirà pede ra schirata, che r é deentada duta rossa, come l color del Amor che l i aea dà danoo ra vita al Regno. Coscita ra schirata rossa l é deentà ra stema de chel Regno, fin ancuoi.