Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali/II/13

Pontíves

../12 ../14 IncludiIntestazione 14 marzo 2016 25% Da definire

II - 12 II - 14

[p. 72 modifica]

lu̥m natorale e l desplicava inche a gent, quĕ minâ, quʼ ël foss les půres animes, quĕ rabescèss da n lůc allʼ ater. Mo na sëra despó quʼ ël ava charé pro n pèz, i jórela sů sůn so vider e ël sĕ spérde tan, quʼ ël sʼ ammara e mu̥re dal spavent.




Inche dʼ atri signái an gonót aldí contan. Datrái alden na cógora berdoran fora per quëlles stůs, datrái sal quĕ zacá tlocorë́iĕ tĕ quī parë́is, gonót elʼ chi l důlĕ quĕ jora dĕ nètt sůl tëtt dela chasa, olláque ůn a prëš da morí; mo l plů gonót vèghen na lu̥m gean incë́rc.

Pontíves. 1

Fora inso̊m Gherdë́na scomë́ncia důt ten iadĕ n bů́ge bůrt e strent, plegn dĕ pedrons, e důra na bona mèssʼ òra. Illó fora nʼ èsen ʼchi dĕ di nĕ segůš da pedrons quĕ vegne jů, e dĕ nètt chamó dĕ manco, perchí quĕ fora dĕ quëš sĕ më́ssen ʼchi temë́i da ria gent, da strīs e dallʼ Orco. Al manco fôla inscí na òta, mo şegn quʼ ël è stra-


all’altra. Un cappellano, che lo vedeva di spesso, credeva, che fosse un lume naturale e ne dava la spiegazione alla gente, che riteneva, fossero le anime dei defunti girovaghe da un luogo all’altro. Però una sera dopo d’averlo egli contemplato per qualche tempo, selo vide volar su alla sua finestra, per cui egli sene sbigottì di tal maniera, che ammalatosi morì dallo spavento. Si udì raccontare di spesso anche d’altri fantasmi. Ora si sente rotolare una palla per le stanze, ora sembra, che qualcheduno picchi alle pareti, di spesso perfino il gufo di notte vola sul tetto della casa, nella quale uno deve fra breve morire, però quello che si vede piti spesso è un lume, che gira attorno.

Pontives.

All’estremità di Gardena comincia tutt’ad un tratto una imboccatura di monte brutta e stretta, piena di sassoni, che continua così per una buona mezz’ora. Là non si è sicuri neppure durante il giorno dai sassi, che precipitano dal monte, e meno ancora di notte, perchè oltre i sassi si deve temer’anche la cattiva gente, le streghe e

Pontíves.


Fora inso̊m Gherdë́na scomë́ncia důt ten iadĕ n bů́ge bůrt e strent, plegn dĕ pedrons, e důra na bona mèssʼ òra. Illó fora nʼ èsen ʼchi dĕ di nĕ segůš da pedrons quĕ vegne jů, e dĕ nètt chamó dĕ manco, perchí quĕ fora dĕ quëš sĕ më́ssen ʼchi temë́i da ria gent, da strīs e dallʼ Orco. Al manco fôla inscí na òta, mo şegn quʼ ël è stra- pagina:73 don, nĕ nʼ alden pa fètter ater. Les strīs ballava pa zacan tĕ quël bosc e dër bèll podôn aldí da lonce la můšica. Scĕ val viadů́ sĕ lasciâ pa spo ingianné e gī dô alla můšica, i gīla pa stlètta; les strīs l píâ, l tirâ incë́rc, l cioffâ, l spattociâ sů bůrt e l lasciâ spo illó mèz mort per strada. An conta quĕ denan quʼ ël gnissa jů quī pedrons dalla pizza dĕ Rescíesa, ël sī sté illó na gran cittè e quʼ ëlla sī stada sepolida inscique la gran cittè dĕ Sůce dĕ fora da Chastellròtt. Detrái alden pitan creatů́res sott quī saš itĕ e vèga na lu̥m saltan da n sas allʼ ater. An mina, quĕ questes monts sī rottes jů alla mort dĕ Giešů́, quan quĕ důta la térra termorava.

  1. Chiamasi così quel luogo di verso Sud. Gardena, ove sono le ultime case