Prose e poesie bellunesi 2009/Al dì dei Sante

Piero De Ghetto

Al dì dei Sante. ../18 ../20 IncludiIntestazione 28 febbraio 2016 50% Da definire

18 20

PIERO DE GHETTO DE ROCHE DE LISEO (1932)

Al dì dei Sante.

A Borcia al daspomedodì del dì dei Sante, daspò la funzion ize iesia, i và dute ize porteà a ciatà i so morte.

Me penso che in chel ota ero an riedo e la iesia l era piena de dente. A tante i tociaa stà in pè, parcè che i banche i era pies. Ió ero ize l prìn banco. M èi voltà indaos e èi pensà intrà de me «No èi mèi vedù tanta dente ize iesia, dovin e vece, omin e femenes, dute coi so morte da dì a ciatà e dute coi so pensieres par la testa».

Me penso anche che diseo intrà de me: «Da ca de zento ane no sarà pi nessun de duta chesta dente…»

L é passà sessanta ane da in chel ota. Iniere l era al dì dei Sante e la iesia l era meda guoita.

Ghen é nassù e ghen é morto tante. Carchedun l é ancora vivo de chi de alora. Ma cuanta dente iniere che aspietaa fora de la portes de iesia che la funzion la fosse fenida par dì ize porteà! Ió no son ca a fèi i conte a nessun. Nono Liseo al disea che can che se và a molin, dute porta al so cargné.

A me pensà de la iesia piena de in chel ota, iniere èi sentù an gropo ize l còl. E no l é stà tanto fazile fèimelo passà. «Autre tenpe!» Come che dis tanta otes i mè fioi, can che i conto robes de n ota ...

(Borcia)