Prose e poesie bellunesi 2007/La tradizion de la Vecia Popa in Agort

Matteo Cassol Benvegnù

La tradizion de la Vecia Popa in Agort ../III ../V IncludiIntestazione 8 luglio 2015 25% Da definire

III V

MATTEO CASSOL BENVEGNÙ (1972)


La tradizion de la Vecia Popa in Agort


Anca sto an, a metà Cuaresima, l é stat fat, in Agort, la Vecia Popa. L é oramai do-trei ani che n poca de dent se cata insieme par tornà mete in pie sta vecia tradizion.

Nessuni se recorda co la sie nassesta, pol dasse che la ebe radis nte le usanze pagane, cande che par aé n bon an, soratut par fien e canp, costumea brusà el valch vecio e trist par ghe fà posto al nof.

Passando el temp, sta Vecia che venia brusada, la é anca deventada os del paes, e cossita i ghe à dat lenga par sbachetà i siori e i paroi: par en dì i poret podea cantaghe le sò resoi ai siori (i disea che la fea testament) e fà n cin de festa par ronpe el dun de la Cuaresima.

No aon scriti che recorde le Vece Pope passade, la nossa tradizion conta che la Vecia la partise da la Val de Frela; se sà, par os passada tra le generazion, che la Vecia venia fata de legn e cane de sorch, che la era pi piciola de chela da incoi, che segur i costumea fala ai primi del Novezento e che par fala pi bela i ghe metea na colana de patate (roba, chesta, che on refat anca noi). La usanza la s à n cin pers dopo la seconda guera, i à fat la Vecia nosseche olte, ma no pi tuti i ani. In ultima i la à fata dei ani Otanta e fin al Otantazincue, ma dopo i a assà esse. Da trei ani la é tornada. Fata a la moda de chela vecia, co n anima de legn; alta po su po do oto metri, co la testa de carta pesta incolorida e vestida co stofe colorade, la vien conpagnada da la dent e da car mascheradi (sto an ghe n era doi), fin sul Broi (la vien pendesta da omi scondesti nte la cotola e la à sot cuatro rode). Cua, dopo i bei bai veci dei Grupi Folk Ladin co i sò vestì da na olta, la Vecia ne à let el sò testament: la é partida ricordando che la é vecia e che l é usanza che la brontolee se chi no fà polito: ”… a la mè eta, avarò ben el dirito, almancol de cridave, se no fé polito…” Parlando po del problema del trafico su le strade e ricordando che fursi avaron la circonvalazion, la à dit “… i la avarali capida a forza de pende, che de machine e trafico ghen aon aest da vende?” Sto an, passa par Agort el Giro dItalia e ela ne à dit ”… chissà che i giornalisti i varde ben la cartina e che sta olta no i ne mete in provincia de Cortina …”

La à po brontolà su la burta usanza de butà scuaze in giro ”… fin mi son stufa de imbratame le straze de ciche, bossoi e chissà che altre scuaze… ” e in ultima la ne à recordà, a la so maniera, de le nosse radis” … e alora no ston butà nte le ortighe chel che à fat i veci con tante fadighe … ” . Insoma la ghe n à bu n cin par tuti, e speton sto an che vien par sentì che altro valch che la tirarà fora.

(Agort)