Poesie milanesi (1891)/Sestinn/Desgrazi de Giovannin Bongee

Sestinn - Desgrazi de Giovannin Bongee

../../Sestinn ../El viagg de fraa Condutt IncludiIntestazione 8 novembre 2022 75% Da definire

Sestinn Sestinn - El viagg de fraa Condutt
[p. 17 modifica]

DESGRAZI

DE GIOVANNIN BONGEE


     De già, lustrissem, che semm sul descors
De quij prepotentoni de Frances,
Ch’el senta on poo mò adess cossa m’è occors
Jer sira in tra i nœuv e mezza e i des,
Giusta in quell’ora che vegneva via,
6Sloffi e stracc come on asen, de bottia.

     Seva in contraa de Santa Margaritta,
E andava inscì bell bell come se fa
Ziffoland de per mi su la mia dritta.
E quand sont lì al canton dove ghe sta
Quell pessee che gh’ha fœura i bej oliv,
12Me senti tutt a un bott a dì: Chi viv?

[p. 18 modifica]


     Vardi innanz, e hoo capii da l’infilera
Di cardon e dal strèppet di sciavatt
Che seva daa in la rondena, e che l’era
La rondena senz’olter di crovatt1;
E mì, vedend la rondena che ven,
18Fermem lì senza mœuvem: vala ben?

     Quand m’hin adoss che asquas m’usmen el fiaa,
El primm de tucc, che l’era el tamborin,
Traccheta! st’asen porch del Monferaa
El me sbaratta in faccia el lanternin
E ’l me fa vedè a on bott sô, luna, stell,
24A ris’c de innorbimm lì come on franguell.

     Sera tanto dannaa de quell’azion
Che dininguarda s’el fudess staa on olter;
Basta, on scior ch’era in pari a sto birbon
(Ch’el sarà staa ’l sur respettor senz’olter),
Dopo avemm ben lumaa, el me dis: - Chi siete?
30Che mester fate? in dove andee? dicete!

     - Chi sont?, respondi franco, in dove voo?
Sont galantomm e voo per el fatt mè;
Intuitù pœù del mestee che foo,
Ghe ven quajcossa de vorell savè?
Foo el cavalier, vivi d’entrada, e mo,
36Ghe giontaravel fors quajcosa del so?

     Me par d’avegh parlaa de fiœu polit,
N’eel vera? e pur, fudessel ch’el gh’avess
Ona gran volentaa de taccà lit,
O che in quell dì gh’andass tuss coss in isbiess,
El me fa sercià sù de vott o des,
42E lì el me sonna on bon felipp de pes.

[p. 19 modifica]

     Hoo faa mi dò o tre vœult per rebeccamm
Tant per respondegh anca mi quajcoss,
Ma lu el torna de capp a interrogamm
In nomo de la legge, e ’l solta el foss;
E in nomo de la legge già se sà
48Sansessia, vala ben? bœugna parlà.

     E lì bott’e resposta, e via d’incant:
Chi siete? - Giovannin - La parentella? -
Bongè - Che mester fate? - El lavorant
De frust - Presso de chi? - De Isepp Gabella -
In dove? - In di Tegnon - Vee a spass? - Voo al cobbi -
54In ca de voi? - Sur sì - Dove? - Al Carrobbi. -

     - Al Carrobbi! - In che porta? - Del piattee -
Al numer? - Vottcentvott - Pian? - Terz. E inscì
Eel satisfaa mò adess? ghe n’hai assee?...
Fussel mò la franchezza mia de mì,
O ch’el gh’avess pu nient de domandamm,
60El va, e ’l me pienta li com’on salamm.

     Ah! lustrissem, quest chi l’è anmò un sorbett,
L’è on zuccher fioretton reguard al rest;
El sentirà mò adess el bel casett
Che gh’era pareggiaa depôs a quest:
Propi vera, lustrissem, che i battost
66Hin pront come la tavola di ost.

     Dopo sto pocch viorin, gris come on sciatt,
Corri a cà che no vedi nanch la straa;
Foo per dervi el portel, e ’l trœuvi on tratt
Nient olter che avert e sbarrattaa....
Sta a vedè, dighi subet, che anca chì
72Gh’è ona gabola anmò centra de mì.

[p. 20 modifica]


     Magara inscì el fudess staa on terna al lott.
Che almanch sta vœulta ghe lassava el segn!
Voo dent... ciappi la scala... stoo lì on bott,
Doo a ment.... e senti in sui basij de legn,
Dessora in scima arent al spazzacà,
78Come sarav un sciabôl a soltà.

     Mi a bon cunt saldo lì: fermem del pè
De la scala... e denanz de ris’cià on pien
Col fidamm a andà su, sbragi: Chi l’è?
Coss’en disel, lustrissem, vala ben?
A cercà rogna inscì per spassas via
84Al dì d’incœu s’è a temp anch quand se sia.

     Intant nissun respond, e sto tricch tracch
El cress, anzi el va adree a vegnì debass....
Ghe sonni anmò on: Chi l’è? pu masiacch,
Ma odess, l’è pesg che ne parla coi sass;
Infìn pœù a quante mai sbragi: se po
90Savè chi l’è ona vœulta, sì o no?

     Cisto! quanti penser ho paraa via
In quell’atem che seva adree a sbragià!
M’è fina vegnuu in ment, esussmaria!
Ch’el fuss el quondam reficciô de cà
Ch’el compariss lì inscì a fa penitenza
96De quij pocch ch’el s’è tolt su la coscienza,

     El fatt l’è ch’el frecass el cress anmò,
E sentì ona pedanna, oltra de quell,
Propi d’ona personna che ven giò;
Mi allora tirem lì attacch al portell,
Che de reson, s’el se le vœur cavà.
102L’ha de passà de chi, l’ha de passà.

[p. 21 modifica]


     Ghe semm nun chi al busilles: finalment
Vedi al ciar de la lampeda de straa
A vegnimm a la centra on accident
D’on cavion frances de quij dannaa.
Che inscì ai curt el me dis: - Ett vô el marì
108De quella famm che sta dessora lì? -

     Mì, muso duro tant e quant a lù,
Respondi: Ovì, gè suì moà, perchè? -
Perchè, el repia, voter famm, monsù,
L’è tre giolì, sacre diœu. e me plè. -
O giolì o no, ghe dighi, l’è la famm
114De moà de mì: coss’hal mò de cuntamm? -

     Sé che moà gè vœù coccé cont ell. -
Coccé? respondi, che coccé d’Egitt?
Ch’el vaga a fa coccé in San Rafaell:
Là l’è el lœugh de coccé s’el gh’ha el petitt.
Ch’el vaga fœura di cojon de chì!
120No gh’è coccé che tegna: avé capì? -

     Cossa dianzen ghe solta, el dis: Coman?
A moà cojon!... E el volza i man per damm.
Ovej, ch’el staga requi cont i man,
Ch’el varda el fatto sò de no toccamm,
Se de no, dia ne libra, son capazz....
126E lù in quell menter mollem on scopazz....

     E vœuna, o dò! Sangua de dì de nott!
Che noi se slonga d’olter, che ghe doo!
E lu sonnem de capp on scopellott:
Vedi ch’el tend a spettasciam el coo;
E mi sott cont on anem de leon;
132E lu, tonfeta! on olter scopazzon.

[p. 22 modifica]


     Ah sanguanon! A on colp de quella sort
Me sont sentuu i cavij a drizza in pee,
E se nol fudess staa che i pover mort
M’han juttaa per sua grazia a torna indree,
Se no ciappi on poo d’aria, senza fall
138Sta vœulta foo on sparposet de cavall!


Note

  1. [p. 26 modifica]Epiteto di sprezzo che davasi a coloro che facevano il mestiere di supplire per guardie civiche, pur essi sucidi al par dei soldati croati.