Pagina:Carlo Porta - Poesie milanesi, 1891.djvu/25


21


     Ghe semm nun chi al busilles: finalment
Vedi al ciar de la lampeda de straa
A vegnimm a la centra on accident
D’on cavion frances de quij dannaa.
Che inscì ai curt el me dis: - Ett vô el marì
108De quella famm che sta dessora lì? -

     Mì, muso duro tant e quant a lù,
Respondi: Ovì, gè suì moà, perchè? -
Perchè, el repia, voter famm, monsù,
L’è tre giolì, sacre diœu. e me plè. -
O giolì o no, ghe dighi, l’è la famm
114De moà de mì: coss’hal mò de cuntamm? -

     Sé che moà gè vœù coccé cont ell. -
Coccé? respondi, che coccé d’Egitt?
Ch’el vaga a fa coccé in San Rafaell:
Là l’è el lœugh de coccé s’el gh’ha el petitt.
Ch’el vaga fœura di cojon de chì!
120No gh’è coccé che tegna: avé capì? -

     Cossa dianzen ghe solta, el dis: Coman?
A moà cojon!... E el volza i man per damm.
Ovej, ch’el staga requi cont i man,
Ch’el varda el fatto sò de no toccamm,
Se de no, dia ne libra, son capazz....
126E lù in quell menter mollem on scopazz....

     E vœuna, o dò! Sangua de dì de nott!
Che noi se slonga d’olter, che ghe doo!
E lu sonnem de capp on scopellott:
Vedi ch’el tend a spettasciam el coo;
E mi sott cont on anem de leon;
132E lu, tonfeta! on olter scopazzon.