Poesias (A. Tuor)/16
 |
Questo testo è da formattare. | |
| ◄ | 15 | 17 | ► |
Ils zens.
(Nach Annalas, S. 213, 1898.)
El tempel vegn gl' affont solemnamein portaus,
Per leu tras au' e crusch vegnir regeneraus;
Las grazias el obtegn schon per survir a Diu,
O zens tunei, o zens: salid al nievnaschiu!
Candeilas claramein schon brischan sigl altar,
Tuts cors il Tutpussent doveigien adorar,
El muoss' a tuts carstgauns carezia senza fin,
O zens, rimnei, o zens, tuts tiel survetsch divin!
Ils spus avon gl' altar sescomian igl ani,
10 En bun' e mala sort lur cors ein ferm uni;
Oz ein lur vias aunc semnadas mo da flurs,
O zens, clamei, o zens: ventir' als nozzadurs!
Ei dracca senza tschess, las auas derschan puns,
Sesaulzan sur ils uors, inundan schon ils funs;
15 Ils tuns van cun fraccas, las bovas fan snavur,
O zens, calmei, o zens, la gréta dil Signur!
En ina mar de glisch resplend' il firmament,
Tscheu casas, leu clavaus, sbalunan cun sterment;
En muschna vul curdar, en tschendra tut il liug,
20 O zens, clamei, o zens: agid encunt' il fiug!
In clom d' indignaziun rebatt' en mintga vitg,
Honur e libertat smanatscha gl' inimitg;
El rumpa suls confins, el vegn a devastond,
O zens, tunei, o zens: las armas neunavont!
25 En tema, en dolurs, suspir' il moribund,
El sa ch' el vegn truaus, truaus sin l' auter mund;
En quei combat final, en quei mument suprem,
O zens, urei, o zens, per el in requiem!