Pagina:Porta - Poesie milanesi.djvu/85


— 79 —



     Diseva, e trava lacrem de sta posta,
Quand Vergili ci respond: Sent el me Dant,
Gh’è on’oltra straa de schiva la battosta,
E scappa de sto sit che te noeus tant:
Gh’è on’oltra straa che la par fada apposta
Per andá in scima al mont anch tant e tant,
E impippass de la bestia che la sbrana
Tucc quij che passa arent a la soo tana.

     La gh’ha propri costee el maa de la lova,
E paccia e paccia e paccia, no l’ha nanch
El paccia in bocca, ch’el ghe va in la cova,
E la ghe batt semper pussee in di Banch.
Paricc besti se cobbien con sta scrova;
Pussee sen cobbiará se tarda almanch
A vegní on cert livree, che soo poeíi mi,
E ch’el ven giusta per stringalla lí.

     Quest l’è on can de Verona1, e no l’è on can
De dagh on oss in bocca e manda a spass.
Quand ghe sta del so onor, noi cura el pan,
S’el fuss anca mojaa dent in del grass:
Magara insci quej2 nost Ambrosian
A sto can de Verona el somejass.
Che l’or noi gh’avarav tanto dessíi
Su l’amor, la sapienza e la vertíi.

     Costíi d’Italia el salvará quell tocch
Ch’ha faa andá Nis e Eurial in partendel3
A fa on salud al tredes de tarocch,
Tant quant Turno e Camilla per defendei;
E el fará tant sto can, che a pocch a pocch
El casciará el bestion, bojand, mordendel,
In l’inferno, de dove el de el sghimbiett4
Quand l’invidia la gh’ha smollaa el collett.

  1. Porta senz’altro identifica il veltro danteico per Can della Scala, lignote di Verona. (Nota transclusa da pagina 89)
  2. quej: per guai = qualche. (Nota transclusa da pagina 89)
  3. in partendel: letteralmente = in pretenderlo, cioè in contendertelo. (Nota transclusa da pagina 89)
  4. de el tghimbiett: diede lo tgambetto, tbucò fuori. (Nota transclusa da pagina 89)