Pagina:Porta - Poesie milanesi.djvu/318


33.

(-1815).

El mangià e bev in santa libertaa
In mezz ai galantommen, ai amis,
In temp d’inverna al cold, al frecc d’estaa,
Diga chi voeur, Ve on gust cont i barbis );

Ma se poeu se ghe gionta el vess trattaa
A macca, come incceu dal nost Luvis1,
Et quldem con quell coeur larg insci faa,
Cossa serva! l’è on gust de paradis.

E el gh’è pceu anch quest de bon, che el Tordorò,
Sto so beli paradis, el ne le dá
Senza fann romp in prima i ci-o-cò;

Che, a quistall, no ghe voeur macerazion,
E per godell dadrizz basta doma
Mortificass on poo in la colazion.

34.

(Aprile 1814).

Paracar che scappee de Lombardia,
Se ve dan quai moment de vardá indree.
Dee on’oggiada e fee a ment con che legria
Se festeggia sto voster sant-michee.

E sí che tutt el mond sa che vee via
Per lassa el post a di olter forestee.
Che, per quant fussen pien de cortesia,
Voraran anca lor robba e danee;

Ma n’havii fa mo tant, violter baloss,
Col ladrann e coppann gent sora gent,
Col pelann, tribulann, cagann adoss.

Che infín n’havii redutt al pont puttana
De podè nane vess indifferent
Sulla scerna del boja che ne scanna.

  1. Luvis: cioè Luigi Tordorò allora Consigliere di governo. (Nota transclusa da pagina 326)