Informatiun della Exempsiun et Immunitat

romancio

Indice:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, I.djvu Informatiun della Exempsiun et Immunitat Intestazione 26 febbraio 2016 25% Da definire


[p. 94 modifica]. INFORMATIUN DELLA EXEMP(L)[S]IUN … ET IMMUNITAT.

Ina cuorta, mo fideivla Informatiun della exemp(l)[s]iun, et immunitat della venerabla casa de Diu dal foro, e tribunal secular. 1748.


[p. 2] 1. Per entellir pli bein la Caussa, sche eis sei dabasegns, che in considereschi empau a navos il temps passau, e tgei ei seigi da temps ent temps passau denter la Casa de Diu, e quest Ludeivel Cumin da Disentis. Bucca ditg suenter quei pia, che la pli part de Nossas Ludeivlas treis Ligias ei se freg ora dilg ruolg della S. Baseilgia; midau Cardientscha, e soendau la Doctrina, e Reformatiun de Ulrich Zvvingli, e Gion Calvin, paucs Ons suenter, nomnadameing ilg On 1526. han las treis Ligias ensemlameing faig, e schentau si certs pungs, & Artichels enconter l' Immunitat, e dreigs della S. Baseilgia. Schi bein che quels Articuls eran directameing encunter l' Immunitat Ecclesiastica, e nagin bien Catholic podeva quels engirar, aunc meins dovrar senza far in puccau mortal, sche ha tonatont il Oberkeit da [p. 95 modifica]gliez temps da quels seserviu, e suenter la mort dil Avat Anselm Kreyer ent' ilg On 1538. da propria authoritat schentau, e legiu ora a lur bien plaschèr per Avat della Claustra de Mustèr in Canonic da Cuera col Num Leonard Feürer, encunter tutta raschun, encunter ils Schentaments della S. Baseilgia, encunter la Regla de S. Benedeig, e encunter tutts Privilegis 5 della Claustra, e dels Religius, ils quals Privilegis [p. 3] eran schon dig vidavont da biars Papas concedi, particolarmeing aber dal Papa Honorio, Lucio, Gregorio, Innocentio, e da auters aunc biars; gie quella Exemptiun han era ils Keisers sezi confermau, Carolus Magnus, Otto I. e auters biars. Il surnomnau Canonic Leonard Feürer schentaus dal Oberkeit secular per Avat de Mustèr vesend el, che sia electiun fuss bucca valeivla, ha suenter siat meins dau si la Abbatia, e ha bucca voliu pli esser Avat de Mustèr, per bucca esser pli dig en prigel della perpetna condemnatiun. Ladinameing ha il Obrigkeit secular con il Cumin ensemen elegiu ora per Avat de Mustèr Paul Nicolai, che era Plevaun de sonvig, in Prèr secular. Ei aber 15 mai stau posseivel da poder survegnir la Confirmatiun, e la Benedictiun ni dal Uesg, ni dal Papa; questa moda da leger ora ils Avats della Claustra ha il Cumin surdovrau per cient Ons. Suenter la mort d' il Avat Paulus Nicolai ha il Cumin schentau per Avat Luci Anrich Religius da S. Lezi. Suenter quel ei vegnius legius ora dal Cumin per Avat il sur Christian Castelberg. Quel era in Um da gronda Sabienscha, da gronda Prudienscha, e da fig buna Conscienza. Vesend el aber che sia Electiun fuss encunter la Immunitat Ecclesiastica, enconter ils dreigs, è schentaments della S. Baseilgia, sche ha el sez scrit la caussa a Roma, e dau part al Papa, con resignar la Abbatia en mauns de sia Sointgiadat Papa pio il Ciun de quest Num. Il Papa havend el entelleig, che sur Christian fuss in Perdert, e Sabi Spiritual, da buna Exemplara vita, sche ha el absolviu, e slargau el da tuttas censuras; u peinas Ecclesiasticas, e suenter legitimau, e confermau per Avat della Claustra de Mustèr. Il Avat Christian ei staus, quel, che ha manteniu la S. Cardientscha en nies Cumin. Ei se legia, che quel haigi faig ciun Priedis en in di per nies Cumin entuorn per mantener la vera Cardientscha. El ha era bagegiau si, e ornau las Baseilgias per tut il Cumin, sco aunc oz il di muossen ses Voppens per las Baseilgias Veglias entuorn. Suenter quel ei staus centaus Avat il Sur Nicolaus Tyron da gliez temps Plevaun da Trun. Suenter quel ei staus cernius ora per Avat Sur Jacob Bundi Farer da Sonvig. 2. Suenter la mort de quel ha ladinameing anciet a garegiar, e domandar … dal Senat, e dal Cumin l' Abbazia della Claustra [p. 4] il Sur Sebastian de Castelberg, che era lura Farer a Tuiesch, e vesend el, che siu faig leva bucca ira sco el leva, sche ha el termess giu Flèm in Um Caspar de Platta, e faig emprestar dal Illustrissim Signiur Joseph Capol trei cient Risculdis, de parter ora als Signurs Giraus dil Cumin, per comprar l' Abbazia de Mustèr. Sin quei ei in Ludeivel Obrikeit vegnius ensemen, per [p. 96 modifica] lau puspei centar il Avat suenter lur schliatta isonza, ch' ei vevan ussa schon vi tier cient Ons surdovrau. Lau ei era vegnius il Sur Sebastian Castelberg … con ses amigs, e Parens per solicitar, e domandar la vivont nomnada Abbazia. Il Oberkeit moentaus dals trei cient Risculdis ha unitameing legiu ora, e numnau per Avat della Claustra il nomnau Signur Sur Sebastian Castelberg, e quei sin ils treis dis de Marz dilg On 1614. Il di suenter ei il Oberkeit puspei staus rimnaus ensemen enten la Claustra, & ha faig suenter lur schliata isonza in Inventari da tut las caussas della Claustra, e sin quei sez di, ch' era ils 4. de Marz. entuorn mesa noig han ei derschiu si, e faig quella aschi turpigiusa Conventiun enconter tuts dreigs, e schentaments … della S. Baseilgia, da la quala ei stau il On 1716. & ei era ussa l' istessa dispitta. Vesend aber il Oberkeit, che quella Conventiun fuss bucca valeivla, e suffizienta avunda per els senza il Consentiment, e senza veglia d' in Venerabel Convent, sche han ei, suenter quei ch' ei han giu schau giu con il Avad nief tuttas caussas, sinaquei che lur bref, accord, e Conventiun fuss ton pli ferma, e stateivla, termess da mesa noig lur Scrivont tier il Pader Prior, che era en siu ruaus, e faig domandar da el il Sigil dil Convent, con dar de crèr, che il Avat, e il Oberkeit haigien faig ina bref, che concerni la dignitat, e l' honur della Claustra, e dil Cumin; sin quei ha il Pader Prior, in Um veilg, einfelti, è aunc miez da sien, nuotta patertgiond de schliet, respondiu, e dig al Scrivont, ch' el deigi arver si tala trucca e prender ora il Sigil, cura ch' el aber hagi quel dovrau, sche deigi el puspei tornar. Il Sur Sebastian, ch' era nomnaus Avat d' in Oberkeit secular, era aber vid sasez bucca Avat, sonder mò Prèr, ne sil pli Plevaun da Tuietsch, pertgei ch' el era aunc bucca confirmaus da nagin Oberkeit Spiritual, e haveva aunc bucca habit, e tonsura Monastica de Religius, sonder haveva mò sia rassa de Prèr; per esser ton pli sagirs de sia Abbazia, sche ei el ord dem il Agost jus a Nossa Donaun [p. 5] per far lau Professiun, e domendar dal Nunzi Apostolic la Confirmatiun e Benedictiun Solemna. Il Monsignor Nunzi ha aber el ni voliu confermar, ni benedir, essend che Sur Sebastian seigi bucca vegnius legius ora legitimameing, sonder hagi la Abbazia della Claustra con daners enconter tuttas Leges, e Decrets della S. Baseilgia comprau, per quei possi ni el, ni in auter el Confermar, … e Benedir. Il Sur Sebastian vesend el, ch' el fuss en prigel da piarder l' Abbazia, ha agli Monsignor enpermess cuolms d' aur, el ha garegiau da far lau en sia presenzia la Professiun suenter la Regla de S. Benedeig, e da daventar in vèr Religius Benedictiner, con far quels treis Solemns Vuts de Paupradat, Castiadat, e Obedientscha. El ha era empermess, ch' el vegli sia entochen ussa schi schliatta, e schi scandalusa manada vita totalmeing midar, e vegli viver, e morir sco in ver Religius Benedictiner en tuttas caussas con salvar con tut flis la Regla de S. Benedeig. Vesend il Monsignor Nunzi, che Sur Sebastian a gli empermetteva da vegnir suenter, e far tutta quei, ch' el agli vegniess commandar, particolarmeing ch' el vegli [p. 97 modifica] midar la sia entochen ussa schi turpigiusa, e scandalusa manada vita, sche ha il Monsignor Nunzi, suenter haver el vidavont absolviu, e liberau da tuttas Censuras, e Peinas Ecclesiasticas, Confermau, e dau la Solemna Benedictiun … en presenzia dils Reverendissims Avats Augustin da Nossa Donaun, e Joannis Jodoci da Muri, consecrau, e declarau per Avat della Claustra de Mustèr. Tut quei ch' el ha giu empermess a Monsignor Ludovico Comite de Sorego Uesg de Alexandria Nunzi Apostolic, ha el bucca mò nuot salvau, sonder en biaras caussas se deportau mender che vidavont. Pertgei suenter paucs dis ei el da Nossa Donaun tornauss a Mustèr, lau aber se deportau pli de secular, che de Religius, con se meschedar enten tut sorts caussas temporalas; el haveva nagin quitau della Disciplina Monastica, talmeing che suenter biaras admoniziuns ei il Illustrissim, e Reverendissim Signur Alexander Scappi Nunzi Apostolic a Lucerna staus sforzaus de vegnir sez à Mustèr, e reformar, e metter en Uorden la Claustra. Ei pia sez vegnius à Mustèr il Monsignor Nunzi Scappi ilg On 1623, e arrivaus lau ils 25 de November. Lau ha el ladinameing enflau gronda miseria, e disuorden, tont ent' il temporal, sco ent' il Spiritual esser, e vesend el, che la pli gronda roina della Disciplina Monastica fossan las [p. 6] pretensiuns, e schliattas isonzas, che surdovrava il Comin enconter tuts dreigs della S. Baseilgia, e dils Ss. Canones, & enconter la Regla de S. Benedeig, sche ha el faig da saver agli Mistral, che era da gliez temps il Signur Landaman Gion de Florin, ch' el vessi da portar avont enten num de … sia Sointgiadat certs pugns e caussas, e garegi per quella fin, ch' el deigi clamar ensemen tut il Lodeivel … Obrikeit. Sinquei ha il vivont nomnau Signur Mistral de Florin sin ils 27 de November clamau ensemen tut il Lodeivel Obrikeit, al qual il Monsignor Nunzi Apostolic ha proponiu, e portau avont quests pungs:

Suenter haver giu porschiu sia Amicizia, e Survetsch, ha el dau ad els enten num de Sia Sointgiadat la Benedictiun apostolica, sche ha el lodau il Zel, & iffer, e stateivladat enten la vera Cardientscha dil Comin della Cadì, & ha exortau, ch' ei deigien decaudenvia perseverar enten quella stateivladat. Suenter quei ha el ad els mussau, declarau, e faig vèr clarameing, … con mal, con malgiestameing els hagien surdovrau la Authoritat da schentar, e legier ora ils Avats, da scriver avont leges als Avats, e da far simigliontas Conventiuns, e Compositiuns encunter il Jus Canonicum, encunter … l' Immunitat Ecclasiastica, e enconter tuts dreigs, e schentaments della S. Baseilgia etc. Per quei garegia il Monsignor Nunzi, ch' il Comin rendi, renunzieschi, irriteschi, e laschi suenter tuttas quellas, e simigliontas schliattas caussas; ellas seigien cau nomnadas ner buc, seigien en tgei grau, ne fuorma, e haigien tgei num de pretensiun, ch' ellas veglien, che possi esser enten in grau ne l' auter enconter ils Ss. Canones, ù enconter l' Immunitat, 40 e libertat Ecclesiastica; era las Collaturas con tut lur dreigs deien ei tornar alla Claustra, & empermetter sointgiamein, da mai pli garegiar, ner domandar … ù pretender. Cura che il Comin vegn a vèr dau suenter, e reclamau [p. 98 modifica]tuts quels pugns, e pretensiuns, sche dat Monsignor Nunzi facoltat, e vertit a scadin Spiritual Approbau da siu Ordinari, da absolver il Comin da tuttas Censuras, e poccaus, era enten la Bulla Caenae Domini reservai agli Papa, enten las qualas els fussen forsa cordai, vegniessen aber ipso facto ladinameing 5 cordar lien, sche ei lessen annc plinavont pretender ils nomnaus, ù auters pugns simiglionts encunter l' Immunitat Ecclesiastica: [p. 7] Quei dei tut il Comin enconoscer per ina speciala gratia, e benefici, ch' els possien sin quella maniera survegnir ruaus, e sigirezia de lur conscienza. Sin questa Proposiziun, e damonda de Monsignor Scappi ha in Lodeivel Obrikeit 10 dau part allas Vischnauncas, e mess avont tut, pugn per pugn, e domandau lur parèr, e meini. Tut las Vischnauncas da tut il Comin en stadas bein perina con in Comin parèr, che quei tut dei vegnir gratificau, e librameing surdau, cediu suenter il desideri, e damonda dil Monsignor Nunzi. Sinquei ei puspei tut in entir Lodeivel Obrikeit vegnius ensemen sin ils 5 dis de 15 December, e ha tras commissiun & ent' il Num da tut il lur Comin dau suenter, cediu, e renuntiau tuts dreigs, e pretensiuns, ch' el haveva enconter la Claustra, ils quals eran enconter ils Ss. Canones, e enconter l' Immunitat Ecclesiastica, ei seigien nomnai, ner buc. E sin quei per ina perpetna sigireza de lur cessiun, e renunciaziun han ei dau bref, e Sigil, ch' enceiva 20 aschia: Nus Mistral, Conseilg, e tut il Comin da Tisentis figein de saver &c. Dau a Mustèr ils 5. de December. ilg On 1623.

CONRADIN RIOLA.

Musica spirituala da l' olma, a Cuera tras la Veua dad Andreas Pfeffer. Anno 1749.

Dedicatiun.


[f. e] Suenter ch' jou hai gieu gudieu sia cortesia sin mia Supplicatiun ad observau sieu fliess d' exequir quella, nan hai jou mi smirvilgiau, ca V. S. procedend en quella guisa, ha gieu la gurbida, favur ad hanur d' un antir Ludeivel Cumin da Lgiont a da la Foppa dad esser la quartavla gada, ün on suenter 'lg auter Bein - Meriteivel Landaman. <poem> 30 Ah Juncker Gabriel; Damai ca Deus en tschiel Vus ei zu(u)[n]d favureivels, A fa vus vantireivels. Scha dovanteit Sumlgionts A lgi vid ses uffonts. Je tuts ad er Scadin Singiur d' ilg Oberkeit En quest bi grond Cumin Po S' agniar quest plaid. 35 Cunzund Singiurs Regents, Vi da ses Survients, Po sa musseit aschi: Mo ora vont à mi. <poem>