Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, I.djvu/366


Informatiun della Exempsiun et Immunitat 97

midar la sia entochen ussa schi turpigiusa, e scandalusa manada vita, sche ha il Monsignor Nunzi, suenter haver el vidavont absolviu, e liberau da tuttas Censuras, e Peinas Ecclesiasticas, Confermau, e dau la Solemna Benedictiun … en presenzia dils Reverendissims Avats Augustin da Nossa Donaun, e Joannis Jodoci da Muri, consecrau, e declarau per Avat della Claustra de Mustèr. Tut quei ch' el ha giu empermess a Monsignor Ludovico Comite de Sorego Uesg de Alexandria Nunzi Apostolic, ha el bucca mò nuot salvau, sonder en biaras caussas se deportau mender che vidavont. Pertgei suenter paucs dis ei el da Nossa Donaun tornauss a Mustèr, lau aber se deportau pli de secular, che de Religius, con se meschedar enten tut sorts caussas temporalas; el haveva nagin quitau della Disciplina Monastica, talmeing che suenter biaras admoniziuns ei il Illustrissim, e Reverendissim Signur Alexander Scappi Nunzi Apostolic a Lucerna staus sforzaus de vegnir sez à Mustèr, e reformar, e metter en Uorden la Claustra. Ei pia sez vegnius à Mustèr il Monsignor Nunzi Scappi ilg On 1623, e arrivaus lau ils 25 de November. Lau ha el ladinameing enflau gronda miseria, e disuorden, tont ent' il temporal, sco ent' il Spiritual esser, e vesend el, che la pli gronda roina della Disciplina Monastica fossan las [p. 6] pretensiuns, e schliattas isonzas, che surdovrava il Comin enconter tuts dreigs della S. Baseilgia, e dils Ss. Canones, & enconter la Regla de S. Benedeig, sche ha el faig da saver agli Mistral, che era da gliez temps il Signur Landaman Gion de Florin, ch' el vessi da portar avont enten num de … sia Sointgiadat certs pugns e caussas, e garegi per quella fin, ch' el deigi clamar ensemen tut il Lodeivel … Obrikeit. Sinquei ha il vivont nomnau Signur Mistral de Florin sin ils 27 de November clamau ensemen tut il Lodeivel Obrikeit, al qual il Monsignor Nunzi Apostolic ha proponiu, e portau avont quests pungs:

Suenter haver giu porschiu sia Amicizia, e Survetsch, ha el dau ad els enten num de Sia Sointgiadat la Benedictiun apostolica, sche ha el lodau il Zel, & iffer, e stateivladat enten la vera Cardientscha dil Comin della Cadì, & ha exortau, ch' ei deigien decaudenvia perseverar enten quella stateivladat. Suenter quei ha el ad els mussau, declarau, e faig vèr clarameing, … con mal, con malgiestameing els hagien surdovrau la Authoritat da schentar, e legier ora ils Avats, da scriver avont leges als Avats, e da far simigliontas Conventiuns, e Compositiuns encunter il Jus Canonicum, encunter … l' Immunitat Ecclasiastica, e enconter tuts dreigs, e schentaments della S. Baseilgia etc. Per quei garegia il Monsignor Nunzi, ch' il Comin rendi, renunzieschi, irriteschi, e laschi suenter tuttas quellas, e simigliontas schliattas caussas; ellas seigien cau nomnadas ner buc, seigien en tgei grau, ne fuorma, e haigien tgei num de pretensiun, ch' ellas veglien, che possi esser enten in grau ne l' auter enconter ils Ss. Canones, ù enconter l' Immunitat, 40 e libertat Ecclesiastica; era las Collaturas con tut lur dreigs deien ei tornar alla Claustra, & empermetter sointgiamein, da mai pli garegiar, ner domandar … ù pretender. Cura che il Comin vegn a vèr dau suenter, e reclamau