Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese/Capp XVI

Capp XVI

../Capp XV ../Capp XVII IncludiIntestazione 8 dicembre 2023 75% Da definire

Capp XV Capp XVII

[p. 62 modifica]

Capp XVI.

E
GHE s’è vesinnaa per tentall i Farisee, e i Saducee: e l’han pregaa de fagh vedè on quai miracol.

2 Ma lu el gh’ ha rispost, e ’l gh’ha ditt: Vialter a la sira disii: Farà bell temp, perchè gh’è el ciel rosa.

3 E a la mattinna: Incœu farà temporal, perchè el ciel l’è scur e ross.

4 Vialter donca conossii el ciel a prima vista: e savii minga i segn del temp? Razza de gent cattiva e adultera, che cerca on segnal: e nissun alter segnal ghe sarà faa, che quell de Giona profetta. E lassandi in libertaa, l’è andaa via.

5 Intanta i sœu scolar in del traversà el lagh, s’eren desmentegaa de tœù su del pan. [p. 63 modifica]

6 E Gesù el gh’ha ditt: Tegnii avert i œucc,e guardev del levaa di Farisee e di Saducee.

7 Ma lor pensaven tra de lor, e diseven: Emm tolt su minga de pan.

8 E naccorgendes Gesù de sta robba, el gh’ ha ditt: Perchè stee sora penser, o gent de poca fed, perchè gh’ avii minga de pan?

9 Ma capii minga, e ve regordee nò di cinqu micch per i cinqu milla omen, e quanti cavagn vanzaa n’avii tolt su?

10 Ve regordee nò di sett micch per i quatter milla omen, e quanti cavagn n’avii tolt su de vanzaa?

11 Come fee a capì nò, che l’è minga per riguard al pan, che v’hoo ditt: Stee a l’erta col levaa di Farisee, e di Saducee?

12 Allora han capii, che l’aveva minga ditt de sta in gardia dal ferment del pan, ma di massim di Farisee e di Saducee.

13 Gesù peu essend andaa di part de Cesarea de Felipp, el gh’ha faa sta domanda ai seu scolar, disend: La gent cosse la dis del Fiœu de l’omm?

14 E lor gh’ han rispost: Quajghedun dis, che l’è Giovann Batista, quajghedun Elia, quajghedun Geremia, o quajvun di profetta. [p. 64 modifica]

15 E Gesù el gh’ ha ditt: E vialter, chi disii, che sont mì?

16 Simon Peder el gh ’ ha rispost, e’l gh’ha ditt: Tì te see Crist, fiœu del Signor vivent.

17 E Gesù el gh ’ha rispost, e el gh’ha ditt: Fortunaa tì, Simon Bar-Jona: perchè l’è minga nè la carna, nè el sangu, che t’han faa capì sta robba, ma mè Pader, che l’è in ciel.

18 E mi te disi a ti,che ti te see Peder, e su sta preja mì tiraroo su la mia gesa, e i port de l’inferna gh’avaran mai forza contra de lee.

19 E a tì mì te daroo i ciay del paradis. E qualon que robba tì te ligaree su sta terra, la sarà ligada anca in ciel: e qualonque robba t'avaree desligaa in terra, la sarà desligada anca in ciel.

20 Allora el gh’ ha daa orden ai sœu scolar, che ghe disessen a nissun, che lu l’era Gesù el Crist.

21 Dopo d’allora Gesù l’ha comenzaa a spiegass coi sæu scolar, che lu el gh’aveva bisogn d’andà a Gerusa lemm, e ch’el doveva sopportà tanti robb dai vecc, dai Scriba, e dai capp di sazerdott, e ch ’ el doveva vess mazzaa, e ch ’ el saria resuscitaa el terz di.

22 E Peder tirandel de part, l’ha comenzaa a criagh disendegh: Sarà mai vera, Signor, che te succeda sta robba. [p. 65 modifica]

23 E lu voltandes a Peder, el gh’ ha ditt: Tiret lontan de mì, satanass, tì te me scandalizzet: perchè te gh’hee minga la sapienza del Signor, ma quella di omen.

24 Allora Gesù el gh’ha ditt ai sœu scolar: Chi vœur vegni adree a mi, ch’el se desmentega de lu, ch’ el ciappa la soa cros, e ch’el me vegna adree.

25 Perchè chi vorarà salvà l’anima soa, le perdarà: e chi perdarà l’anima soa per causa mia, le trovarà.

26 Perchè, che util el gh' ha l’omm, s’el guadagna tutt el mond, e peu el perd l’anima? o cosse el gh’ha l’omm, che vara pussée de l’anima?

27. Perchè el Fiœu de l’omm el vegnarà cont la gloria de sò Pader, e coi sò angioj: allora el ricompensarà a segonda di merit.

28 In veritaa mi ve disi: In tra quij tai, che gh’è chi, ghe n’è de quij, che moriran minga prima de vede el Fiœu de l’omm a anda in del sò regno.