Historias dil munt sogn Gieri/11
 |
Questo testo è incompleto. | |
| ◄ | 10 | 12 | ► |
L' uolp ed il stgirat.
Ei era il temps avon cargar:
Las vaccas eran si prada;
Las jarvas carschevan el caul solegl,
Ils purs fagevan pischada.
1560 In' uolp in di leu mava a spass
Tras in uaul demaneivel;
E cun la veglia vegneva a per
In bi stgirat curteseivel.
In peil brin - mellen haveva l' uolp,
1565 Ed ina cua rasada;
Mo cotschens fuv' il manedel stgirat
E vev' ina viva egliada.
Sin via domonda l' uolp il stgirat
Davart la sia malezia:
1570 „Conts lests has ti?“ Ed il camerat,
Rispunda cun rara finezia:
… „Jeu hai in sulet.“ Mo l' uolp sin quei
Schmanatscha tut de vilada:
„Jeu magliel tei, sche ti numnas buc
1575 Tuts tes inschins quella gada.“
E l' uolp segloriescha cun plaids
De van' ambiziun e luschezia:
„Jeu mezza hai pli che siat buns lests,
Che porschan a mi segirezia.“
1580 Ed ord igl uaul quels dus ein vegni,
El quolm tiel clavau e la tegia,
Il pur ei naven, il muvel rentaus,
Ruaus dil miezdi cheu regia.
Il dutg leu quora sper tegia giu,
1585 Il prau ei cargaus cun jarva.
Encunter la tegia in suffel va:
La porta sura sesarva.
Entuorn la tegia precautamein
Els miran per lur segirezia;
1590 Stgirat ed uolp sigl esch fan in segl
E miran entuorn cun letezia.
Els vesan il baun, leu pendan tschaduns,
Sur meisa en dubla clavella;
En l' auter cantun ei fatga da mir
1595 La fueina cun crap ed arschella.
Ual spegl esch tegia sin dus posts
Temprada ei la panaglia;
La scua leu stat encunter la preit
E festa de la buobanaglia.
1600 Ins vesa leu aunc la caldera d' irom,
Sadialas, bercagls en parada;
Mo nuot de magliar, la porta tschaler
Sto esser cun clav serrada.
Il pass de gliez esch ei ferm isaus,
1605 La porta ha ina sfendaglia;
Leutras pertratgan els de seruschnar,
Fagend ils plans de canaglia.
Ed il stgirat, satells sco el ei,
Seschluetta suten bein maneivel;
1610 Mo l' uolp pli ves po serabitschar
Entras tier il past deletgeivel.
Il fin stgirat clom' ora all' uolp:
„Mo spetga, jeu sufflel surora
Il tschuf, ch' il suffel ha fiers el curtè,
1615 Pazienzia, ti cara consora.“
La groma el maglia suro dabot,
E cloma lu l' uolp s' entardada;
Atras la rusna sefultscha en fin
La veglia aunc fomentada.
1620 Il latg sgarmau enguordamein
La beiba en ferma tibada;
Mo l' engurdientscha fa emblidar,
Ch' ella vegn cheutras scufflada.
Sut igl esch ora va il stgirat,
1625 Mo l' uolp vegnida pli lada,
Mett' adumbatten siu tgau el vau:
Sto star en tschaler pigliada.
„Cun siat inschins pos bein vegnir o?“
Clom' en il stgirat ed endrida!
1630 El va per siu fatg. Quei di dal pur
Ei l' uolp vegnida sturnida.
„Engraziel per la praula, da cor engraziel fetg,
Dagl agen tratsch suera il raquintau schabetg.“
Plidond aschia tonscha il Risch siu maun al Jon.
1635 Filax osut la meisa tgulond vegn neunavon,
Sco sch' el capess l' historia dell' uolp ed il stgirat
E fastisond la mala, less far in spert sbargat.
Mo de Razen il giuncher domonda il signun:
„Co vus la primavera cul muvel dil patrun
1640 A quolm ed en Ranasca meis en, jeu less tadlar,
Risdei da nies bi muvel da vies cunfar, luvrar.“
Cheutras il Jon Boccatscha sesenta honoraus
E resda sco in giuven dal matg tut incantaus.
Co Jon va cul muvel egl ault.
Solegl e plievias cauldas, favugn el meins de Matg
1645 Compognau en la tiara cun ferm e clar lungatg
La nova primavera, scaffidra dellas flurs,
Che vegn cun nova veta, cun novas terlischurs.
Cu la cascada gronda resuna ferm puspei
Tras selvas e pardialas curdond stremblent sil pei;
1650 Cu il cucu annunzia, ch' il matg ei returnaus:
Da la cadein' il muvel vegn era liberaus.
Adault tier l' jarva nova en duas, treis staziuns
Nus mein cun nies grond muvel. Gl' emprem si da Starpuns
E stein a pastg cheu ora els plauns e fops de Girs,
1655 Che flurs ed jarva catschan sils tschespets bials, entirs.
La crusch sil crest sesaulza sper acclas de Casti;
Il buob ils schetgs pertgira, lai buca mitschar vi
Sil maun de las cultiras de segal e salin,
Dumiec, panetsch', arveglia, aveina, fava, glin.
1660 La fin de Matg fa crescher niev pavel sil misès,
Maneivel de Cafoghel, ch' ei dil signur possess;
A quolm leu serabetscha il muvel scadanond
Zampugns, talacs e stgellas sin via selegrond.
Per via tras vischnaunca de sogn Leodegar
1665 Nus mein spel mir santeri pli lunsch cun scadenar,
Per miez la liunga tenda de casas e clavaus,
De cuorts cun bia pumera, curtins ed orts en claus.
Ils purs neutier caminan il muvel per mirar,
Pertgei jeu sai e digel, ge senza seludar:
1670 Mo in en nossa tiara in muvel tal po ver,
Sco nossa signeria: la claustra de Muster!
Il muvel legher varga sur Punt e sur Chislatsch,
Ils schetgs, ch' ein ord cadeina, zapetschan ferm il tratsch.
Las vaccas e genetschas cun pass van pli temprau,
1675 La direcziun e senda ei san dagl onn vergau.
Da peil aunc fin e neidi ein ils vadials zavrai;
Els fan segliots da forza el liber carmelai.
Els ston si quolm emprender per l' jarva de tschapar;
Il buob ha gronda stenta de quels entruidar.
1680 El quolm cun latg e gromma ins cascha, fa prument,
Termetta silla catla a cas' il gudiment.
Entuorn sontga Geletta, amiez il Zercladur,
Tier ils muletgs siu muvel termett' ad alp il pur.
Il di de la cargada ei dat da bia burlém,
1685 La biestga muentada va cun siu scadanem
Encunter la Ranasca si sur gl' uaul Pigniu,
Che ha tiel segneradi da vegl enneu udiu.
Cun tut il necessari per il survetsch de stad
Vegn il cavagl de sauma cargaus immediat;
1690 Andiast, Pigniu el varga en vi, enneu, pil trutg,
Siu buordi bein segeina passond el puoz e dutg.
Noss' alp ei silla costa, da quella vart dil pass;
Sut tegia lunsch serasan muletgs, spundivs e grass;
Damaun e ser' en stavel, las vaccas nus rimnein
1695 Mulschin, ch' il latg fa spema, ed els curtes derschein.
Visettas si de casa retscheiva il signun;
La tegia hospitala offrescha penn, tschagrun;
Caschiel, pischada frestga sin meisa dil signur,
Vivonda per fumeglia leu giu a casa lur.
1700 En l' alp gudin nus tratgas ded atgna invenziun:
Il hosi: cun pischada e frina e tschagrun;
Il spitg, cun gromma, frina, in fin barsau de tatsch,
La buglia, ch' ei de volver, dat poss' al cor e bratsch.
Las muntanialas finas, che stattan a sulegl,
1705 Enquera de surprender igl inschignus fumegl;
En tegia sbuglentadas furneschan ellas grass,
Per unscher giugadiras, che san ca far pli pass.
La sera de bial' aura sut stavel il signun
Si tier fideivlas steilas decloma la canzun:
1710 Ils plaids d' Ave Maria, ils nums de nos cars sogns,
Che glieut e tiers pertgiran, pertut sco buns compogns.
Il Victor gia pertratga, tgi sa cu' i tucc' a mi? …
El arva or in cedel e vesa sil pupi.
Gl' emprem el secotschnescha, mo il caplon sa far
1715 Curascha e bien anim a siu stupent scolar.
El conta la cantada dil schnec e dil pulein
E Lanzelet compogna ils plaids migeivlamein.