Poesie milanesi/III - Ottave/Fra Zenever

Fra Zenever

../Oltre desgrazi de Guovannin Bongee ../../IV - Quartine IncludiIntestazione 27 dicembre 2020 25% Da definire

III - Ottave - Oltre desgrazi de Guovannin Bongee IV - Quartine

[p. 208 modifica]

FRA ZENEVER

(1811-1815)

NOVELLA.1

Bagaj, che sii amoros, che sii intendever,
De giá che gh’avii gust de damm a tra,
Vuj contav on beli cas de fraa Zenever
Ch’el ve fará resta de mascabá2;
Vel cunti senza franz ne saa ne pever,
Tal e qual l’hoo sentii anca mi a cuntá
L’ann passaa de sti dí de quell panscion
Che predicava al Carmen la mission.

Avii donch de savè inanz a tusscoss
Che fraa Zenever l’era on bon vivan,
Tutt scisger e buell3, tutt carna e oss
Col medemm fondator di Franzescan;
E ch’anzi quell beato requiepposs4
Che adess goden in ciel sti duu Cristian,
L’han quistaa insemma in l’istess loeugh tutt duu,
Vun con l’offizi, e l’olter col cazzuu5.

[p. 209 modifica]


Ma per quant tult e duu per santitaa
Fudessen dò mosch bianch in religion,
ImpunemancK però voeuren che i fraa
Gh’avessen pussee amor per el ratton6.
Se seva fraa anca mi, giá sarev staa,
Dighi el cocur, de l’istessa opinion,
Perchè in convent aimanca fraa Zenever
Quejcossa el ghe portava per la fever.

Defatt quand che lu el fava el cercador,
A furia de panzanegh e tabacch.
De coronn e majstaa coi pajelt d*or.
Ogni esuss l’èva a cá a vo)á i bisacch:
Sant Franzesch el podeva canta in cor
Sira e mattina fin che l’èva stracch,
Che fin che lu el batteva la cattolega7
L’èva f ranch l’interess de la buccolega.

Oltra de tult i sloffi8 di cercott.
L’èva anch famos per cent olter cosselt,
Cioè per giusta zent9 e braghee10 rott,
Solassá, strappa dent, mett i copett,
Tajá caj, compwnn acqu, sugh e decott
Per colegh, toss, bugnon, brusor de peti,
De moeud che i medegh per desperazion
£1 ciamaven Padrin Rompacojon.

Ma i fraa che hin semper fraa, e come fraa
No se diletten tant de cortesia,
Giusi apponi per sta poca abilitaa,
Póndegh anca sul goeubb l’infermeria;
E lu content e stracontent, inguaa11
Che se gh’avessen daa la libraria,
El portava i duu pes con quell savor
Che mi portarev quel de senalor.

[p. 210 modifica]


Oh chi insci sí, el diseva el Missionari,
Besognava vedell sto religios;
Con pu gh’eya occasion de vess in l’ari,
Pussee el pareva ch’el fudess a spos;
Lu el vojava spuin12, vas, orinari,
Com’el vojass di impoll d’oeuli de ros;
Lu el nedrugava13 piagh, marsciur e crost
Come el nedrugass quáj14 de coeus a rost.

Quand se trattava poeíi de tend adree
A on ammalaa d’on maa de conseguenza.
L’era propi offellee fa el tò mestee;
Fraa Zenever dov’eel? Con reverenza
El gh’era saldo lí del pè di pee
Tutta la santa noce, anca in sentenza
De resta in del patton15 ^l settimann
Dritt dritt come el battacc in di campann.

Ma el fa stringh de la peli16 in di occasion
L’èva anmò, direv squas, on bescottin,
Ch’el n’ha faa fin de qui], giurabaccon.
De fass cred sassinaa in di mezzanin17;
E per quest sant Bernard el gh’a reson
Lá in dove el tratta de l’amor divin,
E che el dis ciar e nett, ve ziti el test,
Che Amor quoedam sancia insania est18.

Adess mò, i mee bagaj, che cognossli
Fraa Zenever con tutt i so virtú,
Stee quiett, demm a tra che sentirii
Quell fatt che v’hoo promiss de cuntav su.
Col dá ascolt, chi sa fors che no podii
Deventá tane Zenever come lu;
Se de nò restarii tanci Gervas,
Baciocch, Michee, Pasqual, quell ch’a Dio pias.

[p. 211 modifica]


Ora sappiec che tra i tane ammalaa
Ch’el gh’ha avuu fraa Zcnever per i man,
Gh’è capitaa ona voculta on certo fraa,
Ch’el ciamaven fra Sist de Fabrian.
L’era Sist in sul fior de la soa etaa,
£ se dis che un trattin quand l’era san
L’avarav daa de fa a tendegh adrce
A on para de bottegh de prestinee.

Fra Sist, che a colezion, a disná, a scenna
E a tucc i marenditt, che insci ghen fuss!
£1 ris’cíava lá on stomegh de balenna.
Che l’avarav sbertii19 i ostrech col gust,
Adess, senza appetiti e senza lenna,
Desf20 de stomegh, e magher come on uss,
£1 deslenguava in man de fraa Zenever
Senza on dolor de eoo ne on fil de fever.

1 medegh e i zerusegh de la cura,
Avend faa i soeu rifless che a no toccali
El se inviava al babbi21 per vittura,
£ el marciava per posta a medegall,
Han dezis de lassagh a la natura
£1 scrupol de conscienza de coppali,
£ se n’hin lavaa i man col streng i laver.
Alza i oeucc, e scrusciass22 el eoo in del baver.

Ma Zenever, per quella cognizion
Ch’el gh’aveva del stomegh de fraa Sist,
El s’eva tolt l’impegn in religion
De fagh vede ai dottor che gh’han stravisi;
Tutt sta che l’aggradissa ci prim boccon,
El diseva, e vuj css on becc fottrist23
Se adree vun l’olter noi redusi in cas
De mangiass i sciavatt in alabras24,

[p. 212 modifica]


E lí allon! fa su insemina in d’on fagott
Polver, pinol, triacch e lettuari,
Impeli, groppitt, tollitt, mestur, decott,
E giò per al condutt del nezessari;
E poeú mettegh al post de sti ciapott25
Di bon peccher de vin vece ordenari,
Propi de quell che scuffien tra de lor
Quand fan capitol i deflnitor.

E pceú a furia de brceud e geladinn,
De ressumad legger e de ceuv fresch,
De pantrid, de pappinn e de nozzinn26
De zinivella27 fritta e pan todesch,
Te Tha redutt a segn de sbalordinn
Perlina l’istess pader sant Franzesch
Ch’el sclamava dí e noce Integram horum
Opto silvam habere íuniperorum28.

Ma fin chi gh’è nagott de stravagant,
Me dirii, perchè hin coss che al dí d’incoeu,
Senza dass a d’intendes de vess sant,
1 fan a l’Ospedaa fina i pezzoeu29,
Sí, bona! bravi! me rallegher tant:
Savii nanmò nagotta, i mee fioeu....
Ma basta.... Sentii questa, e sappiemm dí
Se i pezzoeu en fan anch lor de quist che chi.

Quand fraa Sist, grazia al ciel, l’è staa a la via
De fa balla coi dent i duu polsitt,
Zenever saldo arent come l’ombria.
Noi fava che inzigagh tutt i petitt,
E ghi je scodeva tucc fuss sansessia.
Come fan i mamm grand coi biadeghitt,
Savend che quell che pias noi fa descapit,
E che el proverbi el dia: Nutrii quod sopii30.

[p. 213 modifica]


Ma a forza de fresagh ci culiieo,
Sur sí mò che on beli dí ghc solta in ment
De vorè on pc de porch a scottadeo31;
E Zenever dolz dolz e compiasent
£1 ghe respond col solet Laus dco,
E poeÌ! el corr come on matl per ci convcnl
A cerca on porch de quij de quatter pc,
Ma de quatter, sí adess! ciappa ch’el gh’è.

El resta sui so duu come de strasc
Come in att de dá a tra a on’ispirazion;
Poeú va in cusina, ranca on cortellasc,
Regolzes32 (ina al sedes el patton;
Ciappa la straa pu curta a on cassinasc,
Solta foss, scarpa sces, sforza on us’cion.
Branca on beli porch per on pesciceu dedree.
Zonfeta, tajel via, e scappa indree.

I sguagn33 del pover porch, e quij d’on tot
Ch’era staa testimoni de Tazion,
Desseden on vespee de curios
Che van inanz indree come in fonzion;
Intant per el paes la corr la vos,
E la riva a l’oreggia del patron
Ch’el sent e el ved el cas, e el buj e el fuma
Come la birra che va tutta in scuma.

E insci cold cold de rabbia el va sul fatt
A catta sant Franzesch propi in persona,
E lí el comenza a scartagh giò bagatt34
Disendegh adree roba bolgirona;
Che ghe vceur olter che porta i zapatt35,
El eoo pelaa, el cuu biott e la corona,
Che predegá el degiun, scoeudend a off
Tutt i pctitt con la reson del loff.

[p. 214 modifica]


Ch’el vegniss, e el vedess che sort de spass
El s’eya tolt con lu vun di soeu fraa;
Ch’el vegniss, el vedess e el giudicass
Se no even canaj, lader de straa,...
De mceud che a no sfondagh tutt dò i gannass
Gh’è vorsuu la pascienza e l’umiltaa
D’on sant pacifegh come on sant Franzesch:
Se Teva sant Ambroeus, el stava freschi

Ma Franzesch, mansueti come on agnell,
El ghe lassa con flemma svojá el goss,
El compassiona el stat del so porscell,
El conlessa anca lu ch’el fall l’è gross;
Poeíi el le ruzza36 a la porta insci beli,
Promettendegh on mondo de bej coss;
E el se le cava infin del brutt impacc
Col saragh la pusterla in sul mostacc.

A on pover cap de cá che gh’ha interess
De conserva i provecc d’ona fameja
Ghe lassi on poo pensa s’el ghe rincress
A Franzesch el trovass in sta boreja!
Intant, per medegá el maa ch’è suzzess
Col pel de quell che ha avun sta bella ideja,
L’ordenna subet de ciamá a rassegna
Tucc i fraa, tant ratton37^ che de colmegna.

Appenna sonaa el copp, fiocchen i fraa
In di sai del capitol a balocch38,
Che quand se tratta de curiositaa
Corraraven descolz39 sui articiocch40:
Se setten, stan lí zitt che no tran fíaa
A vardá sant Franzesch che in ton patocch41
El ghe squaquara giò con pocch paroll
Tutta la relazion de sto beli noli.

[p. 215 modifica]


Paricc a sta borlanda comenzaven
A niná per la bila el tafanari ;
Paricc inscambi manch fogos tremaven
Su la cerca del vin che 1 era in Tari ;
Paricc d’olter pu agher mormoraven.
E faven di giudi^i temerari,
Quand Zenever a on tratt el sbalza in mezz,
E el rezita a assa-brutta42 sto bel pezz.

Se in don paes cattolegh e roman
Se stima pussee on porch che ne on fradell,
Se la var manch la vita d’on Cristian
Che ona strascia de gamba don porscell,
Gh’avii reson, son mi et razza de can,
Sí, reverendi pader, sont mi quell;
Tajee giò pur alegher la sentenza,
Che s’hoo faa el maa, faroo la penitenza.

Ma ve avvisi però ch’el falt che hoc faa,
L’hoo faa per scoeud i butti43 de fraa Sist,
Per dá la vita a on pover ammalaa,
A on omm simiiitudena de Crist;
L’hoo faa per via ch’el ciel me l’ha ispiraa,
Perchè la mia pa^sion l’è a fann de quist,
Che in fin me vanti, e che poss ben vantamen,
Se quel che hoo faa, l’hoo faa ad Dei gloriam: Amen.

Ah Zenever, Zenever! sti reson,
El sclama sant Franzesch, hin bonn, hin bej,
Varen di copp in su44 di milion,
Ma chi in terra no paghen i porscej;
Ora però che l’è staa faa el scarpon, ’
Besogna giustall su a la bella mej,
E perchè mò te pias de parla insci
Fa on poo giust el piasc de giustall ti.

[p. 216 modifica]


Fan l’ecco luce i fraa a la provvidenza
E al mezz termen del pader general,
E Zenever, che in poni d’ubbedienza
El corr ladin pussee d’on servizial,
Appenna l’ha sentii la soa sentenza,
El va a cerca el patron de l’animai,
E el le catta sui oeuv che l’era adree
A dinn di Franzescan tant che sia assee.

E lí allon vagh adoss saraa adrittura
Con di argoment che tacchen a la peli,
Con di pass de vangeli e de scrittura.
Col paragon tra Sist e tra el porscell,
E el sa trovagh tant ben l’infílzadura,
Che d’on torrion che l’èva del Castell,
In manch d’on’ai;e e on gloria el me devenla
Ona torr de lasagn e de polenta.

E Zenever ch’el ved la mudazion
Che suzzed in quell omm a oeucc battent,
El tocca via de longh de l’istess ton
Fin che tutt sbaguttii,45^ tutt maccarent46
El ghe se butta in terra in genuggion
E el le prega a aggradí e porta in convent,
In segn de componzion vera e sincera,
Quell porscell de tre gamb tal e qual l’era.

Zenever trionfant e glorios
L’entra in convent cont el porscell in spalla;
Ghe fan cortegg intorna i religios,
Che in st’occasion no ghe n’è vun che calla:
Se canta on beli Te Deum a sett vos,
E dopo in refettori la se scialla,
E se sent fina i fraa pu scompiasever
A sbragiá a tutt sbragiá, Viva Zenever.

[p. 217 modifica]


Bagaj, ch’oltra a vess bravi e savi e bon,
Sii timoraa de Dio e sii devott,
No lassev vesní in eoo la tentazion
De imita al dí d’incoeu sto fraa cercott,
Perche col codez de Napoleon
A l’articol tresent e vottantott,
Ve costarav st’ispirazion divina
Cinqu o des ann de ferr e la berlina.



Note

  1. Questa Novella è tratta dal libro intitolato Le Meraviglie di Dio ne’ suoi Santi, opera del rev. P. Gregorio Rossignoli, della Compagnia di Gesú. Vedi l’edizione milanese fattane dal Malatesta nell’anno 1708, parte II, meraviglia XXII, pag. 245.
  2. nuKabii : propnam. zucchero roMo (dal francete moscovaJe) qui usato per annichilito.
  3. sciager e buell: etaere come ceci e trippa, cioè inaeparabili.
  4. requieppos: beata requie.
  5. cazzuu : mestolo del cuoco.
  6. ratton : frate laico converto. ’ Voce caduta colla toppreuione degli ordini religiosi ". (Nola Jell’A.).
  7. batteva la cattolega: questuava.
  8. sloffi: fanfaluche.
  9. zent: cinture.
  10. braghee: fasciatura per sostenere gli intestini, che escono fuori com«- chessia dalla cavitá del basso ventre.
  11. inguaa: come.
  12. spuin: sputacchiera.
  13. nedrugava: puliva accuratamente.
  14. quáj : quaglie.
  15. patton : sajo.
  16. fa strinali de la peli : propriam. ridurre la pelle a stringhe, cioè assoggettarsi ai piò duri stenti.
  17. mezzanin: ammezzati, cioè cervello
  18. Amor. ecc. : amore è una specie di santa [pazzia.
  19. sbertii: smaltite.
  20. de»f: dUfatto.
  21. al babbi: all’altro mondo.
  22. scrusciass, ecc. : stringersi nelle spalle.
  23. becch fottrist: gran monello.
  24. alabras: labras, stracotto.
  25. ciapott: ninnoli.
  26. nozzinn: bocconcelli.
  27. zinivella: cervello.
  28. Integram, ecc.: vorrei avere una selva intiera di questi Ginepri.
  29. pezzoeu: inservienti d’ospedale.
  30. Nutrii, ecc.: nutre quello che si gusta.
  31. scottadeo: bollente,
  32. regolzes: rimbocca, succinge.
  33. sguagn: guaiti.
  34. scartagli giò bagatt: imagine presa dal gioco del tarocco, spiattellare.
  35. zapatt: ciabatte, sandali.
  36. ruzza: sospinge.
  37. tant ratton, ecc. : tanto laici che di coro («/e colmegna).
  38. a balocch: a bizzeffe.
  39. descolz: scalzi.
  40. articiocch: carcioffi.
  41. patoch: patetico.
  42. assa-brutta: ex abrupto.
  43. scoeud i butti: soddisfare le esigenze di stomaco.
  44. di copp in su: dalle tegole in su.
  45. sbaguttii: sbigottito.
  46. maccarent: piagnucoloso.