Vita de Giachen Caspar Muoth/1
 |
Questo testo è incompleto. | |
| ◄ | Vita de Giachen Caspar Muoth | Vita de Giachen Caspar Muoth | ► |
1 Affonza ed adolescenza
Giachein Gaspar Muoüh ei naschius ils 29 de Settember 1844 si
Breil en Surselva, il pittoresc ed idillic vitg, nua ch'ins survesa
da sum entoclien dim la vallada.
„Cheu sesarva lunsch entuorn
In fritgeivel bi contuorn;
Tgiembels, spundas e planira,
Praus e pradas en verdira,
Selvas spessas e pastira
Circumdada da cultira.
B sisum gl'uaul terlischa
L'alp al pei de pizza grischa."
Sia tgina ha sesanllau en la casa dil mulin della resgia, situada al pei dil crest che porta l'antica baselgia de S. Sievi, sin la gonda dil dragun il Flem, che vegn ord la vall Frisal sut il Muot (Kistenstöckli) e va.cun forza giu e sper il Munt S. Gieri vi ad unir sias undas sburllontas cun quellas pli tempradas dil giuven Rein. La veglia canzun de quell' aua dil glatscher ha compognau ils siemis digl affont Giachen Hasper en Tavdonza de siu tat dil medem num. Da buob, e suenter mintgamai duront las vacanzas. ba el lu habitau pli anora en il vitg en la casa circumdada da bels praus e dad in grond curtgin, cumprada ensemen cun bia funds e biestga dal bab Mattiu, ch'era vegnius tier tener plirs cavals ed il pli grond muvel vaccas de tuts ils purs e signurs della vischnaunca.
„Mira leu il pign dil Mattiu", quei clom, udius dal viscal buobet duront ch'el gidava a catschar ad alp las -puschas", tunava aunc en l'ureglia dil poet dellas „Mesiras", sco el sez ha detg ad in amitg. ,,Ha il bab de Gion Tuella giu la pugniera? Na, mo tgi ha giu la miseriera sill'alp de Quader, ha fors'in auter giu ella?" legian ins en in siu manuscrit. Leghers accords ord il paradis dell' affonza resunan entras sia admirabla cantada alpina. Igl interess dil liistoricher Muoth per las relaziuiis purilas e sia attaschadadat allas ideas ed isonzas democraticas capin nus èra megler, sche nus pertratgein vid il mattet satil e tgietschen. che portava giu l'acla Carneglias il gentar preparaus dalla lavurusa mumma, stada cuschaniera a Bergamo, al bab ed alla sora. ina matta lleivla d'entelletg (+ 1884).
II dun, che muncava alla sora, havev' il mat en tont pli ault grad. Sia emprima instrucziun ha el retschiert dagl aug Gion Franzestg Tuor, ch'ha teniu scola varga 'trenta unviarns per la bein modesta paga de 20 renschs (34 frs.). Da glez temps havevan ils pintgs da seser sils quater bauns enturn la preit ed emprender ord lur cudisch, senz' astgar mirar lunderora, avont che vegnir domondai. Enqualin furava lu ina rusna lient, per saver cuchegiar tras de discus. „Ils affons ein cheu generalmein vivs e frestgs, gagliards e sfarfatgs — ei para aber, ch'els hagien ualti buns talents", remarca il november 1857 scolast Bisquolm p. m. de Mustèr, surprendent de direger la scola superiura de Breil, en siu diari ('actualmein en possess de sigr. redactur Josef Condrau). II meins suenter notescha el, che Mattiu Muoth hagi s'informau davart il figl: el seigi buca cuntents cul leger.
Sco cudischs de lectura vegnevan lu duvrai il „Cudisch per las classas maseunas" ed il „Cudisch instructiv per las scolas ruralas". Muoth ha teniu en buna memoria „quels cudischs veramein grischuns", sco el numna els en las Annalas de 1893. Igl emprim, di el, „conteneva praulas ed historiettas, per destedar la fantasia ed il senn moral dils pitschens", il secund „particularmein la biala simpla historia grischuna ord la plema de Professor Roeder, che ha tier ils catholics talmein plaschiu, che nies Cudisch instructiv ha leu survegniu in auter num popular: II Cudisch della Patria". En lez anflein nus in diember fablas en vers, en quest ina descripzitm en prosa dil valerus combatt dellas femnas de Lungnezza.
Tgi sa, sche tala lectura de scola ha bucca contribuiu ad inspirar las poesias giuvenilas nr. 2—12, ge forsa, ensemen cun l'impressiun produida sin l'olma affonila dagl aspect dellas numerusas ruinas de castels en la circumvischinonza de Breil. dellas baselgias e capluttas e della claustra, schendrau la carezia de Muoth per la historia grischuna? Seis ventireivla, ditg libra, ti tiara simpla, fideivla, Dils liberaders dil spirt, a ti, pur fortunus! Rechs, sche cuntens, vegns ti esser: buns, sche regla has strentgia. Ruchs sei tiu anim, sc'in glatsch: freids en ils prighels camionts: Ferms sco'l Rein, nu'ch'el croda tunont, stateivels sco greppa; Seis merets de tes tuns, hbers, merets de tes vegls! Quests vers, culs quals il Cudisch della patria linescha, ha Giachen Hasper copiau cun manitla eleganta scartira en in faszichel, derivont senza dubi dals davos onns de scola a Breil e contenent in' Instrucziun. reglas ed exercezis per la memoria.
„Reglas d'aur havein udiu,
Bein d'emprender ordador;
Aunc desperas detti Diu,
D'ellas prender bein a cor.
La memoria ei la purtadra e conservadra de tut saver, quei ei ina verdat nundubiusa e nunschnegeivla. La memoria sto vegnir pertgirada e regulada aschi bein sco il ferstan u enteletg. Nus savein mo aschi bia, sco quei che nus savein fideivlamein tener endamen. La memoria ei pia ina forza (ina facultad, ina habilitad, ina vertid) fundamentala dil spert. ."
Igl ei interessant de leger quei. per tgi che sa tgei memoria fenomenala G. C. Muoth ha possediu.
Era ord scola fuva el gia da quels onns amitg della lectura. El eri pli retratgs che ses camerads, devi pauc platta-stetgel, la portga e la sgarella. Persuenter sedivertiv'el cun historias e canzuns. „Las historias moralas dil canonic Chr. Sclimid"*, di el en la biografia de prof. Bühler, „fuvan da lezzas uras fetg propagadas en translaziuns romontschas, p. e. igl Utschi canari. il bien Fridolin ed il nausch Dietrich, Heinrich d'Eichenfels, la Vita de S. Genoveva etc. e vegnevan legidas cun predilecziun nellas famiglias las seras d'unviern", tont pli a Breil, nua che lur traductur era staus plevon. Milsanavon anfl' ins leu aunc uss en quasi mintga casa ultra las historias biblicas ils treis voluminus toms dil Cudisch de legendas. La pietusa mumma vegn èra ad haver termess el stediamein en baselgia. Cheu udiv' el las admoniziuns dil bien catechet e predicatur popular canonic Darms p. m., ch'ha pastorau a Breil nunintcrrutamein in miez tschentaner (f 1896), legeva ils divers cudischs d'oraziuns, tadlava il sun dell' orgla e cantava ils numerus quors dellas veglias e popularas canzuns religiusas rimnadas sut il titel „Consolaziun dell' olma devoziusa", in cudisch.
ch'el ha adina teniu car. II cult cun ses simbols, las solemnitats dellas fiastas ecclesiasticas, las processiuns entras la canipagna flurenta a S. Giachen e S. Sievi, de S. Gieri a Schlans e de S. Onna tier la caplutta digl ischi a Trun, nua che la mattatschaglia dils differents vitgs fageva de sedumognar, duront che babs e mummas assistevan al priedi, il S. Clau, la veglia de Nadal notg, il di de Daniev, cur' ch'el mava per la butschalla ed il bienmaun tier padrin e madretscha ("dunschalla Caterina nata Latour. mumma de ür. C. Decurtins), la cantada dils Treis retgs, il ritus dell' jamna sontga. Pastgas, la perdanonza, tut quellas pias isonzas ensemen cun ils variai usits e costums d'in pievel aunc buca modernisau, han cultivau il sentiment religius, ch'ei restaus en il cor dil poet, malgrad il criticismus dil historicher, e porschiu rih nutriment alla viva fantasia, ch'il giuven haveva artau da siu bab. Quei fuva in um de societat, enconosehius lunsch enturn per siu discurs interessant e siu humor. El haveva plascher de requintar anectodas, p. e. suls de Medel, che hagen priu vendetga in di de fiera. e saveva era metter sia caustica viarva en rima. De ses versichels curseschan aunc oz a Breil.
N N organist,
Cusrin dil Segner Jesus Christ,
Sche ti vul buc calar de sunar,
Sche sto la baselgia a ti scommondar.
Sche ti vas giu Glion
Ed has nuot de catschar ordavon,
Sche mo cun donn e cun fom
Stos ti vegnir or da Glion.
Dasperas ha el en ses meglers onns prestau biins survetschs alla vischnaunca, ei staus gerau ed ina gada (enturn 1850) derschader de cumin. En talas funcziuns vegn el ad haver sentiu il basegns dell' instrucziun, spezialmein dell' enconoschienscha dii tudestg. Perquei ha el giu premura de schar emprender quel siu tigl.
Denter las scartiras dil defunct sesanflan òra treis attestats. Igl emprim ei relaschaus pil secund semester digl onn scolastic 1859/60 dalla direcziun (Dr. Johann Baptist Hagg) e da dus in— structers della scola dil marcau de S. Pieder (Feldkirch). Gl'ei strusch de crer: ils 30 de Mars 1859 mava Muoth aunc a scola a Breil, sco ins sa constatar ord il surmenzionau diari de Bisquolm, ed ussa ha el cheu in certificat tudestg cun spir „Fetg bien", perfin en la grammatica, Tortografia e la composiziun ed en il talian! II rapport annual della numnada beiorganisada scola relatescha milsanavont. che Caspar, figl dil pur Mattiu Muoth de Breil, ha frequentau quella (ensemen cun dus auters Sursilvans, igl autur romontsch Rev. Mathias Rensch e siu frar) dagl October 1859 entochen igl 1 d'Uost 1860, ei staus il megler denter ils 34 scolars della classa superiura ed ha retschiert ils -3 d'Uost, il di della solemna publica promoziun, igl emprim premi.
Tgei letezia il giuvenet vegn ad haver sentiu en quei moment!
Savev'el ussa ge haver speronza d'urbir ora, ch'ils geniturs laschien studiar el. Ma els havessen giu basegns a casa de lur Giachen Hasper. ed ei mava perquei vess, de complenir siu giavisch. All' entschatta ha el stoviu secuntentar de survegnir la lubientscha, probabel sin mediaziun dil glez oun aunc leu sesent redactur Capaul, amitg dil bab, d'astgar sepladir a Cuera sco „mat de commissiuns" dell'ustria dil „Zen" (Glocke), per emprender d'enconoscher quei marcau, che sto gia lu haver plaschiu bein ad el.
Sa conts maletgs han occupau l'imaginaziun dil giuvenet en la capitala della Rezia alpina! Franc èra da quels, ch'el ha reproduziu schi stupent en in de ses emprims ed en in de ses davos poems: la vusch de S. Gliezi. Enconoschev'el ge bein avunda la vita de quei sogn. dil qual el savev' ussa ir si a visitar la grotta, ord il Cudiscli della patria e quel de canzuns.
„Tuts enten Diu ludeien
Soing Lieci nies patrun,
Ensemblamein canteien
A gli questa canzun,
Tras el ha la cardienscha
En nus sia naschienscha."
El ha per auter buca giu fetg emperneivel duront quei emprim domizil en la Curia Rhaetorum. In siu compogn de vegliadetgna de Breil. il qual frequentava glez onn la scola cantonala, se regorda d'esser staus en la „Glocke" sin visita tier siu camerat Giachen Hasper. ch'havevi lu mal in maun. Muoth sez ha requintau ina gada. ch'el stuevi leu parter la combra da dormir cun dus giuvens mazzèrs, ed ei schabigiavi che quels mavien giuedora la sera e turnavien anavos eivers. El vegn la permavera bugen ad haver baratau il far commissiuns nel marcau cun las lavursdil fundsa casa. Siu schar encrescher per ils cudischs ed ils talents manifestai aschi eclatantamein cun la victoria gudognada a S. Pieder, bein èra I'intercessiun digl aug scolast, han lu decidiu ils ses de satisfar a siu desideri. In attestat della scola claustrala de Mustêr documentescha, che G. C. Muotli ei staus leu en l'emprima classa reala igl onn scolastic 1861/62. ha giu in' excellenta conduita, en siat roms la secunda, en dus la secunda entochen l'emprima ed en dus (contabilitat e disegn) l'emprima nota. Sia habilitat pil disegn, visibla en divers de ses manuscrits, dat perdetga ch'el ha possediu da giuven ensi il dun dell' observaziun ed il senn artistic. che distingueschan il poet. Sil revers d'in de ses disegnsfatgs a Mustèr, aunc existents denter sias scartiras, discuvier' ins il suondont. bein siu emprim. exercezi de versificaziun.
Der Gebesserte.
Finstere Nacht. Eis und Schnee. Es lauten die Glocken. Er hört nicht und geht in den Wald, um sich zu erhângen. Seine Verzweiflung. — Jetzt steht er unter dem Baume. da liört er das Jammern der Mutter. Er hört den gestorbenen Vater. Er denkt an das Jenseits! Er sinkt auf die Knie, betet und geht zurück zur Kirche.
„Wohin, wohin, mein Sohn, so spiit!
Es ist ja Nacht, der Norwind weht!
„Bedeutet nichts, Du lass mich gehn,
Mir schadet nicht des VVindes Wehn!"
Er rief's und schliigt die Thüre zu
Und eilt dahin in düstrer Ruh.
Die Mutter dumpf in Schmerz versenkt
Sich hin zum Gottes Bilde lenkt.
Ein Thranenstrom jetzt los sich bricht,
Sie ringt die Hande, seufzt und spricht:
Ach Mutter, Mutter, Quell der Gnade,
Von meinem Kummer mich entlade!
Las duas strofas contegnan numerusas correcziuns de sia plema ed ein suondadas dad ina continuaziun meins reussida. La citada ei la fuormu glemada, cert buca mal gartiada per in scolar romontsch. — 7 — II lungatg vernachel figurescha buca denter las materias d'instrucziun allegadas dagl attestat da Mustêr. Dentont eis ei natural, ch'en quei centrum litterar de sia viarva il giuven ha aunc se perfeczionau en quella, èra sch'ei fuss stau mo entras la conversaziun. El seigi staus a dunsena en ina casa privata, forsa si Segnas, igl uclaun nua ch'el lai anflar siu Gioder finalmein la matta dil cor, la dunna de casa de veglias vertits ed isonzas. Con savens ha el, mont si ed engiu en la biala contrada desertina, viu a teiiischar la claustra de Sogn Sigisbert, digl avat Adalbert, de Segner Pieder de Pultengia, la baselgia de Sogn Plazi, il crest de Caverdiras, Disla, la vall dil Lucmagn. El vegn èra gia lu ad haver viu cele.brar Mustêr sia fiasta la pli populara ed ils umens della Cadi redunai a numnar il mistral, il sabi regenter. La viva simpatia, che ttadescha entras plirs capo d'ovras de Muoth per Mustêr e la claustra, lai concluder ch'el ha retschiert leu favoreivlas impressiuns de giuventetgna.
Il tiers certificat ei quel della secunda classa gimnasiala dil collegi de Schwyz pigl onn scolastic 1863/64. Las notas ein: tschun 1 1/2 (latin, liistoria, franzos, clavier, clarinetta) e diesch 1. Agi aug Franzestg havev' il nefs buca saviu mussar quei bi attestat, che porta il datum dil di de Nossa Dunna d'Uost 1864; igl amitg dils affons fuva avon paucs meins staus clomaus tiel Segner en la vegiiadetgna de 43 onns. lgl atun avon havev' il scolast aunc giu la satisfacziun de saver se cussegliar cul frar e las duas soras (tuts quater eran buca maridai) d'intervegnir cun prestar agid, per ch'il nefs, ch'els speravan ver io di avon igl altar en igl ornat sacerdotal, sappi turnar a Sviz ed entscheiver a studiar i! latin. Il quors scolastic precedent haveva Giachen Hasper absolviu, medeinaniein cul megler success, en la partiziun reala cun dus conscolars de siu vitg. Els se regordan aunc dils viadis fatgs ensemen sur il pass dellas Cruschs ed il quolm Pigniu. sil qual els havevan en la brentina falliu il trutg e stoviu star sur notg seligiai cun las tschintas, ch'el temeva cur' ch' ei navigavan sil pli bi lag della Svizzera per visitar la platta dil Tell e la prada dil Grütli, de siu entusiasmus d'allura per la poesia de Schiller. de sias domondas als professors, las qualas revelavan gia profunditat ed independenza dil pertratg.
Finida cun distincziun la terza latina ei il giuven, forsa sin cussegl de canonic Darms, ch'haveva studiau leu, entraus 1865 en il gimnasi tudestg de Friburg. El figurescha en il catalog de 1865/66 — 8 — de quella scola sco il secund alumii della quarta classa cun la nota 7 u fetg bien en tut ils roms. En ina sia aunc existenta lavur sur la congiuraziun de Catilina, presentada il schaner 1866 per entrar en la „Zahringia", secziun friburghesa dell' Uniun svizzera de students, semussa gia sia predilecziun per la historia romana e siu dun de raquintar e caracterisar. „Die Sprache ist durchgehends sehr flüssig und gewandt, weit entfernt von der gewöhnlichen trockenen Erzâhlungssprache", scriva il criticher, il qual relevescha mo la menda, de far memia pauc stim dell' interpuncziun. En las redunonzas della Zâhringia se palesescha il talent de Muoth per la disputaziun e l'improvisaziun e surtut siu humor.
Ils students san buca ludar avunda sia redacziun dil „Polygloton". La permavera 1867 se lamenta lur protocoll della inunconza de quei fegl per rir, sil qual els hagen adina se legrau, e suenter deploresch' el, ch'il redactur stoppi bandunar els.
Il motiv vegn buc indicaus. Nus anllein quel en il Kegl oflicial grischun de quei temps. Mattiu Muoth fuva, empau persia quolpa, entras far memia grondas cumpras ed esser bia en I'ustria, vegnius en deivets, haveva voliu encurir la fortuna tier enconoschents en Spagna, danunder .ch'el era gleiti turnaus. e dentont stirdau il regular giu ils quents a mandatars. Alla fin de schaner 1867 eis el vegnius en conquors.