../XVI

../XVIII IncludiIntestazione 15 aprile 2016 25% Da definire

XVI XVIII
Capo XVII.


titolo:Co stara coi geniturs de Genofefa? Intan ch' al ê chiló döt en festa y ligrëza, ê le palaz dl düca en Brabant ciamó sopolí sot a gran afliziun; mo le vecio Guelfo â otenü l' incombënza, de i porté ai geniturs dla contëssa la noela de chësc ch' ê deventé. "Resta chiló, amich, (i â dit le conte) lascion jí n plü jonn por chësta strada sfadiosa. Pënsa, cotan de pëis, ch' al t' ê le ritorno dai Mori, che te m' dijôs, chël sará to ultimo iade." Mo le portaermes i dá por resposta: Homo proponit, Deus disponit: ó dí: "Idî tira i dessëgns dl uomo sotissura." Do le iade tla vera m' ál Ël provedü de chësta onorevola y amabla incombënza, ch' i ne m' lasciará mai jí de man: déme duncue lizënza dl eseguí." Le conte ne zedô inciamó ne y i dij: "pënsa cotan d' agn, che t' as,

pagina:110

conscidrëia la lontananza dla strada, la ria sajun: fá ma cunt de döt cant chësc caro Guelfo." "Pora degöna, dopo ch' al é gnü la bona signura, me sënti iö de diesc agn' plü jonn, y plü bëgn n' poi mai finí mi ofize che cun chësta incombënza d' onur; fata ch' ara sará, m' dái cun ligrëza en pesc, y deach' i sun le plü vedl, durará chësta palsada, cina al de dl iudize." Scomöt da chëstes parores dij le grof: "Vá duncue mi vecio fedel combatënt: lîte fora mi plü bun ciaval, cun dodesc braui riteri y diji ai düchesc de Brabant, ciche te sëntes tl cör, y ciara di condü sagns y intun te mi brac; vá y t' acompagnëies Idî." Ince Genofefa l' á ciamó fat cherdé, por i fá dí ai sü döt cant, ciche le respet y l' amur filial i podô dé ite. Guelfo n' â stlüt l' edl en döta nöt nia, y denanch' al vëgnes l' alba s' êl inarmé sö, á cherdé i ciavaliers, i daidâ imbastí i ciavai, i solezitâ a se spazé cina, ch' al ê cun ëi a ciaval, y via danfora a düc, y insciö da doman cina da sëra, al scraiâ vigni tan: "Coraje, compagns, avanti." Y söla domanda, porcich' al â na te prescia, dijôl: "I pënsi ala crusc de chi che dessun jí a consolé. Y n uomo da bëgn ne dess ciaré a sü propri incomodi, sc' al i pó sparagné ince ma n’ora de tribolaziun. Insciöche sun jüs gonot cun ardimënt en galop a

pagina:111

scarzé sö ferides y fá degore leghermes, insciö orunse na ota jí a pora nia en galop por varí les plaies, y a assuié sö les leghermes! Oh i oress che chësc fucs ess ares, insciöch' i n' á inzai odü un depënt, ch' al parô, ch' al jiss sciöche le vënt." Y sön chëstes parores i dêl indô de sprom tl vënter al ciaval. N vedl ciavalier, ch' i â tigní sura nöt, Guelfo cioé, cui atri sü compagns, dijô, che chël bun vësco, ch' â dé adöm Genofefa y Sigfrid, consacrâ en chël de na dlijia nöia nia plü de n' ora de rezes dala strada, ch' ai â da fá. "Iló messunse jí a sprom, (dij Guelfo) porciche chël om sant mëss gní al savëi dla bona noela, y deach' al é tan sciché y prudënt, ói ch' al m' insëgnes la miú manira d' i porté dant ai düchesc mia incombënza. I á ponsé do codî por strada, y ne sun bun de ciafé fora n meso conveniënt, de n gní sura, coch' i messass dí; i á finamai fat la ressoluziun d' i scraié pro dalunc: — Genofefa é en vita, ara é gnüda ciafada; mo al ne s' convëgn salté en ciasa cun chësta manira. I sun n soldá vedl, y i n' á mai salpü cich' al ó dí pora, ater che por bocia di atri, y impó — na cossa stramba! chëstes parores. — Genofefa é en vita — m' á scassé sö, y i sënti tres n cer tremoroz. I n' ess mai cherdü, che la ligrëza podess fá n te mote; y sc' ara

pagina:112

m' vá a me insciö, ai geniturs podess la ligrëza improvisada porté la mort, tla medema manira, che na saita trata vá a ferí le cör. Y le mal él, ch' i sá ma da manajé la spada y no la lënga, por chësc ne sái iö da porté dant na cossa püch a püch, al me mancia mefo la finëza de rajoné cun prudënza. Chël bun vësco venerabl m' dará bun consëi, porcich' al é pratiché assá da baié cun le spirit en pesc." Rové ch' al ê dan chël signur reverendiscim, i âl porté dant, cich' al é sozedü y chëra süa dificolté, a gran impresciun de chël signur, che laldâ Idî dadalt, y respongn: "Sce, desse pesc, Idî ordinëia döt, ince les piceres cosses cun gran sapiënza. I sun instës intenzioné de jí a ciafé i veci geniturs, mi sacher minister me chërda por iló; duncue, aló, junde." L' onoré Guelfo ê ligher y contënt de podëi acompagné le vësco deboriada cun sü compagns. Le düca y la duchëssa passâ en oraziuns y leghermes le de, ch' i â porté la ria noela dla mort de Genofefa, y deach' al ê mefo dër chël le de dl aniversar, s' un stôi sará daite, en te süa propria stanza, sprofondá en gran afliziun. Bele scialdi vedli y dai ciavëis blanc portâi inlaota le guant da plüra, anzi che la duchëssa do le momënt de chëra desgrazia n' â mai plü metü da pert le guant bröm. Söl ciastel êl cuindi döt chît, ch' al parô desert, porcich'

pagina:113

ai sighitâ tres a tigní fora vigni conversaziun: al â bele dé l' ora por les sacres funziuns destinada, y an n' aspetâ plü degügn ater, che le vësco, che vign' ann gnô invié a zelebré la recordanza dla mort de Genofefa, pro chël medem alté, olach' al l' â sposada cun Sigfrid. Cruzié assá, sciöch' al ê, ponsâ l' düca tra se zënza fá parora: "' N colp, o na desgrazia da fá plü me ne ne s' essel podü toché por nosta ciasa ducala, che la desplanté a na te fosa: intan sides fata l' orenté d' Idî." Sciö ince la duchëssa sospirâ: "O ëi desfortuná! messëi perde nosta unica fia, tan cara, por man dl boia. Genofefa, nos speran de t' avëi sciöche angel de consolaziun al let de nosta mort, che tö te nes esses druché pro i edli; y impede chësc.. Mo (sighitâra pö ci ëra) sibe fat, o Signur osta santiscima orenté!" Ara â apëna dit chëstes ultimes parores, che le vësco venerabl gnô da üsc ite; na ligrëza de paraisc i lominâ tl müs. "Lascede de baudié, y godessela tl Signur," dijôl y sciöch' al foss ispiré da Idî ál scomencé a rajoné cun füch dla divina providënza, aplicâ a süa desgrazia le fat de Giacobe, ch' â pordü so fi Giuseppe y indô ciafé cun ligrëza. La unziun tl discurs dl vësco, y le füch amabl de süa retorica (la maestria

pagina:114

de savëi rajoné bel) i jô ai bugn veci sot tl cör, la recordanza dl amur d' Idî, che rigircia döt, y le pinsier ala ligrëza dl pere Giacobe, i â implí fora le cör de consolaziun, y trat fora la spina dolorosa ch' i tormentâ. "Ah ess Idî la bunté de nes fá na simile grazia," dijô la duchëssa, cun les mans ingropades; y le düca: "en chësta vita ne podunse aspeté atra consolaziun, che la speranza dl paraisc." Mo le vësco i respogn: "Y n’ éra podessel fá en chësta vita le Signur; por ci no? Ël, ch' á fat cosses tan granes, Ël, che fej la ferida, y la varësc, che tëgn te fossa y fej ressorí. Le Dî de Giacobe y de Giuseppe vir ciamó aldedaincö: Ël s' á dé forza, che le cör ne s' é rot dal dolur, Ël se conzed ci la forza, ch' al ne vais en toc ala gran consolaziun. Sö dunca impede le "dies irae" che ingherdenî zënza te dlijia sot ala s.Mëssa orunse incö cianté cianties de ligrëza: — Lalt a Os, o Dî d' infinita bunté, amur etern, onur y gloria a osta divina providënza, — porciche Genofefa é en vita y la podëis ciamó odëi." Spordüs a chëstes parores se ciari un l' ater y ales parores lorëntes dl om sant cojôl sö tl intern sentimënc inzerti, speranza y tëma fajô deboriada vera intel cör, che madër söl momënt n' ési bugn d' i la crëie al vësco. Ël intan deura atira l' üsc, y chërda

pagina:115

Guelfo, ch' é tla ciamena dlungia ad aspeté y tremorâ te so intern: "Chësc," dijel, "se cuntará le rest. Le portaermes te stüa apëna, scraia: "Sce ara é en vita, i l' á instës odüda, i l' á aldida, y i l' á tuta por la man." La noela — Genofefa é en vita — vá sciöche n tarlí por döt le ciastel. I sorvidus dl düca, les signures dla duchëssa, salta adalerch plëgns de morvëia, ligri y oramai fora de se. Guelfo á cunté la storia rara assá, impedí gonot dales leghermes, ch' i gnô te sü edli grisc, y cun na usc rota dal scomovimënt. Düc incëria messâ sospiré y pité ad aldí cuntan, y i düchesc spordüs stlaris dala ligrëza n' ê bugn de s' remëte dala morvëia y impresciun. Finalmënter ne s' lasciâl plü dubité, can, ch' i compagns de Guelfo laldâ düc pro cich' al â cunté; spo canch' al i portâ dant les parores de Genofefa y dl conte ai geniturs, s' ési chisc descedá fora, sciöche da na inciornida, a vita nöia, y scraiâ: "sëgn unse vit assá, sëgn, che savun, che nosta Genofefa é ciamó en vita, denanche morí la orunse ciamó odëi." y defat, dopo ch' ai á albü rengrazié a Idî te dlijia, ési atira piá ia deboriada col vësco venerabl, col bun Guelfo cui sü, y n gran tlap de sorvidus. Intan s' â ci Genofefa remetü en forza de bela pora y bona assistënza tan inant,

pagina:116

che les massëdles s' investî le corú cöce ia sëgn ch' ara gnô indô pro sanité. So unich dejider êl d' odëi sü geniturs, ch' é ince rová al ciastel plü atira, ch' an n' i ess aspeté, y la salüda cun leghermes ai edli lorëntes. Le düca n vecio venerabl, s' l' abracia dl döt scomöt, sciöche zacan Scimeun tl tëmpl dijôl ci ël: sëgn, Signur, tolesse osc servo, sëgn che mi edli á odü chësta ultima grazia." La uma s' la tira al cör sot a tan de leghermes y dij: "Śëgn möri contënta, deache tö te vires, y tüa inozënza é fora de vigni dübe. Insciö degorô les leghermes en abraciamënc de ligrëza. Spo s' oji al pice möt, y scraia deboriada: "Duncue tö t' es nosc nipote. Ví ma, ví ca, láscete abracé, Dî te benedësces, nosc bun pice, te fejes felize, amabla y cara creatöra." Le düca y la duchëssa s' le tolô un al ater y s' l’ curî de baji y leghermes, y s' l' inzertiâ plü che mai. "Cotan mirabl é le bun Idî," metôi spo pro: "Fia, nos te tignîn bele por morta, y n' ân plü degöna speranza da t' odëi ciamó söla tera y sëgn nes ál fat la grazia da t' abracé te y to pice fi." Intan comparësc ci le vësco, cina sëgn nia osservé da Genofefa, y chësc ê la colm dla ligrëza, ch' al i parô sciöche n angel dal

pagina:117

Cil. Le om d' Idî ôt impröma ad ëra, spo al conte, y infin ai geniturs i dá a düc la benedisciun; alza spo les mans y dij: "Sëgn â adempí le Signur, ciche so spirit m' á zacan fat odëi: a te, fia, y a os düc él gnü conzedü la maiú fortüna, ch' an se pó aspeté söla tera. La tüa, Genofefa, á impormó scomencé do gran pënes, sciöche vigni contentëza dess scomencé söla tera. La sapiënza y bunté d' Idî á fat ciche degügn ne s' ess ponsé, y surapassa vigni imaginaziun. Sciöche en de dla noza nes ál indô chiló abiné düc adöm, en na manira de morvëia, y cuntra aspetaziun nes âl injigné chësc bel de, olache le rengraziun cun leghermes de consolaziun. Al n' un mancia degügn de chi che ê a noza, anzi chësc pice é deplü, porcich' Idî fej plü de chël, ch' Ël impormët. Beato chël che tëgn fora la proa, tantosc ch' al sará porvé ciará, arál la corona dla vita impormetüda da Idî a chi che l' ama y i sorvësc; la corona dla vita é ci a os conzedüda." — Les veres ligrëzes te na familia mëss dagnora avëi la s. Religiun por fondamënta y compagnia, spo éres dles dërtes; ligrëzes al' incuntra blot mondanes é zënza saú y mirit. —

pagina:118