../XIV

../XVI IncludiIntestazione 15 aprile 2016 25% Da definire

XIV XVI
Capo XV.

titolo:Ci devëntel sëgn? Valgügn agn do i êra finalmënter garatada ales fadies, o dijarun, ai sforc di ritri sü amisc y dl fedel portaermes de condü le conte val' ota fora dl ciastel y les proves da le consolé derzâ plan plan fora valch. Por chësc un á fat n gran convit, cun alegries de musiga col' erpa y ciantamënc solëns y de bona vëia, n ater á injigné n riterspiel, da trá la saita te n anel, n terz ejibî na ciacia, y deach' al amâ chësc devertimënt da pice insö, parôl ci chësc l' unich por le destó da süa malinconia. Gnüs sura de chësta süa ligrëza i ciavaliers fajô gonot cun ël na ciacia de porcí salvari, de cerfs, laurs, y lus; de te tiers êl inlaota assá fora por i todësc; y Sigfrid ne desprijâ nët nia la compagnia di ciavaliers; anzi söl consëi de Guelfo ál instës ordiné na gran ciacia, y á invié düc i ciavaliers a comparí. Al ê söla fin

pagina:90

dl invern, y an â metü le pröm de serëgn che gnô sön na nëi frësca; finalmënter êl gnü le de, y da doman adora él pié ia le conte, en compagnia de düc i nobli ciavaliers de süa vijinanza, de tröc sorvidus, vignun a ciaval, cun d'atri ciavai da soma o müsc, spo cians da ciacia. I corgn do l' ujo, ingherdenî por le bosch, ch' al ê n gusto, al ê ci gnü copé jö na gran cuantité de porcí salvari y de cerfs. Ince le grof s' ê imbatü te n animal, che sciampâ: y al le porseghitëia a ciaval por crëpes, roes y brüsces cina ala grota de Genofefa, iló s' é retrat l' animal te süa tana; y al ê mefo dër la cerva ch' â nudrí cun so lat la uma Genofefa y le fi tan d' agn. Le conte é gnü jö dl ciaval, ch' al â taché pro n pëc, i é jü do al fostü dla cerva söla nëi frësca, y le fostü l' â mené pro la caverna; iló i dál ite na odlada, y s' á spordü a odëi te n piz na figöra umana stlarida, che somiâ n mort: ara ê süa fomena apëna lovada dala gran maratia, tan debla y miserabla, da ne la podëi plü tigní fora te chëra boscaia, por chësc s' aspetâra te n cört la mort. "Este tö creatöra umana? (scraia ite le conte) ví fora tl lominus;" y Genofefa fata ite te süa pel de biscia, les sciables curides dai ciavëis lunc blancojins, i brac y i pisc desnüs, tremorâ, da frëit, smorta sciöche n signal.

pagina:91

"Che este tö? y co este rovada chiló?" damana le conte, intan ch' al zessa intimorí: al ne la conesciô plü. Y ara al' incuntra l' â conesciü ala pröma odlada, y respognô cun usc lamentabla: "Sigfrid! i sun Genofefa, tüa sposa, che t' as condané a mort, mo Idî sá mia inozënza!" Le conte ê resté sciöche toché dal tarlí, en dübe sce al ciauriâ, o sce al ê verité dan i edli; anzi ch' al fantinâ por la gran pëna, ch' al â, y te chël bosch spaventus bëgn dalunc da süa compagnia ti gnôl d' avëi le spirit de Genofefa dan se. Ahi! (scraiel, cun usc döt apascionada) tö t' es l' anima de mia defunta sposta; y porcí vëgneste ciamó a me recordé mia colpa? Ah, chiló él duncue deventé l' orendo delit, él chiló sopolí to corp mort? Ah zerto él le cadaver, che n' â pesc te chësta spelunca, porcich' i vëgni iö chiló a pesté söla tera, maciada da to sanch, y to spirit vëgn dessené incuntra al assassin, deach' al á l' ardimënt de gní daimpró dala chîta tüa sopoltöra. O! desfantëiete amabl signal da mi edli, la cosciënza me crüzia zënza assá; torna al lüch de pesc y prëia por me miserabl, che söla tera n' él plü speranza por me de gode val'; almanco ne me comparí dant en na figöra tan spaventosa, mo plütosc en forma angelica,

pagina:92

y assigurëieme dl pordonn." "Sigfrid! mi caro sposo (dijô indô la dona desfigurada) i ne sun n spirit no, mo tüa Genofefa, tüa sposa, ch' é ciamó en vita, deache chi dui bugn omi, che me dô acopé, á sconé mia vita." Le conte ê smort dal orur, al i gnô scür dan i edli, y l' anima confusa ne podô capí les parores, ch' ara â dit, i ciarâ ma fit cun edli cristalisá, sciöche de spidl, y la tignî tres por n signal. Spo l' ára pié lisiermënter tla man, ch' al i strüfa atira, cun usc de spavënt: "Lásceme ia, lásceme ia, che tüa man é frëida sciöche na dlacia, o mëneme impara te tüa fossa, porciche la vita m' é n pëis, n slisiramënt la mort." Genofefa i ciara dunca cun na graziosité y afeziun angelica y dij: "Mi sposo amatiscim y buniscim, duncue ne me conësceste plü? Ciáreme avisa, ch' i sun tüa fomena; sënt mia man col anel, ch' i á ciafé da te; revëgn a te instës, o signur, desmëna dala fantasia la trista idea." Ala finada s' ál remetü dal' impresciun, y cuaji descedé fora de n gran some s' ál lascé jö avilí dan sü pîsc y tëgn n pez i edli frëms sön chi trac dl müs desmagrí, zënza podëi gní cun na parora, cina ch' al s' â sfoghé y rot fora te n rü de leghermes, y scraia:

pagina:93

"Ah sce, chëra este tö, tö mia sposa! tö Genofefa! por mia colpa rovada a n te stat. I ne sun plü dëgn d' alzé i edli a te, ince nia de resté söla tera; mo i te scongiuri, díme: poi speré perdonn?" "Iö n' á mai albü averjiun a te, caro sposo, y mi amur a te ne s' é mai desfridé, porciche i sun sigüda, che t' es sté ingiané: leva sö duncue, ch' i te pois abracé, ciara coch i piti dala ligrëza da t' avëi ciafé." Ël s’infidâ impó apëna ai ciaré tl müs, y dijô: "Ince n reflun ne, gnanca na storta parora? Angel dl Cil, anima santa, ah, ci mai ái iö fat, can, ch' i á albü l' ardimënt de t' ofëne? " Dáte pesc, Sigfrid, y tëgn döt fat dal orëi d' Idî. Al é sté bun por me, vire te chisc bosć; i onurs y les richëzes m' ess forsc trat fora de strada, intan ch' i á ciafé Idî y le paraisc tl desert." Intratan vëgnel Schmerzenreich adalerch, vistí te süa pel de rehl, descuz, i pîsc ciamó moi, por avëi messü pesté te nëi, ch' al n' ê ciamó iló cotanta, spezialmënter tles fezöres dles crëpes. Sot al brac portâl erba bela frësca, impormó coiüda söla röa dl rü, tla man âl na raisc, ch' al se mangiâ. Canch' al odô le conte vistí en pumpa da ciavalier, y le smaz de plömes, che svatâ söl elm (ciapel de fer)

pagina:94

él resté n pez spordü y frëm, spo scomëncel a scraié: "Ah uma, é chësc forsc un de chi ri uomini che s' ó acopé? Ne pitede, i ne le lasci sozede, denanche s' fá valch a os, messarál pa me tó la vita a me." Mi caro fi, n' avëi pora da ël, mo ciari, y ví, baji la man, al ne te fej nia, porcich' al é to pere. Idî l' á mené a nes delibré y condü a nosta ciasa. A chëstes parores s' ál cuieté le möt, y stá a i ciaré y a conscidré Sigfrid. Sü ciavëis fosc grëc, le frunt alt, i edli gragn y vis, le nes n pü' gumbe, la bocia picera, inscioma düc i trac dl müs é retrac dl pere, che a conscidré chël pice angel te n stat tan miserabl, messâ indô pité; al s' l' abracia y le baja cun les parores. "Mi fi! mi fi! O mi Dî! (y canch' ai s' abraciâ intrami dui cui edli al Cil continuëiel) o mi Dî, massa felizité por chësc pür' cör, che ne s' aspetâ mai d' odëi te n colp fi y sposa, sciöche ai foss scincá dal ater monn." Medemamënter tignî sö les mans Genofefa y en posiziun devota periâra verso Cil: "En verité, mi bun Signur! Os sëis infinitamënter rich de scincundes, y savëis paié i uomini magnificamënter, cun agn intiers de felizité n momënt de tribolaziun soportada; por chësc S' rengraziëii infinitamënter!" Spo ési restá düc trëi

pagina:95

imobili zënza parora, porciche le cör rajonâ cun Idî cun sentimënc che lënga umana n' é capaze de i splighé. Finalmënter damana Genofefa plëna de pora al om: "Viri ciamó mi geniturs? Se stai bëgn ince te sü vedli dis, tëgni ci ëi, ch' i sides inozënta? Al é bele set agn, ch' ai pita por mia mort, y da set agn incá n' ái mai plü aldí nia d' ëi." y ël: "Ai vir ciamó, é en bona sanité, ai sá che t' es inozënta, y zënza intardié menarai n curier a ciaval cun la felize noela, che t' es ciafada." Genofefa alza indô i edli al Cil cun leghermes de rengraziamënt. "Mi Dî," dijera, "sii duncue laldé Osc sant inom, porciche ëis ejaudí mies preghieres, ëis contenté düc i dejiders de mi cör, m' ëis finamai conzedü, ciche i n' m' ess infidé a dejideré: Os ëis condüt mi om sann dala vera, ëis fat gní a löm mia inozënza, m' ëis delibré dai orurs dla porjun y dala mort, m' ëis mantigní cina al momënt olach' i pó consegné mi fi ti brac de so pere, y i pó ciamó odëi mi veci geniturs. O mi Dî, Os sëis le vero amur!" Deach' ara ne podô plü tigní fora tl frëit, descuza tla nëi, ára spo mené le sposo tla caverna, che s' é chiné jö y é jü ite, y osservâ i parëis groi, la picera crusc de lëgn y la pera sferiada dai jenëdli de Genofefa, y le let de müstl, les massaries de chirbes, y i cësć

pagina:96

de rötes; spo s' él senté dlungia la sposa, s' á tut le möt söi jenëdli, y i dá n' atra odlada da porta fora ai prezipizi, ai pecios fosc, ciamó ciariá de nëi, spo rumpel fora te n pitamënt y dij: "O Genofefa, ci miraco dla divina onipotënza mai t' á mantigní te na boscaia tan spaventosa; forsc chël, ch' Idî t' á mené por n angel la spëisa dal Cil? Ahi! set agn lungiscims messëi sté zënza n bocun de pan, zënza n ciöm de guant, descuza söla nëi d' invern, la fia de n düca ausada a mangé fora de massaries d' or y d' arjënt, trata sö en purpur y sëda, che stentâ a sofrí n zefir (vënt jintil) che sofla. Por ater bëgn che scarmetina dal patí, y dal travalié, te vies impó; porciche na porsona da bëgn soporta les tribolaziuns!" Ara i salta tl baié, y dij cun ligrëza zelesta: "Scuta ma y ne baié plü de chësc; i â pö ci chiló mies ligrëzes: y ti palac mancel forsc crusc? aste tö forsc patí manco co iö? Fin ales lamentaziuns, y tratëgnete t' atri pinsiers. Ciari a to fi, frësch y vi, cun les massëdles rostes, sciöche n purpur, sann y gaiert, cun spëisa daldöt ordinara y aria sana. Söl ciastel chersciôl forsc sö massa delicat, y sëgn fossel ghel, grasomé al per di atri mituns di signurs. Gódetela duncue y rengraziëia a Idî." Spo ára cunté sö, coch' Idî l' â mantignida

pagina:97

cun so fi mirabilmënter dal momënt, che la cerva ê gnüda la pröma ota tl ander, cina a chël, che ciaciada dal conte se n' ê sciampada iló; y ël scutâ pro scomöt y incanté. Söla fin dijel: "Mirabl é Idî en süa infinita bunté, y imensamënter sapiënt riguardo ai mesi por nes mantigní; y tö, mi fi, ne te desmentié mai chësc. Canche t' es gnü trasporté picia creatöra chiló por ordin de to pere, y la uma ne te podô mantigní, anzi deboriada cun te messâ ester ia, s' á Idî liberé dala mort col meso de chësc animal; y canche la meseria de tüa uma ê rovada al som, en fosa da i la messëi prësc zede, y tö te chëstes boscades orendes, plënes de lus, t' esses messü ester ia söl iade a mia abitaziun, y degügn ne m' ess dé notizia d' osta nezescité, mefo dër inlaota él sté chësta püra bestia zënza favela che m' á ortié cina a os. En chësta manira zënza fá mirachi Idí á salpü da gní a so dër tëmp en aiüt cun les solites leges naturales: por chësc confidi dagnora ad Ël la cura de tüa vita." — Basta che s' lasciunse condüje, la providënza, bunté y sapiënza d' Idî nes mëna dessigü le plü bëgn por döta la vita, cina che sun al fin, sön paraisc. —

pagina:98