../XVIII

../XX IncludiIntestazione 15 aprile 2016 25% Da definire

XVIII XX
Capo XIX.

titolo:Golo. Canch' ai s' un jô dala stanza de Genofefa, orô düc ince na ota odëi Golo. Por sentënza criminala êl condané ala mort, por

pagina:123

colpa de caluniadú, infedel, y de trëi omizig, ch' al â albü l' intenziun de comëte, cuindi i tocâl de gní scarzé en cater perts da cater bos; mo por interzesciun dla Signura compascionevola le conte i â scinché la vita, y mudé jö le castighe en porjun perpetua. Le soldá de guardia, ch' i le messâ lascé odëi a jënt, n' â n' ora de pesc, mo al ne le fajô nia ingert y dijô: "Gnide, che sön stüa dla contëssa ëise odü le vero retrat dl' inozënza y virtú, conscidrede te chësta porjun l' imaja dl picé y dl viz." Al jô danfora cun n chentl y n smaz pesoch de tles, y al sgriciâ a düc bele ad aldí le raugnamënt dla gran porta de fer, y ciamó plü tremorâi a odëi la figöra de chël ch' ê ti fers intan che la löm fajô lominus en te porjun. En verité, Golo ê spaventus da odëi; steri en tlotes pingolâ i ciavëis fosc jö por le frunt, y la berba lungia, ch' arjunjô cina al piet, fajô ciamó plü da sprigoré chël müs smort, en corú, che somiâ i parëis dla porjun, y sü edli fosc sćiavá sot lominâ sciöche borëis da füch. La ria cosciënza le tormentâ en na manira, ch' al gnô fora de se, spo petâl le ce te chi mürs, cun les morones söl salajëi y urlâ teribilmënter. Canch' al ê spo pro se instës gnôl cun baiá, che fajô pora a vigni anima da bëgn. "Mat, mile otes mat!" scraiâl, "guai a un, che s' despartësc da Idî, y i deura le cör

pagina:124

ales ries pasciuns, ch' i sofiëia la usc dla cosciënza. Al sintiará n plajëi falz, miserabl, trapolun, y do i vëgnel le pentimënt y la meseria, al pësta sön flus, mo spo plunfel tl frignun sot ales medemes flus ascognü. Guai a chi che vá do i plajëis proibis! Al mina de rové pro na cioscia de röses, y cöie n ciüf, intan mëtel la man sön na bisca da tosser, che sofla, s' ingropa en mille rodes, l' astrënj y le scherza zënza dé do, cina ch' ara ne l' á fat intoc." Scemía, ch' an l' â assiguré plü otes, damanâl impó gonot indô. "Él duncue vëi, che la contëssa é gnüda ciafada, y so fi? Él vëi, o ái iö somié? No, no, al n' é n some, ara é en verité tale, y i sun sigü, porcich' ëis da savëi, ch' Idî é teribl en fá vendëta, Al i á fat lëdi da chësta porjun, por me cacé ite me. Sce, a chiló, olach' i sun sdraié, sön chësc salajëi, ch' i bati cui pügns, ê zacan Genofefa sentada; sëgn m' un anadái, ch' Idî é iüst." Datrac scraiâl indô: "Gnëise duncue a m' dô, siliagrazidí? me menëise ala mort? Atira vëgni, (y lovâ sö); i á sacrifiché na uma inozënta, y n püre bambin, i m' l' á miritada, ch' al m' vëgnes taié ia le ce; iö á macé la tera de sanch zënza macia, y ciaréi a mies mans sura ia y sot ite döt en sanch, y le rü de mies leghermes n' é bastant de les lavé nëtes. Al é ora che le mi degore sön

pagina:125

plaza d' iustizia; i sun pronto; mile otes plütosc morí sot ala manara, che tigní fora plü dî chësc tormënt chiló (y mostrâ söl cör) chësta rabia, che cova caite." Canch' al gnô davert la porta de porjun, i ciarâl datrai fit ala jënt, spo scraiâl cun n bur riamënt: "Dërt, sëise ci os finalmënter rová ite: ince os, da ostes ries inclinaziuns trasportá, ëis sedot l' inozënza. Co no? lascede odëi ostes mans, sc' ares n' é moles dales leghermes doloroses, de na uma infelize, y intëntes da sanch de n püre bambin. Ne les orëise mostré sö? Ne s' infidëise a les mostré ca ah! . . . I sá bëgn, che sëis colpevoli, ch' ostes mans a per dles mies é sporciades de sanch y leghermes: miritëis ci os castighe. Gnide ite, gnide chiló, vé! chiló, mefo dër chiló él osc post. A me, a me, chisc malfaturs m' alda a me." Ad aldí chëstes, i pici mituns se temô y ascognô le müs tl gormel dla uma, gioventú, d' un y l' ater ses, impormetô, de se mantigní la cosciënza nëta dal malfá, ch' é chël, che mëna a te meseria spaventosa; "plütosc orunse ciaugné raisc y erbes cun Genofefa inozënta te bosch, che gode les festes da bal y les mangiaries de Golo sön ciastel cun na ria cosciënza, y finí tan malamënter." Y en stlü pro la porta de fer, dijô le soldá de guardia: "ëis rajun mia bona jënt, sce le viz ne finësc tan spaventosamënter söla tera, arál en

pagina:126

l' ater monn trö' maiú castighe." Golo é vit plü agn en chël stat de desperaziun, y ne savun, sce süa mort sides stada plü consolada. Pesc n' ál mai albü, cina ch' al n' é gnü fat iustizia. — Sce i bugn ejëmpli tira al bëgn, él ci i ri ejëmpli gonot, che spavënta dal mal. Recordunse dagnora: Mal porta mal.