../III

../V IncludiIntestazione 15 aprile 2016 25% Da definire

III V
Capo IV.

titolo:Genofefa te porjun. La tor destinada por i malfaturs y por chësc nominada "Tor di condaná", ê spaventosa da odëi, y Genofefa ne la passâ mai ia zënza sgric, sëgn êra instëssa sarada te chësta porjun. Al ê chësta na porjun frëida, scöra, timpla desco n paisc dla mort; i mürs plëgns de müfa, ghei vërc por l' umidité, le funz curí cun cadrí cöci: rai de sorëdl o lominus de löna degun, en modo che la figöra de chël' orida abitaziun comparî ciamó plü confusa y malinconica da chëra tan de de, che passâ por n büsc a feriada grossa y gnô rebatüda dala iesta blancia de Genofefa. De y nöt se lasciâra jö sön n gröm de stran, da na pert êl n boché de tera plëgn d' ega, y n pü' de pan fosch ê süa spëisa. Ince süa cira bela da angel ê sfigurada dales leghermes continues ch' i bagnâ i edli y degorô jö por le müs. Ci fajará mo Genofefa te chësc stat tan miserabl? Apëna che la püra desgraziada s' â

pagina:14

remetü dala spordüda ch' i â trat al col le spavënt y l' angoscia di teribli avenimënc de püces ores, alzera i edli y les mans ingropades al cil y pronunzia en gran devoziun chësta preghiera: "O bun Pere en Cil! da Os vëgni iö, chiló sopolida, da düc arbandonada, ater che da Os su no: porcí che edl uman ne vëiga mia desfortüna y a orëdla d' uomo ne röia mies plüres, mo Os dlunch presënt ince te chësta porjun orida y scöra odëis mies leghermes y aldis mi sospiri. Mi parënc ne sá nia de mia mala sorte, le sposo, che m' ëis dé é dalunc, le brac de tanc de mi amisc ne me pó dé aiüt, mo Osta man n' é scortada. Buniscim pere, Os che podëis daurí les portes de chësta fossa, ede compasciun de me." Spo se lascera indô jö drucada dal' afliziun zënza parora y zënza leghermes scraiera indô: O beates chëres creatöres les plü miserables, che pó odëi le bel ble dl firmamënt y le bel vërt di pra en flu. O cotan miú ch' al foss por me ester na contadina plütosc che signura, na püra, che mëss jí a s' le ciafé, che na prinzëssa, chiló cun bel y nia! Nia plü, nia! Gnanca sorëdl no, che lomina pö por düc. Mo impó, continuëiera dlun pitan, sëise, o mi bun Signur, ince por me. Os sëis por me sorëdl, che ilominëis mia anima, canch' i pënsi a Os, y me scialdëis

pagina:15

le cör, fora sot ala dlacia d' angosces da mort, y me fajëis amables por fin les leghermes. — Chi ne la capësc chiló, che la s. religiun y devota oraziun é l' unich che consola tles maius tribolaziuns? Inlaota slizinâ tl pinsier de Genofefa les parores dl vësco venerabl: "Chësta é aduncue la fortüna, che m' ëis profetisé, chësc carzer m' aspetâ duncue do le portun forní en flus. Po impó, deache le Signur l' á lasciada sozede, ch' i sides sarada ia, mëss ester chësc mia fortüna, porcí che a proporziun dl amur, ch' Ël nes porta mënel les desgrazies, che é favori mal conesciüs. En verité, sot a afliziuns granes y pesoces s' ascognel de gran grazies y fortünes, sciöche süa providënza á stlüt sot na scüscia antia tröc früc de saú bona ducia. A pora nia toli sö chëstes pënes da süa man paterna y i ne gnará cun lamentanzes cuntra chël, che me porseghitëia. Chiló pronta, o Signur, trateme en ci manira ch' orëis, madër ne me tolede osta grazia; cuntra osta orenté degügn ne me pó fá patí." Da chësc vëigon, che de bones animes tira fora dla s. religiun de maius consolaziuns che ne sides les plü gran tribolaziuns. Do chëres parores se sintîra l' anima döt confortada, y al parô che na usc interna i dijess: "Bun coraje, Genofefa, de maius crusc te poste aspeté ciamó, mo le Signur te

pagina:16

liberará da dötes. Sëgn dubitëia la jënt de tüa virtú y inozënza, mo al gnará le de, ch' ara lominará plü bela che sorëdl." — Na bona cosciënza porta le germe de consolaziun desche de vita la somënza. — Sön chësc s' êra indormedida Genofefa.