../3

../5 IncludiIntestazione 8 agosto 2015 25% Da definire

3 5

UNION LADIGN DE ZOPÈ


Vegn mo chilò, che te n conte una… (Chel de Sagui).


Na ota vivea solche chi de bona monsura, de bona vegnuda, chi pi deboi i podea morì anca per malatìe da pùoch, calche ota; l era cossì na selezion natural, in zerto modo, e chi che restava vif l era i meio, i pi staign. Chest cuà de Sagui l era propio an om ben metù: an toco de om!

An bel dì, chest al se à catà da Ùot e inte na ostaria, andó che l era anca ièl, l é suzedù che l é stat valch da che dì: valgunc i à catà da dì e i se à anca dat, ma ièl al no n avea nia da che fà con sta catada da dì, somea che al fosse beleche sen dù co i s à dat. Ad ogni modo i à ciamà anca i gendarme, e valgunc i à fat anca al nome de chest de Sagui, de chest de Zopè.

Doi o trei dì dapò, sti gendarme i é vegnui sun Zopè e i é dui inte ofizio a domandà andó che stea sto zerto un de Zopè. Co i à ben saù, i é dui via n Sagui andó che sto tizio al stea de casa, ladù inte chele case vege, brusade, sora i Bacoi. I é dui inte sta casa, i à catà an om e ie à domandà: “Zercon chest cossì e cossì, al cognosseo?”, e chest al i à respondù: “Son mi vedè, chel”, e lori: “Vardè che sion stai mandai a ve tole e aon l orden de ve menà fùora Pieve”. E iliò ie à spiegà duta la fazenda e i à domandà se, per piazer, l avesse podù dì con lori.

Chest cuà, alora, al i à dit: “Vardè che mi no n ài fat nia, ma insoma vegnarai con voi, se avè aù sto orden”. I gendarme, alora, i à tirà fùora doi cadenele per i le mete intor le conoge, ma sto om l à dit: “Tosat, fè de manco de me le mete, anmancol a passà per al paese; i me cognos dute e no volarave che i me vedesse cossì. Voi me avè domandà ‘per piazer’, e ‘per piazer’ ve l domande anca mi”, e alora lori ie à respondù: “Ne indespiase tant, ma noi aon l orden de le dorà, co menon valgunc in caserma”, e iel, da nuof: “Ve preghe, tosat, fè de manco, cuà in paese”. Ignero, alora, sti gendarme i à sticà e alora ièl l à dit che dea ben, che al se avarave lagà mete ste cadenele. E cossì i é peai su per la Loca, ma, da là n sin, sto om l à dit: “Eh, tosat, tiremele dai!” E intant l à slargà i braz e ste cadenele le se à spacà!

Sti doenot de gendarme i à fat doi ùoge che i vegnìa fùora da la testa e a vede sto tant, senza pi zetì beco, e senza ste cadenele i é vegnui ca per le Pale e, passai su per la strenta de Sagui e su la Taca, i é peai su per Lizon. Ruai fùora le Vare (al toch de triòl intrà su in som Lizon e l tabià dei Colet, de Pian), sto om de Sagui al i à dit a sti gendarme: "Ecomo, tosat, ades, se volè, conzèle, e pò metémele pura”. E lori, alora ie à respondù che nò nò, no ocorèa, che dea ben cossì, che i se fidava.

(Zopè)