Prose e poesie bellunesi 2006/L vecio boscador e i doi laris

Lucio Fedon

L vecio boscador e i doi laris ../IX ../XI IncludiIntestazione 13 novembre 2015 50% Da definire

IX XI

Lucio Fedon

L vecio boscador e i doi laris

N zima a la vara l vecio boscador i doi laris l varda:
i é storte, piegade da l nee, cresseste con poco sol, ega e da magnà
e così i somea saie, piene de savè, forse par l’età tarda.
L à da taiai, da tirai dó, da laorà.
L fià stenta a ienì e l vecio su na tauta l se senta dó,
poia la manera dó bas e na zigareta se fei su
e ntanto che chieto l paussa, dei pensiere e de le domande
taca a feisse spazio te l zervel sò:
da onde ieno, onde dirarei, a cosa saralo servì duto chel che ei visto e sientù?
Le resposte no l ciata, no le rua, no le ien,
ma rua n ventesel e apede lui n descore:
i é i laris che i é drio a parlai e le perole le rua de pien,
le é le vece piante saie a dai le resposte, le é lore.
“No stà a date massa pensiere vecio boscador,
le resposte é massa sconte e ruaghi no te pos,
pensa invenze a la tò fameia e a l amor,
se ben e zenza pene vive te gos.”.
L vecio da la zoca l se ouza e la zigareta lassa tomà dó bas,
finalmente l à capì che l é zenza senso massa domande feisse
e a ognun de i doi laris ghi dis:”Saio te sos e le resposte te sas,
te ringrazio e te lasso vive.”.
Pò l troi par tornà a ciasa redos taca a rifeisse.

(Domeie)