Poesie (Porta)/23 - IN MORT DEL CONSEJER DE STAT CAV. STANISLAO BOVARA

23 - IN MORT DEL CONSEJER DE STAT CAV. STANISLAO BOVARA

../22 - Paracar che scappee de Lombardia ../24 - ON MIRACOL IncludiIntestazione 27 settembre 2008 75% poesie

Carlo Porta - Poesie (XIX secolo)
23 - IN MORT DEL CONSEJER DE STAT CAV. STANISLAO BOVARA
22 - Paracar che scappee de Lombardia 24 - ON MIRACOL

 
IN MORT DEL CONSEJER DE STAT
CAV. STANISLAO BOVARA
In d’on secol che asquas tucc i poetta
se la caven coj sogn e coj vision
domá mì dovaroo stà alla stacchetta?

Domà mì dovaroo avè suddizion
de vestimm alla moda, perché sont5
on poetta balloss e buseccon?

Mai pù: resguard, rossor, vergogna a mont!
L’è mè el vestii, nessun me l’ha imprestaa;
chi ha d’avè vegna a scoeud, i pioldi hin pront.

Musa, che te m’ee vist indormentaa10
a saltà per el lecc come on usell,
juttem a cuntà sù el brutt sogn che hoo faa.

Comenza in prima a spacciugà el penell
in la seggia del negher, e picciura
la cà in dove sont staa cont el cervell.15

La cà la gh’ha ona porta scura scura
fada a bocca de dragh con tant de dent,
e suj dent gh’è ona riga de scricciura,

che la dis: Pover lu, quell che va dent!!
Sulla porta on lecchee cont i pee d’occa20
el fa lumm a i paroll coj torc de vent!

Me senti i sgrisor pesc de quand el fiocca
a pensà come el dragh tirand el fiaa
el m’ha sorbii de pianta dent in bocca.

Lì in dona crenna d’on dentasc oggiaa25
me sont trovaa sbattuu e mes’ciaa sù insemma
a ona missoeulta d’anem condannaa.

Invers la gora, dove la fa on Emma
l’ugola col cannaa che va ai busecch,
gh’è settaa in trono Soa Maistaa Supremma.30

Duu corna stort sul gust de quij d’on becch
ghe formen pedestall alla coronna
che l’è de ferr coj ragg guzz come stecch.

Intorna via della soa personna
coj forchitt in di sgriff el glhe un fregott35
de ciappitt che fa i môcch e che micionna.

Belzebù l’è quell Re, i olter rabott
hin Asmodec, Uriell, Saroth, Boora,
Ur, Moria, Cedon, Oreb, Astarhott,

tutta cannaja istessa sott e sora,40
che cascen i anem coj forchitt a mucc
e i sfonden giò a forcad per quella gora.

Mì tormentava come fuss suj gucc,
specciand la mia infilzada ogni moment,
quand el Re el sbraggia, e se quietten tucc.45

Chi eela mò costee che ven deddent
sonand i castegnoeur e s’giaccand fort
tricch e tracch i pee biott sul paviment?

Chi l’è?... L’è nient olter che la Mort,
e la ven gloriosa e stracontenta50
a fagh a Belzebù sto bell rapport.

Vedet, la dis, sta ranza sanguanenta?
Quest l’è on colp ch’hoo faa adess: rid, Belzebù,
t’hoo mazzaa on omm ch’el rèffen minga in trenta.

L’eva on omm pien de meret e vertù,55
e giust perché el guastava el tò mestee,
zaccheta! hoo stimaa ben de tajall sù.

Allora Re Bargniff el solta in pee,
el ghe trà i brasc al coll, e el dis: Oh cara,
viva tì, viva i medegh e i speziee!60

Ma sta gioja del mond, sta perla rara
se po’ savè chi l’è? el repia el Re.
E lee la ghe respond: Sì, l’è Bovara.

A sto nomm Belzebù el torna a tasè,
el scrolla dò o trè voeult el sò mazzucch65
e poeu el dis, sospirand: Gh’hoo despiasè.

La Mort la resta lì come de stucch;
ma poeu dopo con rabbia la ghe dis:
Spieghem on poo sto enimma, o Re tarlucch!

N’evel forsi Bovara on tò nemis?70
N’evel forsi el papà di bisognos,
largh de coeur e de man, senza vernis?

N’evel forsi el modell de tucc i spos,
l’esempi di parent e di tutor,
l’amis ver dell’amis, l’omm vertuos?75

No l’eva forsi el magistraa d’onor
ch’el se drovava senza fin segond
tant a prò del pitocch come del scior?

Tutt va ben, Belzebù allora el respond,
ma per mì foo el me cunt per la mia vista80
che l’eva mej ch’el fuss restaa anmò al mond.

Che fin ch’el stava là, tanc gabolista,
becch, avar, lecca-cuu, biassa rosari
vegneven de galopp sulla mia lista,

ché, vedend di vertù strasordenari,85
sta gent invidiosa per natura
la crepava pù prest dell’ordenari.

Adess mò ridaran senza mesura,
e guariran fors anca in st’occasion
quij ch’even giamò mezz in sepoltura.90

Sentend a dì la Mort de sti reson,
Hoo vist, la sclama, per dà gust a tì
de chì innanz copparoo domà i mincion,

e giust in quella la se volta a mì
molland la ranza contra el dent oggiaa.95
Per fortuna che a furia de sgarì

hoo schivaa el colp col vessem dessedaa.