Poesie (Porta)/112 - APPARIZION DEL TASS

112 - APPARIZION DEL TASS

../111 - Nò Ghittin: no sont capazz ../113 - Oh Don Peder! - Oh el mè Don Romuald! IncludiIntestazione 27 settembre 2008 75% poesie

Carlo Porta - Poesie (XIX secolo)
112 - APPARIZION DEL TASS
111 - Nò Ghittin: no sont capazz 113 - Oh Don Peder! - Oh el mè Don Romuald!

 
APPARIZION DEL TASS

Foeura de porta Luduiga on mia
su la sinistra in tra duu fontanin
e in tra dò fil de piant che ghe fa ombria
el gh’è on sentirolin
solitari, patetegh, delizios,5
ch’el se perd a zicch zacch dent per i praa,
e el par apposta faa
per i malinconij d’on penseros.
Là inscì, via del piss piss
d’on quaj sbliz d’acqua che sbottiss di us’cioeu,10
via d’on quaj gorghegg d’on rossignoeu,
e de quaj vers lontan, lontan, lontan
d’on manzett o d’on can,
no se ghe sent on ett
che rompa la quiett.15
Tutt coss là inscì l’jutta la passion,
né s’è nanch faa duu pass
tra quij acqu, tra quij piant, tra quell’ombria
che se sent a quattass d’on cert magon,
se sent a trasportass20
d’on certo estes de malinconia
ch’el sgonfia i oeucc senza savè el perché
e el sforza a piang, d’on piang che fa piasè.
Appunt in de sto stat de scoldament
seva jer soll solett su stà stradella;25
gh’aveva el Tass sott sella
e i soeu desgrazzi in ment,
quand tutt on tratt, dove pù scur e fosch
e pù suturno per el folt di ramm
fan i arbor on bosch,30
me senti a succudì
da on strepet improvvis in di fojamm.
Me se scuriss el dì:
me traballa la terra sott i pee,
starluscia, donda i piant, scolti on lument35
sord sord, tegnuu tegnuu, come d’on vent
che brontolla s’cincaa tra i filidur,
come el lument di mort e di pagur.
E vedi a spontà sù, Gesus Maria!
tra i roved e i fojasc40
longa longa un’ombria
che me varda e me slonga incontra i brasc.
Foo per scappà... foo per sgarì... no poss,
me se instecchiss i pee, voo in convulsion,
e el pocch fiaa di polmon45
el rantega e el se sperd dent per el goss.
I pols, i laver, i palper, i dent,
i massell, i naris
solten, batten, hin tucc in moviment;
già brancolli... già svegni... borli giò...50
e in quella che biccocchi on ton de vos
affabel e pietos
el me rinfranca in suj dò gamb anmò:
Spiret, Carlo, el me dis...
coracc sont on tò amis55
vardem, cognossem... Sont on galantomm.
Sbaratti i oeucc... i fissi in quell’ombria,
e no l’è pù on’ombria, ma l’è on bell omm
d’oss, de carna, de pell
che me varda in d’on att de cortesia60
e el sporg el volt vers mì
come sarant a dì...
E inscì mò adess? sont quell o no sont quell?
L’è avolt, compless, ben faa della persona,
magher puttost che grass,65
l’ha el front quadraa, spazios,
arcaa, distint i zij:
barba baffi cavij
taccaa insemm, folt e bisc, tra el scur e el biond,
oeucc viv, celest, redond,70
sguard postaa, penseros,
pell bianca, nas grandott, laver suttil,
bocca larga; dò fil
de dent piccol e spess, candid, uguaj,
barbozz sporgent in foeura,75
manegh, corpett, goriglia alla spagnoeura...
Dio chi vedi mì... Saravel mai...
saravel mai, dighi tremant, el Tass...?
E lu ceros, fasend i dò foppell
in mezz ai dò ganass,80
Sì, el me respond, Carlin, sont proppi quell!
A sto gran nomm me butti in genoeuggion
per adorall de coeur, per ringraziall
de tanta degnazion...
Lu, sclammi, on poetton de quella sort,85
l’onor di Italian,
toeuss st’incomed per mì, lassa i soeu mort
per vegnì chì in persona
a parlà cont on tangher de Milan?...
Ma andov’eela... sur Tass quella corona...90
che ghe stava inscì ben su quella front...?
Ah... Carlo, el me respond,
cavand sù daj polmon
on sospiron patetegh e profond,
Ah Carlo, la corona desgraziada95
no la gh’è pù per mì, che on tal Manzon,
on tal Ermes Viscont...
me l’han tolta del coo, me l’han strasciada!
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .