<poem>
In quaist lö ha suvent PEngiadinais
Tut cun suspürs cumgià da seis pajais,
Ingio dad ots munts clers auals flueschan
E quaid tras verda prada serpegieschan,
Ingio in pasch avd' in riaints cumüns
Ün pövel volontus, da buns custüms,
Ingio pero la terra non prodüa
Per ils nudrir la necessaria früa.
' Perquai sun els constrets da bandunar
Lur bella povra val ed emigrar.
Dalander il cordöli ed il plant
Del pelegrin chi va pel mond girand:
Perche ma hast, stiprem guvernatur,
Con tant plaschair uni profond dolur?
Perche 'ns hast dat la patria usche bella
Ed obliats dad ir davent da quella?
Con melanconic sguard vers la vallada
Bandun' el sia pizza, gods e prada,
E l'ögl bagnà para significhar:
Scha per murir be poss pro vo turnar.
G. U. Stin
