Poesias (Camathias 1918)/4
Questo testo è da formattare. |
◄ | 3 | 5 | ► |
Ils affons d' Adam ed Eva.
Adam culla dunna Eva
Ina tegia fatg haveva
Lunsch giusut il paradis
E luvrava onns e dis
Cun la stenta della bratscha
Cun savur giu per la fatscha
Per nutrir ses biars affons,
Metter els sut tetg e ponns.
Eva sco massera steva
En la tegia e regeva
Il menaschi cun premura,
Deplorava la malura
Dil puccau ed encureva
De levgiar la sort schi greva.
In di, uras ded ensolver —
Adam era ius a volver
Las panuglias sin ils praus,
Vesa Eva suls canvaus,
Ch' enzatgi vegn sin visetta
Oz en sia paupra hetta.
Gliei Niessegner sez che vegn —
El von esch ses pass retegn —
Per mirar lur descendenza,
Lur clamada e subsistenza.
1025 Gronda ei gia la casada,
E la mumm' ei fatschentada
Cun scultrir, lavar ils pigns.
Strusch ord treglia ein entgins —
E per il turpetg spargnar,
Dat ell' uorden de mussar
Mo affons lavai, scultrî —
Tschels zuppenta ella vi,
Sut il strom en il cantun,
Sut las stialas en mantun.
In zupp' ella sut il liug,
Ch' ella drova de far fiug.
Eva, alva sc' in lenziel,
Betsch' il maun al bab de tschiel —
E present' en in rudi
Ses affons lavai scultri.
Ed il Segner ha de ver
Cheu quels petschens grond plascher.
Curteseivlamein el ri,
Ed ad in dils mats el di:
„Ti stos far mistral, miu car!“
Al secund: „E ti stos far,
Bannaher! Quei ei per tei!
Ed al tierz: „Ti eis merschei,
Ch' ins tei legi o gerau.“ —
La massera ha tertgau:
Oz, ch' il Segner ei schi buns,
Dat uffecis e buns duns,
Pertgei hai jeu tschels zuppau
De mussar seturpigiau!
E la mumma spert ha detg:
„Segner, sut quest pauper tetg
Habiteschan plirs affons,
In bi diember pigns e gronds.“
Quels ell' orasut leventa,
E sestgisa, selamenta,
Ch' els ein buca rugalai,
Per visetta mal semptgai.
Viscals ein els tonaton,
E comparan neunavon,
Quels, ch' ein stai el strom e fein,
Han da flux il tgau bein plein!
E Niessegner di a quels,
Cun il strom en ils cavels:
„Vus, mes cars, fagei il pur!“ —
Ord las stialas lu plaun lur
Tiel scaffider dils carstgauns
Vegnan quels, che han ils mauns
Tschufs e dirs, cavels starschli,
Ed a quels il Segner di:
„Dil mistregn stueis luvrar,
Tuts savein nus bein duvrar!“
Il davos compar' aunc in,
Ners sin fatscha sco fulin,
Vid la fueina eis el staus
E perquei sescurvanaus
Tochen sin igl alv dils egls:
E quel stat cheu en scumbegls.
Il signur sa quel ca far,
Mo Dieus sa per el anflar
La clamada adattada
Pils basegns en tgaminada:
„Ti, ch' eis uss gia scarvunaus,
Per parler eis destinaus!“