ladino

Jan Batista Alton 1881 Pire dal Polver Intestazione 18 aprile 2016 50% Da definire

tratto da TALL Vocabolar dl ladin leterar

Pire dal Polver.


Aldide sëgn ci che Pire dal Polver cuntâ damané chʼ an lʼ â cochʼ ël ess fat a imparé a fá strionëc: I fô ciamó n teʼ bastert de diesc agn, chʼ al gnô gonot da mi pere a dʼ alberch Cristl da Ras y le slosser da La Munt, intrami dui striuns sciöche düc le sá. Do cëna nes parâl dagnora a dormí le pere, sce al fô chisc dui iló. Mo iö da falz me ascognô sot banch da furnel ite y insciö minâi ëi, chʼ i foss bele a dormí. Canche düc sʼ un fô, tirâ le pere de na lada sarada teʼ fetri libri y liô laite cun i atri dui. Insciö ái imparé de fetres robes y canchʼ i fô gran ái ʼci fat aladô y düc me tëgn ciamó por n striun. I mini propi instës dʼ ester valʼ de teʼ, por nia ne me porseghitëiel insciö le curat da La Val. Al oress por forza chi libri dl pere, mo chi ne me brinchel pa ne. Le plü pón fá cun erbes y por chësc me sunsi metü a nen cöie. Mo an mëss avëi lʼ erbar de Dioscoride, iló él döt laite, ci virtú che les plantes y les raisc á. Insciö ái ʼci iö fat tröpes robes cun erbes. Cinch sores nʼ él che le malan nʼ i pó nia pro; ares crësc dötes sö por chi coi y i doturs les adora ince; la pröma é lʼ Angelica, lʼ atra la Valeriana, la terza la plü santa la palma Christi, la cuarta la Moasterwurz, la cuinta la Hirschwurz; sce an adora chëstes, ne pó pro no le malan no les stries. Sëgn ves ói pa cunté chëra, olache le malan mʼ ess prësc porté ia. Al fô n ann le giubileo, chʼ i fô ia por Pordú a cöie erbes y iüsta en chël ann mʼ é sté le curat da La Val porsura por mies stories chʼ i fajô. I â boiü na sëra ia en te na teʼ ciajara pro i Tuxeri lʼ ega de vita anziana, che savëis bëgn, lʼ ega de vita é mefo por mé lʼ unica ëra; canchʼ i ne nʼ á plü de chëra, spo sunsi finí. I mʼ indormedî donca sö n banch, mo tana maradëta, al gnô da vigni pert sorüces, panteganes, scorpiuns y bilores adalerch, döt ados a me, me becâ y al me savô, chʼ i foss tl infer. I mëti man de scraié y cigogné y i Tuxeri vëgn en aiüt, mo ai ne vëiga, ci chʼ al é. I me ascogni te n scrin, mo al fô prësc foré de vigni vers; nia ne jova, ince ega santa ne. Infati al fô n afar scerio y i me temô, che le malan me portass demez. I Tuxeri salta a tó le curat da Delba, al vëgn, mʼ ejaminëia, tol fora n liber y la stola bröma y me fej trá dʼ ega frëscia. Intan sunsi rovegnü, mo le curat dij insciö: Pire, i te le diji, sëgn aste por intant pesc, mo anter 48 ores mëssesʼ te presenté al curat da La Val y fá la pesc cun ël, scenó vára mal”. Döt spaventé insciö- chʼ i fô lʼ ái prësc fat, mʼ á umilié y perié pordenanza y impormetü de ne fá mai plü nia de teʼ.