Pagina:Vocabolario dell'uso abruzzese.djvu/45


35

téttotétte — At. tètte — Pl. tuìtte — V. tatte — P. tòtte.

tettititte — Pl. titte, tèttre — V. tètte — P. tittere.

le léndini — L. P. jìnele — O. jìnnele — G. A. At. j̈enele — V. jènnele.

io divénto — L. A. duvènde — G. duuènde — V. A. O. devènde — Pl. arvèndedevj̈enghe.

tu diventi — L. duvinde — V. devinde — G. A. duvj̈ende — O. P. At. devj̈ende — Pl. arvj̈ende.

sette, diciassèttesètte, decessètte — Pl. sètte, deciassètte — V. sètte, dicessètte.

finèstrafenèštre.

prèssaprèsce — O. prèsse. (Com., fùrïe).

pèllepèlle.

péscapésche — V. pásche — P. pósche.

il cervèllo — L. O. G. cervèlle — V. ciurvuèlle — A. At. ciureuèlle — P. ciuruvèlle — Pl. ciurvj̈ejje.

le cervella — L. G. P. le cervèlle — P. ciureuèlle — V. cerville — O. At. ciurvj̈elle — P. cirevj̈elle.

mèzzo-amèżże — Pl. mj̈ese, m.; mèse, f.

'mádia — L. O. mése — A. mäse — Pl. mèïse — V. máïse — (G. At. P. àrche, sf.).

èrba-ejèrve, jèreve.

tu seitu sî, çi — V. , çê — P. sj̈e.

bèllobèlle — Pl. bj̈ejje.

belli — L., V. billebj̈elle — P. bj̈ejje.

bellabèlle.

bello — Pl. bèlle — G. bèlle, bj̈elle — L. V: billebj̈elle.

tèrratèrre.

fèstafèšte.

dèntedènde — Pl. duènde.

denti — L. V. dindedj̈ende.

sèmpresèmbre, *sèmbremá.

insième’nżímbre — Pl. A. nżj̈embre — O. nżj̈eme.

cappèllacappèlle.

stélla-eštélle — At. štèlle — V. štalle.

l’abétoabbéte — Pl. abbèïte — A. abbäte — V. abbàïte — At. abbate — P. abbóïte.

pianèllapianèlle — P. pranèlle.

giacchétta-egiacchétte — At. giacchètte — V. giaccatte, sing.; giacchètte, pl.

giuménta-ejumènde — V. jummènde, sing.; juminde, pl.

giovènca-chejènghe — P. jónghe.

I1

spiga-ghespiche — Pl. V. A. spèïche — P. spóïche.

io dicodiche — At. dice — Pl. V. A. dèïche.

tu dicidice — Pl. V: A. dèïce.

essi diconodice — A. dèïce — Pl. P. dìcene — V. dècene.

io sentoji’ sènde.

tu senti — L. V. tu sindetu sj̈ende.

sentiresendì’ — V. sendé’ — Pl. sendéjje.

sentitosendute — V. sendìute — Pl. sendéute — At. sendite (Comun. ’ndése).

sentendosendènne.

sentiisendive — V. A. sendèïve — Pl. sendj̈ette.

io sentivo — L. P. sendé — G. sendé, *sendave — O. At. sendéve — A. sendäve — Pl. V. sendèïve.



  1. In alcune parlate, i, seguito da consonante semplice, suona ói: Roccas., Vóïve, vivo; Próïme, primo; arróïve, arriva; Vecióïne, vicino; Jóïve, andai; Vóïde, vedi; Spartóïe, spartire, ecc. Bomba: Ciuóïce, cece; Duóïce, dice; Juóïe, ire, andare; Vuóïve, bevi. Popoli: Cióïce, cece; Jóïe, ire, andare; Gajóïne, gallina, ecc. E così pure in Archi, Torr., Tocco.