Pagina:Vocabolario dell'uso abruzzese.djvu/42

32

la bestémmia — O. biaštéme — L. jaštéme — At. vieštèmme — Pl. *G. V. viaštàïme — P. braštóïme.

io bestemmio — O. biaštéme — L. jaštéme — At. jaštèmme — P. braštéme — Pl. jaštèïme — *G. V. jaštàïme.

bestemmiarejaštemá’ — V. At. viaštemá’ — O. P. braštemá’.

io cèdo — L. G. O. céde — At. cède — Pl. A. V. cèïde — P. cióïde.

tu cèdi — L. O. At. P. cide — V. cèïde — Pl. G. A. cj̈ede.

la céra — L. G. O. cére — A. cj̈ere — V. Pl. ciàïre — At. ciàre — P. cióïre.

céra (aspetto) — cére — G. A. cj̈ere — Pl. ciàïre — P. cióïre.

créta — L. O. créte — A. Pl. crèïte — *G. V. cràïte — At. crate — P. cróïte.

séta — L. G. O. tele — A. tèïle — Pl. V. tàïle — At. tale — P. tóïle.

vélo — L. G. O. véle — A. vèïle — At. vèle — V. vàïle — Pl. uàïle — P. vóïle.

la véla — L. G. O. véle — A. väle — At. vèle — Pl. V. vàïle — P. vóïle.

la véna — L. O. véne — A. väne — Pl. *G. V. vàïne — At. vane — P. vóïne.

véro-a — L. O. vére — A. väre — Pl. vèïre — *G. V. vàïre — At. vare — P. vóïre.

trétré — A. trä — V. At. tra — P. tróje.

tredicitrìdece — V. trèdece.

seréno — L. O. V. seréne — A. serèïne — Pl. serine — G. *seràïne — At. serane — P. seróïne.

il péto — L. G. pédete — O. péte — A. At. pèdete, pètete — Pl. puìttete — V. puòtete — P. pópete.

i petipìdete, pìtete — Pl. V. pètete — O. péte — P. pópete.

acéto — L. O. acéte — Pl. A. acèïte — *G. acj̈ete, acite — V. aciàïte — At. aciàte — P. acióïte.

la chiérica — L. O. chiéreche, créteche — G. A. chj̈ereche — At. chièrechie — Pl. chj̈elche — V. chiàreche — P. chióreche.

pièno-a — L. O. piéne — Pl. plèïne — A. prèïne — G. *pràïne — V. piàïne — At. piáne — P. próïne.

pieni-epj̈ne, prine — Pl. plèïne — V. pièïne.

trappétotrappite — O. trappj̈ete — Pl. truappèïte — P. trappèïte.

io leggévo — L. P. leggé — O. leggéve — A. leggèïve — Pl. V. leggiàïve — *G. P. leggiàve — At. leggiá.

tu leggevileggive — Pl. V. leggèïve — P. At. leggj̈eve.

io facévo — L. facé — O. facéve — A. facèïve — Pl. V. faciàïve — *G. P. faciave — At. faciá — P. fació.

tu facevifacive — Pl. V. facèïve — P. facj̈eve.

io sapévo — L. sapé — O. sapéve — A. sapèïve — Pl. V. sapàïve — *G. P. sapave — At. sapá.

che facessimo — L. O. faciasséme — Pl. faciassj̈eme — A. faciassäme — *G. At. faciassáme — P. faciassóïme.

che facestefaciasséte — Pl. faciassj̈ete — A. faciassäte — *G. P. faciassate — V. facèšte.

quièto-acujéte — Pl. cujèïte — P. cujóïte.

paése1pajése — Pl. puajése — A. pajèïse — V. puajàïse — P. pajóïse.

paesipajise, *pajiçe — V. pajèïse.

mése — L. O. mése — Pl. A. mèïse — *G. V. máïse — At. mase — P. móïse.

i mesimise, *miçe — Pl. mèïçe.

il péso — L. O. lu pése — Pl. A. pèïse — G. *pàïse — V. puàïse — At. pase — P. póïse.

tu pesitu pise — Pl. pèïse — Pl. pj̈ese.

essi pesano — L. hisse pése — O. Pl. pésene — A. pèïse — G. *pàïse — V. pàsene — At. pase — P. póïse.

Lancianéselangianése — Pl. A. langianèïse — V. langianàïse — P. langianóïse.

Lancianesilancianise, *langianiçe — V. langianèïse.



  1. Nei nostri comuni, Pajése d’ordinario significa Podere; la Tèrre, il Comune.