Pagina:Varon milanes.djvu/86

88

sgia se sbat intel parnonziala la poncia de la lengua intel cel della bocca, comè vernadì, e par desferenzià pan da mangià da pann da vestiss, la preuma che se proferiss mezza morta con la vochà strecia, la scrivarem sempia: l’oltra ch’è gajarda con la vochà larga la scrivarem dobbia inscì, pann, penn, amannaman, che in Toscan disenn, or ora, che el preum amann se dis come pann, e l’olter come pan.

o, A’ du son: vun largh, comè porch, l’olter strec comè porsciel, e ciert fa nol fuss che el vorè scriv i vochà largh, e strec con caratter desferenziaa, sarav on spegascià l’a, b, es porav dì che i Latin antigament e faven ben a scriv i longh con i letter dobij, com em dij a l’a, o con sora la tiretta; ma se vedem peu intel temp de la bona lengua e trovarem ch’an lassà andà sti canà, es fenn ben, parchè se cognoss par el pù la parnonzia a la composizion di letter o di parol, e s’al ghe n’è quaighereunn fastidios che svarien dal ordenarij, comè toss, che se diss con o strec, e pur a l’ss aspra, parchè l’o ven dal u Latin tussis: i sarvazion fan el tutt, com enn direm veuna adess par preuva: i temp futur, che i Toscan fenissen in o largh, comè, potrò, vorrò, dirò, farò, ai le parnonzien con la consonant aspra: e nun che i fenissem semper con l’o strec, i proferissem con la consonant dolza com em dij alla lettera a, o pur giontandegh on olter o.

p, Questa passa par i seù pee.

q, On antigh diss, che nessun nomà i Latin antigament drovava questa lettera, e on olter à