Pagina:Varon milanes.djvu/85


87

contrari quai veulta l’i vochà sarà de drè, e allora el preum che è consonant se dis fusgend comè impji, che quel pii sona come piè dona sileba. Al è anch di bott largh, o strec, comè, dis, present, in Toscan dice, ch’a l’è strec: e, diss, preterit parfett, in Toscan disse, largh; ma l’s fa cognoss s’a l’è largh, o strec, come direm al l, di consonant dolz, o asper.

l, A l’è comè anc l’s, pù gajarda ona veulta del’oltra, e parsciò quand a l’è dolza ch’a la se proferiss con la vochà strecia, e la scrivem sempia com em dij al a, inscì, pel, ciel; ma com ala sarà con la vochà largha, che ala se parnonzia gajarda, allora la scrivem dobbia, come pell, la pell di animalij, bell, call, i call di pee, e quest vartiment sarvirà anch al s. A la se scambia sta veulta in r, comè morin; anc quaichun disen Miran, se ben a l’è pù da massè, che nun disem Milan.

m, No l’è mudaiscia no, a l’è semper a on meud.

n, Se parnonzia la pù part mezza morta, comè in la parola Toscana, consolare, che no las fà sentì nagott par n, nomà par on ciert son comè quel che fa el cordon che bat el bombas, fron, fron, e intel dila a stò meud come in con, son, bon, pan, fen, nol se meuv minga la lengua, de meud che quel vers,

Co i brion de busecca, e tugg a dree,


es porav anc dì quel Co, con el son del n, che nol cressarà minga el vers. In olter parol se proferiss peu come intel non latin, e a sta fu-